💾 Archived View for espotiesfa.ddns.net › tirant › tirant464.gmi captured on 2024-02-05 at 11:05:59. Gemini links have been rewritten to link to archived content

View Raw

More Information

⬅️ Previous capture (2021-11-30)

-=-=-=-=-=-=-

CAPĂŤTOL CCCCLXIII

COM LO REY DE ETHIĂ’PIA ARRIBĂ€ EN CONTESTINOBLE E LA HONOR QUE LI FON FETA

Partida que fon la il·lustríssima reyna de Ethiòpia de la ciutat de Estrenes, caminà tant per ses delitoses jornades fins que fon pervenguda prop de la insigne ciutat de Contestinoble.

Sabent la magestat de l’antich emperador la sua venguda e que era molt prop de la ciutat, tramés a dir a sa filla Carmesina que ixqués defora per a recebir-la. E la excelsa princessa, molt contenta de tal nova, se abillà e posà’s molt en orde, acompanyada de la ínclita reyna de Feç e de la duquessa de Macedònia, e de cent dones d’estat, e de cent donzelles molt riquament abillades e devisades d’estranya manera. Acompanyaven la excelsa senyora molts nobles hòmens e gran cavalleria.

Ab tal triümpho ixqué de la noble ciutat per distància de una legua, per ço com la princessa tenia strem desig de veure aquesta agraciada reyna per la molta bellea que d’ella havia hoït mencionar. E per la molta amor que era certa que Tirant portava al rey Scariano e a la reyna, dispongué’s en fer-li la més honor que fer pogués.

E ans que la excelsa senyora ixqués de la ciutat, tramés una molt riqua tenda tota de brocat carmesí, brodada e lavorada de diversos animals e ocells per art de molt singular artifici, que la parassen a una legua luny de la ciutat.

E plegant la excelsa princessa a la tenda, descavalcà e posà’s dins ab totes les dames. E podeu contemplar la singularitat de aquesta tenda quant era gran, que aprés hi cabé la reyna de Ethiòpia ab totes les sues dones e donzelles.

Restada la princessa, passà avant la cavalleria fins que foren junts ab la reyna. E per tots fon feta deguda reverència a la reyna e ella saludà a tots ab afabilitat honesta. E cavalcant tots ensemps, pervengueren al loch hon la parada tenda stava. Digueren a la agraciada reyna com dins aquella tenda era la princessa.

Prestament, la reyna descavalcà ab totes les dones e donzelles sues e entrà dins la tenda. La princessa se levà e ab suaus passos anà fins a mija tenda, e plegant la reyna davant la princessa, donà dels genolls en la dura terra. E la excelsa senyora la pres per lo braç, levà-la de terra e besà-la tres voltes en senyal de molta amor. Pres-la per la mà, e féu-la seure al seu costat.

E per quant la princessa, perquè era senyora de noble enteniment e discreció, en lo passat temps havia aprés de molts lenguatges per la pràtica dels strangers qui per la causa de la guerra eren venguts en la cort de la magestat de l’emperador, pare seu, e molt més que sabia parlar la lengua latina per haver aprés de gramàtica e poesia, e la reyna de Ethiòpia, quant promés a Tirant que deliberà de anar a Contestinoble per ésser a la solemnitat de les sues bodes ab la princessa, aprés de gramàtica e parlava ab molta gràcia la lengua latina, la princessa e la reyna se parlaren de moltes cortesies segons que entre galants dames se acostuma.

E la princessa stava admirada de la molta bellea que la reyna possehia e considerava en si jamés semblant de aquesta no haver vista, ni tenia crehença que la sua bellea fos res en sguart de aquesta. E d’altra part, la reyna de Ethiòpia stava spantada de la strema bellea de la princessa, e deÿa que ab veritat se podia dir que·n tot l’univers món tanta gràcia ni bellea no poguera ésser trobada en hun cors mortal, car més paria angèlica que humana.

Aprés que per hun poch spay hagueren stil de gentils paraules rahonat, pujaren a cavall les dues deesses, mirant-se contínuament la una a l’altra ab delit singular. E totes les dames cavalcaren aprés d’elles. E la excelsa princessa féu son poder que la reyna de Ethiòpia anàs a la part dreta, e la reyna no u volgué comportar. La princessa la pres per la mà e axí anaren fins a la ciutat. E plegant al portal, trobaren l’emperador e la emperadriu, qui·ls speraven a cavall. La reyna se acostà a l’emperador per voler-li besar la mà, e la benignitat del valerós senyor no u volgué consentir, sinó que l’abraçà ab amor afable. Aprés anà la reyna a la emperadriu e volgué-li besar la mà, e la emperadriu no u consentí, mas besà-la tres voltes en la boca per mostrar-li major amor. E per tots fon singularment reverida.

L’emperador e la emperadriu se posaren primers. Aprés la princessa e la reyna de Ethiòpia, e la reyna de Feç e la duquessa de Macedònia. E totes les dames seguien aprés. Ab tal orde cavalcaren tots fins a l’imperial palau, ab infinit poble qui·ls seguien. E descavalcats, pujaren en lo abillat palau, hon fon donada a la ínclita reyna una rica cambra molt singular, emparamentada de draps d’or e de seda, perquè pogués reposar e reparar, segons consuetut de les galants dames. E aquí aquell dia ab gran magnificència fon servida de totes coses necessàries a la humanal vida, ab gran magnitut e abundància. E foren dades singulars posades a tots aquells qui venguts eren ab la tan agraciada reyna, axí als hòmens com a les dames.

Lo següent dia, la magestat de l’emperador, per millor poder festejar la reyna, volgué que ixqués a menjar en la gran sala, la qual ixqué molt ben abillada ab totes les sues dames. E al dinar, l’emperador la féu seure al costat de la emperadriu, e aprés d’ella sigué la reyna de Feç e, aprés, la duquessa de Macedònia. E davant la reyna de Ethiòpia seÿa la princessa. E davant la taula de l’emperador, a l’altre cap de la sala, menjaven los nobles e cavallers qui venguts eren ab la reyna, e en l’altra part, les dones e donzelles, axí les de la emperadriu e de la princessa com les de la reyna de Ethiòpia. E los ministrés, per trones que exien en la sala, sonaven. E la música era tan gran en la sala, de tantes natures d’esturments, que era cosa de gran admiració als hoints. E ab aquell triümpho se dinaren, servits molt noblement de molts cavallers e gentilshòmens, molt ben abillats ab robes d’estat de chaperia e de brocat, ab grosses cadenes d’or al coll. E servia de majordom aquell dia lo virtuós Ypòlit, més galant que tots en stranya manera.

Levades les taules, començaren a dançar. E la reyna de Ethiòpia se fon molt ben abillada e devisada ab gonella de hun vert brocat, ab la ampla cortapisa de robins, diamants e maragdes lavorada ab sutil artifici, que eren de molt gran stima. E ab la roba de domàs negre, les obres del domàs cubertes de orfebreria ab smalts, lavorat per art de subtil artifici, ab una grossa cadena d’or al coll, tota smaltada ab grossos robins e diamants engastats en ella. E al cap, sobre los cabells, qui parien pròpiament madexes d’or, portava sol una coroneta feta de perles molt grosses e de diverses pedres fines que lançaven molt gran resplandor. E en lo front, hun fermall de molt gran stima. E totes les sues dones e donzelles molt ben abillades, axí les blanques com les negres, per ço com ella·n portava de unes e d’altres. Les blanques eren del regne de Túniç e les negres eren del regne de Ethiòpia, les quals eren totes filles de grans senyors.

A tots los de la cort paria de inestimable bellea aquesta reyna e tenien diversos parlaments los huns ab los altres dient que molta virtut possehia Tirant que hagués rebujat requesta de tan bellíssima senyora com aquesta, com tots eren certs que la reyna lo havia request que fos son marit e senyor del regne de Túniç e de tota la Barberia, e que per amor de la princessa ho havia tot dexat. E venint a notícia de la princessa aquests parlaments, féu tot son sforç de manifestar-ne la veritat, car, com les veÿen separades, deÿen que tanta bellea possehia com la princessa, e com s’estaven a prop, la grandíssima bellea de la princessa apagava la de la reyna en tanta quantitat que tots ne conexien la gran diferència.

E axí, totes molt ben abillades, dançaren aquell dia ab los galants. E stant en lo millor de les dances, entrà per la sala hun correu molt cuytat qui demanà la duquessa de Macedònia. E fon-li mostrada. Lo correu se agenollà davant ella e donà-li la letra que portava, e dix-li:

–Senyora, albíxeres demane a vostra senyoria, car yo us porte nova com lo senyor duch de Macedònia és posat en libertat, e és ab lo cèsar en la ciutat de Trapasonda ab tots los altres presoners.

La duquessa, en aquell cars, de sobreabundant alegria no li pogué respondre, ans smortida caygué. E fon aquí molt gran desbarat en les dances, que tots se dexaren de dançar e cuytaren a portar ayguaròs. Lançaren-li’n per la cara e recobrà l’esperit. Emperò per spay de una hora stigué que no pogué parlar, tenint contínuament la letra streta en la mà. E cobrada la natural conexença, obrí la letra que lo cèsar li trametia. Legí aquella, qui contenia paraules de semblant stil.

CapĂ­tol segĂĽent

ĂŤndex

CapĂ­tol anterior