💾 Archived View for espotiesfa.ddns.net › tirant › tirant457.gmi captured on 2024-02-05 at 11:05:38. Gemini links have been rewritten to link to archived content

View Raw

More Information

⬅️ Previous capture (2021-11-30)

-=-=-=-=-=-=-

CAPĂŤTOL CCCCLVI

LETRA TRAMESA PER LO VIRTUĂ“S TIRANT </B>

AL REY SCARIANO

«A l’excel·lent rey y car germà nostre d’armes lo rey de Túniç e de Tremicén, príncep e senyor de tota la Ethiòpia. Tirant lo Blanch de Roca Salada, capità, cèsar y succeïdor en tota la Grècia, al nostre stimat germà e companyó d’armes lo rey Scariano, saluts, amor y prosperitat.

»Alegrant-nos molt de vostra venguda, tant com si per aquella la victòria nos fos donada, per fer-vos aquella honor y recebiment que a tan gran rey y senyor com vós s’esguarda, vos pregam carament que, honsevulla lo vostre real stat sia com la present vos pervendrà, maneu atendar e aturar lo camp e cort vostra e donar aposentament a la excel·lentíssima persona vostra, com lo repòs, honor e victòria dels turchs e infels sia en nostra mà y pacífica senyoria. E remetent per a la vista les altres paraules, plaer e consolació que de nostre matrimoni e pròspera benaventurança sent<i>reu,184 com aquell qui de amor e voluntat me portau virtuosa afecció.»

Rebuda per lo magnànim rey Scariano la letra del cèsar, no fon poca la sua consolació, e admirà’s de la molta virtut e favorable fortuna del gloriós cavaller Tirant, com per la sua grandíssima indústria e alta cavalleria havia obtesa triümphal victòria de tants senyors grans del poble morisch. E trobant-se lo magnànim rey prop de una gran e noble ciutat nomenada Strenes, féu aturar tota la gent sua e aquí se atendaren, la qual ciutat és molt delitosa, prop de hun gran riu qui per lo costat li passa, la qual era a V jornades de Contestinoble. Lo correu, vist atendat lo camp, se’n tornà prestament a Tirant portant-li plasent nova com lo rey Scariano se era aturat, vista la sua letra, e havia parat son real camp davant la ciutat de Estrenes.

Partit lo virtuós Tirant del seu camp ab tota la gent sua, féu la via de una bellíssima ciutat nomenada Sinòpoli e, atendat davant la predita ciutat, los dos embaxadors moros parlaren ab lo capità de la ciutat e manaren-li, de part del soldà e del Gran Turch, que liuràs la ciutat e lo domini de aquella al cèsar de l’Imperi Grech, e mostraren-li la letra de crehença. Lo capità pres la letra, besà-la e ab molta reverència féu-la legir. Com fon lesta, dix que era molt content de obeir e complir los manaments de son senyor.

E tornada resposta al cèsar, ell entrà dins la ciutat acompanyat de tots los reys e gran senyors e pres la possessió de aquella, e los homenatges rebé de aquells qui eren crestians o eren stats, e los qui renegat havien féu reduir a la santa fe catòlica. Los moros féu exir tots de la ciutat e posà-y hun bon capità crestià. E stant lo virtuós capità Tirant en la dita ciutat, li portaren les claus de X castells ab ses viles, donant-se a ell. E Tirant los acceptà ab cara molt afable e ab gran benignitat, e tramés-hi sos capitans e lochtinents per pendre los homenatges, e féu-ne lançar tots los moros.

Partint lo cèsar de aquella ciutat, féu la via de un·altra noble ciutat nomenada Andrinòpol, abundosa de delits innumerables, la qual li fon liurada per l’orde de l’altra damunt dita, ab molts castells e viles que veïnes li eren, e feren de grans donatius al virtuós capità Tirant. E axí caminant lo poderós exèrcit devers aquella part hon sabien que lo magnànim rey Scariano stava atendat, molts castells e viles se donaren al cèsar, los noms de les quals me obmet per no causar prolixitat. E tant per ses contínues jornades caminaren, que pervengueren a mija legua prop la ciutat d’Estrenes, hon la ost del rey Scariano reposava.

Sabent lo rey Scariano la venguda del seu car amich e germà d’armes e que era tant prop, cavalcà cuytadament ab tots los grans senyors de la sua ost e féu la sua via. E a mig camí s’encontraren. Descavalcaren molt prest los dos germans d’armes e los reys, e abraçaren-se de grandíssima amor e·s besaren, fent-se la major festa que·s pogueren fer.

Com se foren festejats, Tirant dix al rey Scariano com en companyia sua era lo rey de Sicília, lo qual ell tenia en compte de germà, e lo rey de Feç, que·s fes ab ells. Lo rey Scariano anà devers lo rey de Sicília e lo rey de Feç e abraçà’ls e besà’ls ab molta amor, e feren-se moltes carícies. Aprés tornaren tots a cavall, e ensemps feren la via de la ciutat.

Com foren a les tendes del rey Scariano, lo príncep Tirant e los reys descavalcaren a la tenda de la ínclita reyna de Ethiòpia, la qual los rebé ab cara molt afable e·ls abraçà e besà a tots e féu-los grandíssima festa.

Lo virtuós príncep Tirant, aprés haver festejada la tan bella reyna, tramés los animosos barons moros embaxadors del soldà e del Gran Turch a la ciutat e manà’ls que·ls diguessen de part sua que, si no·s volien dar benignament, que a la batalla se aparellassen, ab vot que, si batalla ni combat speraven, de no pendre a mercé negun moro, axí gran com poch, que dins la ciutat se trobàs.

Aplegant los embaxadors al portal de la ciutat, demanaren del capità, que volien parlar ab ell. Les guardes del portal feren venir lo capità a la porta e, ubertes les portes, los moros embaxadors li presentaren les letres de crehença del soldà e del Turch. E lo capità les rebé ab aquella deguda reverència que s’i pertanyia. E lestes aquelles, que manaven que ell era prest de complir tot lo que per lo soldà e lo Gran Turch li fos manat com ell tingués aquella ciutat per les senyories lurs, parlà lo fill del Gran Caramany e dix:

–Capità, yo us man, per part de la gran senyoria, que vós retau la ciutat e los homenatges al gran cèsar de l’Imperi Grech. E més vos dich, per part del cèsar e capità Tirant, que, si benignament no li reteu la ciutat, que no spereu d’ell alguna mercé aconseguir.

Respòs lo capità e dix:

–Nobles e virtuosos embaxadors, direu a la senyoria del cèsar com yo só content de enseguir los manaments de mos reduptables senyors e só prest de obeir al cèsar axí com a persona pròpia de la magestat del senyor emperador.

E manà de continent lo capità de la ciutat, present los embaxadors, que totes les portes de la ciutat fossen ubertes. E cobrada la resposta, lo virtuós capità Tirant cavalcà ab lo rey Scariano e ab los altres reys e grans senyors dels dos camps e, ab gran triümpho, ab multitut de tabals, trompetes, clarons e tamborinos, entraren dins la ciutat, hon los fon feta honor grandíssima e foren repartits en molt ben abillades posades; e molts presents e donatius que foren fets al cèsar. E aposentats los grans senyors dins la ciutat, lo príncep Tirant féu atendar lo seu camp davant lo del rey Scariano. E tantes gents eren de cascun camp que la tercera part no cabera dins la ciutat, si bé era molt gran e ben ordenada. E foren aquí tan ben rebuts que, axí los de dins com los de fora, foren molt ben servits e proveïts abundosament de totes lurs necessitats.

E lo cèsar volgué que lo rey Scariano, ab la reyna, reposassen aquí VIII dies, per lo lonch camí que fet havien, car de la terra del rey Scariano fins allí havia més de C jornades. E per ço com lo rey Scariano tenia grandíssim desig de trobar-se en la batalla que Tirant tenia de haver ab lo soldà e ab lo Turch, caminava jornades tirades e trametia correus tots dies a Tirant suplicant-lo que no donàs la batalla fins a tant que ell hi fos. E per aquesta causa lo rey Scariano tenia la gent e los cavalls molt fatigats e havien mester repòs.

E stant ab gran delit lo príncep Tirant en la ciutat d’Estrenes festejant lo magnànim e virtuós rey Scariano e la reyna, passaren entre ells moltes delitoses paraules, entre les quals lo virtuós Tirant los recità tots los gloriosos actes per ell fets aprés que ells foren partits de la Barberia: e de les grans victòries que havia obteses dels moros, e com l’emperador per la sua grandíssima benignitat, li havia sposada sa filla Carmesina e fet jurar príncep e cèsar de l’imperi, e emperador aprés mort sua; e los pactes e convinences que tenia fets ab lo soldà e ab lo Turch, e com li havien promés e jurat de restituir tot l’imperi, e restaven presos ab tots los grans senyors del poble morisch. E per aquesta causa partit era de la insigne ciutat de Contestinoble, per recobrar e pendre la possessió de totes les terres, ciutats, castells e viles que per lo soldà e per lo Turch eren detengudes de tot l’Imperi Grech.

–E per ço, senyor e germà meu, suplich a la vostra molta virtut e acostumada liberalitat, de la qual molt confie, que vullau anar ab mi en la fi de aquesta conquesta e dels meus treballs, car yo confie que, ab lo adjutori de la divina Providència e ab lo poder gran que vós e yo tenim, lo món tot no·ns porà resistir. E d’altra part, vos hauré a molta gràcia que trametre vullau la senyora reyna a la ciutat de Contestinoble, perquè só cert que la mia princessa no té altre desig en aquest món sinó de veure la sua molta gentilea e ab molt repòs starà allí fins siam tornats de la conquesta.

Respòs lo rey Scariano ab paraules de semblant stil.

CapĂ­tol segĂĽent

ĂŤndex

CapĂ­tol anterior