đŸ’Ÿ Archived View for espotiesfa.ddns.net â€ș tirant â€ș tirant460.gmi captured on 2024-02-05 at 11:05:47. Gemini links have been rewritten to link to archived content

View Raw

More Information

âŹ…ïž Previous capture (2021-11-30)

-=-=-=-=-=-=-

CAPÍTOL CCCCLIX

COM LO CAPITÀ DE LA CIUTAT D’ESTRANGES RETÉ LES CLAUS E LA CIUTAT AL CÈSAR

–La glĂČria de la tua virtuosa fama, clarĂ­ssim prĂ­ncep y excel·lent capitĂ , aumenta los Ă nimos dels cavallers en voler-te amar e servir, car la virtut del gran DĂ©u, lo qual tu la sua santa fe creus e defenses, te ha tant prosperat que en lo mĂłn de cavalleria e de virtuts tots los altres cavallers e senyors avances. Yo sĂł vasall e servidor del Gran Turch, lo qual per sa gran bondat e virtut me fĂ©u cavaller indigne e fĂ©u-me capitĂ  de aquesta ciutat, la qual li he sostenguda en tranquil·le pau fins en lo present dia. Ara, la sua senyoria me mana que yo·t reta la ciutat en prĂČpria persona de la magestat imperial e·m tĂ© per quiti de la promesa fe e homenatge que de mi tenia. Per quĂš, ara de present te ret e·t liure les claus, e suplich a la tua gran senyoria que·m vulla acceptar per vasall e servidor, car, aprĂ©s DĂ©u, altre millor senyor no poria servir. E que·m vullau dar lo sant babtisme, car yo·m vull batejar ab ma muller e fills e vull Ă©sser fidelĂ­ssim vasall de la imperial corona.

RespĂČs Tirant en semblant forma:

–Dels savis hĂČmens s’esguarda que ab lur gran discreciĂł vĂ©nen a obtenir lo que desigen e reparen los infortunis de la adversa fortuna, mudant lo mal en major bĂ© que no posseĂŻen. E per ço, capitĂ , perquĂš tinch coneguda la tua molta virtut e discreciĂł, accepte les claus de la ciutat e a tu per vasall e servidor afectat, e de present te conferme la capitania de la ciutat, que la tingues per la magestat del senyor emperador e dels seus succeĂŻdors. E promet-te que, si la fortuna me Ă©s favorable, te farĂ© gran senyor.

Acabant lo cÚsar les darreres paraules, lo moro capità, qui agenollat stava davant Tirant, tornà-li a besar lo peu e la mà, e dix ab sforçada veu:

–Mon senyor, infinides grĂ cies faç a la tua gran senyoria de la mercĂ© que m’atorgues per la tua gran liberalitat, no essent yo merexedor, mas suplich al gran DĂ©u que ta virtut defensa que·t done tanta vida que pugues reduir tota la morisma a la santa fe catĂČlica e que yo·t veja emperador benaventuradament regnant.

Lo virtuós Tirant manà que tota la gent se atendàs davant la ciutat, e ell ab lo rey Scariano, e ab los altres reys e grans senyors, entraren dins la ciutat, hon foren rebuts ab molta alegria per la popular gent grega. E feren de grans presents e donatius al cÚsar e foren dades a tots bones posades, e als de fora del camp fornits molt bé de vitualles.

Lo matĂ­ segĂŒent, lo capitĂ  de la ciutat se n’anĂ  al cĂšsar e suplicà’l que fos de sa mercĂ© que·l fes batejar. E lo cĂšsar manĂ  a hun bisbe que en sa companyia portava que tornĂ s a consagrar la sglĂ©sia major de la ciutat, qui solia Ă©sser de crestians e los moros ne havien feta mesquita, e que fonts de batejar hi fossen fetes. E lo reverent bisbe fĂ©u son manament. E consagrada la sglĂ©sia, hi fĂ©u parar hun bell altar, hon fon posada la ymage de la sacratĂ­ssima Mare de DĂ©u, senyora nostra.

Com lo virtuĂłs Tirant sabĂ© la consacraciĂł de la sglĂ©sia Ă©sser feta, en companyia del rey Scariano e dels altres reys e senyors, ab lo capitĂ  de la ciutat anaren a la sglĂ©sia, seguint-los la major part del poble morisch de la ciutat. Com foren dins la sglĂ©sia, l’ofici se començà molt singular, car aquĂ­ eren los chantres de la capella de Tirant e los de la capella del rey Scariano, e lo bisbe dix la missa. E era tanta la remor de la plasent mĂșsica que los moros n’estaven molt admirats e tenien notĂ­cia de la gran perfecciĂł de la ley crestiana.

Complit lo divinal ofici, Tirant fĂ©u batejar primer lo capitĂ  de la ciutat e fon padrĂ­ seu lo rey Scariano, que axĂ­ u volguĂ© Tirant. E fon aprĂ©s nomenat mossĂ©n Johan Scariano. AprĂ©s fon batejada la muller e Tirant fon padrĂ­ de aquella, la qual fon nomenada Àngela. AprĂ©s batejaren V fills del capitĂ , e Tirant, aprĂ©s que foren batejats los fĂ©u a tots V cavallers, car lo menor era de vint anys; e donà’ls a tots cavalls e armes, e foren tots bons cavallers e valentĂ­ssims. AprĂ©s se batejĂ  l’altra morisma, que en aquell dia foren batejats dos mĂ­lia moros, per ço com veren batejar lo capitĂ  que ells tenien per molt savi.

AprĂ©s Tirant fĂ©u reconciliar tots los grechs qui renegat havien, e fets tots bons crestians, juraren lo cĂšsar en persona de l’emperador. E tots los moros qui no se eren volguts batejar foren lançats fora de la ciutat. En aquesta ciutat naxquĂ© lo gran philĂČsof AristĂČtil e tenen-lo en stima de hun gran sant.

E stant lo príncep Tirant en aquesta ciutat atendat e reposant, tramés los dos embaxadors moros per tota aquella terra entorn, e totes les ciutats e castells e viles de tota aquella província vehines trameteren les claus, ab lurs síndichs, qui feren homenatge al príncep Tirant. E ell en cascuna ciutat, vila o castell mudava son capità.

AprĂ©s partint de la ciutat de Estranges, feren la via de MacedĂČnia, e foren en una ciutat qui·s nomena OlĂ­mpius. E aquella ciutat pren lo nom de una muntanya qui prop d’ella dista, qui Ă©s de les altes del mĂłn, qui·s nomena OlĂ­mpius. AquĂ­ foren millor acullits e festejats que en deguna de totes les altres hon stats eren, perquĂš sabien que lo cĂšsar era cosĂ­n germĂ  de Diafebus, lur duch e senyor, e per aquesta causa se donaren molt liberalment e ab molta voluntat, per ço com lo capitĂ  era grech e havia renegat. E feren-li molts presents e donaren-li molt gran quantitat de tresor per ço com aquella graciosa terra era molt rica. E en breus dies tot lo ducat de MacedĂČnia fon reduĂŻt a la imperial corona.

Partint lo prĂ­ncep Tirant del ducat de MacedĂČnia, feren la via de la ciutat de Trapasonda, la qual se donĂ  de continent, car tant era lo poder que lo cĂšsar portava que posava spant a tota la morisma del mĂłn, car passats quatre-cents mĂ­lia combatents eren Ăștils, hon havia de moltes nacions de gents, que no era ciutat ni fortalea alguna que tinguĂ©s atreviment d’esperar combat. E tota la provĂ­ncia de Trapasonda, en spay de hun mes, se foren tots donats al cĂšsar.

AquĂ­ foren portats tots los cavallers qui per lo soldĂ  eren detenguts presos, dels quals era stat capitĂ  Diafebus, duch de MacedĂČnia, qui foren portats de la ciutat de Alexandria, hon presos staven, lo nombre dels quals era CLXXXIII cavallers. Tots los altres, ab l’altra gent, eren morts en batalla y en la presĂł, que n’i havia morts molts. La causa per quĂš foren allĂ­ aportats: com, aprĂ©s que lo soldĂ  e lo Turch foren presos, Tirant tramĂ©s una galiota ab hun cavaller del soldĂ  en Alexandria ab aspres manaments de part del soldĂ  als seus alcayts que prestament trametessen los cavallers presos, per terra, en aquella part hon sabrien que fos lo cĂšsar. E axĂ­, arribaren en la ciutat de Trapasonda, hon lo cĂšsar reposava, e foren per ell molt ben rebuts.

Lo virtuĂłs prĂ­ncep Tirant demanĂ  qual era lo duch de MacedĂČnia, e fon-li portat davant. Y stava tan desfreçat que jamĂ©s lo haguera conegut, car venia ab la barba fins a la cinta e los cabells fins a les spatles, magre, descolorit e tot mudat de la sua bella fesomia, vestit ab hun albornuç groch, ab una tovallola al cap blava. E tots los altres cavallers en semblant forma devisats.

Com lo duch de MacedĂČnia fon davant lo cĂšsar, lançà’s als seus peus per voler-los-hi besar. E lo cĂšsar alsà’l de terra e besà’l en la boca, corrent los seus ulls vives lĂ gremes. E lançant adolorits sospirs, ab veu piadosa, pronunciĂ  paraules de semblant stil.

CapĂ­tol segĂŒent

Índex

CapĂ­tol anterior