đŸ Archived View for espotiesfa.ddns.net âș tirant âș tirant460.gmi captured on 2024-02-05 at 11:05:47. Gemini links have been rewritten to link to archived content
âŹ ïž Previous capture (2021-11-30)
-=-=-=-=-=-=-
âLa glĂČria de la tua virtuosa fama, clarĂssim prĂncep y excel·lent capitĂ , aumenta los Ă nimos dels cavallers en voler-te amar e servir, car la virtut del gran DĂ©u, lo qual tu la sua santa fe creus e defenses, te ha tant prosperat que en lo mĂłn de cavalleria e de virtuts tots los altres cavallers e senyors avances. Yo sĂł vasall e servidor del Gran Turch, lo qual per sa gran bondat e virtut me fĂ©u cavaller indigne e fĂ©u-me capitĂ de aquesta ciutat, la qual li he sostenguda en tranquil·le pau fins en lo present dia. Ara, la sua senyoria me mana que yo·t reta la ciutat en prĂČpria persona de la magestat imperial e·m tĂ© per quiti de la promesa fe e homenatge que de mi tenia. Per quĂš, ara de present te ret e·t liure les claus, e suplich a la tua gran senyoria que·m vulla acceptar per vasall e servidor, car, aprĂ©s DĂ©u, altre millor senyor no poria servir. E que·m vullau dar lo sant babtisme, car yo·m vull batejar ab ma muller e fills e vull Ă©sser fidelĂssim vasall de la imperial corona.
RespĂČs Tirant en semblant forma:
âDels savis hĂČmens sâesguarda que ab lur gran discreciĂł vĂ©nen a obtenir lo que desigen e reparen los infortunis de la adversa fortuna, mudant lo mal en major bĂ© que no posseĂŻen. E per ço, capitĂ , perquĂš tinch coneguda la tua molta virtut e discreciĂł, accepte les claus de la ciutat e a tu per vasall e servidor afectat, e de present te conferme la capitania de la ciutat, que la tingues per la magestat del senyor emperador e dels seus succeĂŻdors. E promet-te que, si la fortuna me Ă©s favorable, te farĂ© gran senyor.
Acabant lo cÚsar les darreres paraules, lo moro capità , qui agenollat stava davant Tirant, tornà -li a besar lo peu e la mà , e dix ab sforçada veu:
âMon senyor, infinides grĂ cies faç a la tua gran senyoria de la mercĂ© que mâatorgues per la tua gran liberalitat, no essent yo merexedor, mas suplich al gran DĂ©u que ta virtut defensa que·t done tanta vida que pugues reduir tota la morisma a la santa fe catĂČlica e que yo·t veja emperador benaventuradament regnant.
Lo virtuós Tirant manà que tota la gent se atendàs davant la ciutat, e ell ab lo rey Scariano, e ab los altres reys e grans senyors, entraren dins la ciutat, hon foren rebuts ab molta alegria per la popular gent grega. E feren de grans presents e donatius al cÚsar e foren dades a tots bones posades, e als de fora del camp fornits molt bé de vitualles.
Lo matĂ segĂŒent, lo capitĂ de la ciutat se nâanĂ al cĂšsar e suplicĂ âl que fos de sa mercĂ© que·l fes batejar. E lo cĂšsar manĂ a hun bisbe que en sa companyia portava que tornĂ s a consagrar la sglĂ©sia major de la ciutat, qui solia Ă©sser de crestians e los moros ne havien feta mesquita, e que fonts de batejar hi fossen fetes. E lo reverent bisbe fĂ©u son manament. E consagrada la sglĂ©sia, hi fĂ©u parar hun bell altar, hon fon posada la ymage de la sacratĂssima Mare de DĂ©u, senyora nostra.
Com lo virtuĂłs Tirant sabĂ© la consacraciĂł de la sglĂ©sia Ă©sser feta, en companyia del rey Scariano e dels altres reys e senyors, ab lo capitĂ de la ciutat anaren a la sglĂ©sia, seguint-los la major part del poble morisch de la ciutat. Com foren dins la sglĂ©sia, lâofici se començà molt singular, car aquĂ eren los chantres de la capella de Tirant e los de la capella del rey Scariano, e lo bisbe dix la missa. E era tanta la remor de la plasent mĂșsica que los moros nâestaven molt admirats e tenien notĂcia de la gran perfecciĂł de la ley crestiana.
Complit lo divinal ofici, Tirant fĂ©u batejar primer lo capitĂ de la ciutat e fon padrĂ seu lo rey Scariano, que axĂ u volguĂ© Tirant. E fon aprĂ©s nomenat mossĂ©n Johan Scariano. AprĂ©s fon batejada la muller e Tirant fon padrĂ de aquella, la qual fon nomenada Ăngela. AprĂ©s batejaren V fills del capitĂ , e Tirant, aprĂ©s que foren batejats los fĂ©u a tots V cavallers, car lo menor era de vint anys; e donĂ âls a tots cavalls e armes, e foren tots bons cavallers e valentĂssims. AprĂ©s se batejĂ lâaltra morisma, que en aquell dia foren batejats dos mĂlia moros, per ço com veren batejar lo capitĂ que ells tenien per molt savi.
AprĂ©s Tirant fĂ©u reconciliar tots los grechs qui renegat havien, e fets tots bons crestians, juraren lo cĂšsar en persona de lâemperador. E tots los moros qui no se eren volguts batejar foren lançats fora de la ciutat. En aquesta ciutat naxquĂ© lo gran philĂČsof AristĂČtil e tenen-lo en stima de hun gran sant.
E stant lo prĂncep Tirant en aquesta ciutat atendat e reposant, tramĂ©s los dos embaxadors moros per tota aquella terra entorn, e totes les ciutats e castells e viles de tota aquella provĂncia vehines trameteren les claus, ab lurs sĂndichs, qui feren homenatge al prĂncep Tirant. E ell en cascuna ciutat, vila o castell mudava son capitĂ .
AprĂ©s partint de la ciutat de Estranges, feren la via de MacedĂČnia, e foren en una ciutat qui·s nomena OlĂmpius. E aquella ciutat pren lo nom de una muntanya qui prop dâella dista, qui Ă©s de les altes del mĂłn, qui·s nomena OlĂmpius. AquĂ foren millor acullits e festejats que en deguna de totes les altres hon stats eren, perquĂš sabien que lo cĂšsar era cosĂn germĂ de Diafebus, lur duch e senyor, e per aquesta causa se donaren molt liberalment e ab molta voluntat, per ço com lo capitĂ era grech e havia renegat. E feren-li molts presents e donaren-li molt gran quantitat de tresor per ço com aquella graciosa terra era molt rica. E en breus dies tot lo ducat de MacedĂČnia fon reduĂŻt a la imperial corona.
Partint lo prĂncep Tirant del ducat de MacedĂČnia, feren la via de la ciutat de Trapasonda, la qual se donĂ de continent, car tant era lo poder que lo cĂšsar portava que posava spant a tota la morisma del mĂłn, car passats quatre-cents mĂlia combatents eren Ăștils, hon havia de moltes nacions de gents, que no era ciutat ni fortalea alguna que tinguĂ©s atreviment dâesperar combat. E tota la provĂncia de Trapasonda, en spay de hun mes, se foren tots donats al cĂšsar.
AquĂ foren portats tots los cavallers qui per lo soldĂ eren detenguts presos, dels quals era stat capitĂ Diafebus, duch de MacedĂČnia, qui foren portats de la ciutat de Alexandria, hon presos staven, lo nombre dels quals era CLXXXIII cavallers. Tots los altres, ab lâaltra gent, eren morts en batalla y en la presĂł, que nâi havia morts molts. La causa per quĂš foren allĂ aportats: com, aprĂ©s que lo soldĂ e lo Turch foren presos, Tirant tramĂ©s una galiota ab hun cavaller del soldĂ en Alexandria ab aspres manaments de part del soldĂ als seus alcayts que prestament trametessen los cavallers presos, per terra, en aquella part hon sabrien que fos lo cĂšsar. E axĂ, arribaren en la ciutat de Trapasonda, hon lo cĂšsar reposava, e foren per ell molt ben rebuts.
Lo virtuĂłs prĂncep Tirant demanĂ qual era lo duch de MacedĂČnia, e fon-li portat davant. Y stava tan desfreçat que jamĂ©s lo haguera conegut, car venia ab la barba fins a la cinta e los cabells fins a les spatles, magre, descolorit e tot mudat de la sua bella fesomia, vestit ab hun albornuç groch, ab una tovallola al cap blava. E tots los altres cavallers en semblant forma devisats.
Com lo duch de MacedĂČnia fon davant lo cĂšsar, lançà âs als seus peus per voler-los-hi besar. E lo cĂšsar alsĂ âl de terra e besĂ âl en la boca, corrent los seus ulls vives lĂ gremes. E lançant adolorits sospirs, ab veu piadosa, pronunciĂ paraules de semblant stil.