💾 Archived View for espotiesfa.ddns.net › tirant › tirant457.gmi captured on 2024-02-05 at 11:05:38. Gemini links have been rewritten to link to archived content
⬅️ Previous capture (2021-11-30)
-=-=-=-=-=-=-
«A l’excel·lent rey y car germĂ nostre d’armes lo rey de TĂşniç e de TremicĂ©n, prĂncep e senyor de tota la Ethiòpia. Tirant lo Blanch de Roca Salada, capitĂ , cèsar y succeĂŻdor en tota la Grècia, al nostre stimat germĂ e companyĂł d’armes lo rey Scariano, saluts, amor y prosperitat.
»Alegrant-nos molt de vostra venguda, tant com si per aquella la victòria nos fos donada, per fer-vos aquella honor y recebiment que a tan gran rey y senyor com vĂłs s’esguarda, vos pregam carament que, honsevulla lo vostre real stat sia com la present vos pervendrĂ , maneu atendar e aturar lo camp e cort vostra e donar aposentament a la excel·lentĂssima persona vostra, com lo repòs, honor e victòria dels turchs e infels sia en nostra mĂ y pacĂfica senyoria. E remetent per a la vista les altres paraules, plaer e consolaciĂł que de nostre matrimoni e pròspera benaventurança sent<i>reu,184 com aquell qui de amor e voluntat me portau virtuosa afecciĂł.»
Rebuda per lo magnĂ nim rey Scariano la letra del cèsar, no fon poca la sua consolaciĂł, e admirà ’s de la molta virtut e favorable fortuna del gloriĂłs cavaller Tirant, com per la sua grandĂssima indĂşstria e alta cavalleria havia obtesa triĂĽmphal victòria de tants senyors grans del poble morisch. E trobant-se lo magnĂ nim rey prop de una gran e noble ciutat nomenada Strenes, fĂ©u aturar tota la gent sua e aquĂ se atendaren, la qual ciutat Ă©s molt delitosa, prop de hun gran riu qui per lo costat li passa, la qual era a V jornades de Contestinoble. Lo correu, vist atendat lo camp, se’n tornĂ prestament a Tirant portant-li plasent nova com lo rey Scariano se era aturat, vista la sua letra, e havia parat son real camp davant la ciutat de Estrenes.
Partit lo virtuĂłs Tirant del seu camp ab tota la gent sua, fĂ©u la via de una bellĂssima ciutat nomenada Sinòpoli e, atendat davant la predita ciutat, los dos embaxadors moros parlaren ab lo capitĂ de la ciutat e manaren-li, de part del soldĂ e del Gran Turch, que liurĂ s la ciutat e lo domini de aquella al cèsar de l’Imperi Grech, e mostraren-li la letra de crehença. Lo capitĂ pres la letra, besĂ -la e ab molta reverència fĂ©u-la legir. Com fon lesta, dix que era molt content de obeir e complir los manaments de son senyor.
E tornada resposta al cèsar, ell entrà dins la ciutat acompanyat de tots los reys e gran senyors e pres la possessió de aquella, e los homenatges rebé de aquells qui eren crestians o eren stats, e los qui renegat havien féu reduir a la santa fe catòlica. Los moros féu exir tots de la ciutat e posà -y hun bon capità crestià . E stant lo virtuós capità Tirant en la dita ciutat, li portaren les claus de X castells ab ses viles, donant-se a ell. E Tirant los acceptà ab cara molt afable e ab gran benignitat, e tramés-hi sos capitans e lochtinents per pendre los homenatges, e féu-ne lançar tots los moros.
Partint lo cèsar de aquella ciutat, fĂ©u la via de un·altra noble ciutat nomenada Andrinòpol, abundosa de delits innumerables, la qual li fon liurada per l’orde de l’altra damunt dita, ab molts castells e viles que veĂŻnes li eren, e feren de grans donatius al virtuĂłs capitĂ Tirant. E axĂ caminant lo poderĂłs exèrcit devers aquella part hon sabien que lo magnĂ nim rey Scariano stava atendat, molts castells e viles se donaren al cèsar, los noms de les quals me obmet per no causar prolixitat. E tant per ses contĂnues jornades caminaren, que pervengueren a mija legua prop la ciutat d’Estrenes, hon la ost del rey Scariano reposava.
Sabent lo rey Scariano la venguda del seu car amich e germĂ d’armes e que era tant prop, cavalcĂ cuytadament ab tots los grans senyors de la sua ost e fĂ©u la sua via. E a mig camĂ s’encontraren. Descavalcaren molt prest los dos germans d’armes e los reys, e abraçaren-se de grandĂssima amor e·s besaren, fent-se la major festa que·s pogueren fer.
Com se foren festejats, Tirant dix al rey Scariano com en companyia sua era lo rey de SicĂlia, lo qual ell tenia en compte de germĂ , e lo rey de Feç, que·s fes ab ells. Lo rey Scariano anĂ devers lo rey de SicĂlia e lo rey de Feç e abraçà ’ls e besà ’ls ab molta amor, e feren-se moltes carĂcies. AprĂ©s tornaren tots a cavall, e ensemps feren la via de la ciutat.
Com foren a les tendes del rey Scariano, lo prĂncep Tirant e los reys descavalcaren a la tenda de la Ănclita reyna de Ethiòpia, la qual los rebĂ© ab cara molt afable e·ls abraçà e besĂ a tots e fĂ©u-los grandĂssima festa.
Lo virtuĂłs prĂncep Tirant, aprĂ©s haver festejada la tan bella reyna, tramĂ©s los animosos barons moros embaxadors del soldĂ e del Gran Turch a la ciutat e manà ’ls que·ls diguessen de part sua que, si no·s volien dar benignament, que a la batalla se aparellassen, ab vot que, si batalla ni combat speraven, de no pendre a mercĂ© negun moro, axĂ gran com poch, que dins la ciutat se trobĂ s.
Aplegant los embaxadors al portal de la ciutat, demanaren del capità , que volien parlar ab ell. Les guardes del portal feren venir lo capità a la porta e, ubertes les portes, los moros embaxadors li presentaren les letres de crehença del soldà e del Turch. E lo capità les rebé ab aquella deguda reverència que s’i pertanyia. E lestes aquelles, que manaven que ell era prest de complir tot lo que per lo soldà e lo Gran Turch li fos manat com ell tingués aquella ciutat per les senyories lurs, parlà lo fill del Gran Caramany e dix:
–Capità , yo us man, per part de la gran senyoria, que vós retau la ciutat e los homenatges al gran cèsar de l’Imperi Grech. E més vos dich, per part del cèsar e capità Tirant, que, si benignament no li reteu la ciutat, que no spereu d’ell alguna mercé aconseguir.
Respòs lo capità e dix:
–Nobles e virtuosos embaxadors, direu a la senyoria del cèsar com yo só content de enseguir los manaments de mos reduptables senyors e só prest de obeir al cèsar axà com a persona pròpia de la magestat del senyor emperador.
E manĂ de continent lo capitĂ de la ciutat, present los embaxadors, que totes les portes de la ciutat fossen ubertes. E cobrada la resposta, lo virtuĂłs capitĂ Tirant cavalcĂ ab lo rey Scariano e ab los altres reys e grans senyors dels dos camps e, ab gran triĂĽmpho, ab multitut de tabals, trompetes, clarons e tamborinos, entraren dins la ciutat, hon los fon feta honor grandĂssima e foren repartits en molt ben abillades posades; e molts presents e donatius que foren fets al cèsar. E aposentats los grans senyors dins la ciutat, lo prĂncep Tirant fĂ©u atendar lo seu camp davant lo del rey Scariano. E tantes gents eren de cascun camp que la tercera part no cabera dins la ciutat, si bĂ© era molt gran e ben ordenada. E foren aquĂ tan ben rebuts que, axĂ los de dins com los de fora, foren molt ben servits e proveĂŻts abundosament de totes lurs necessitats.
E lo cèsar volguĂ© que lo rey Scariano, ab la reyna, reposassen aquĂ VIII dies, per lo lonch camĂ que fet havien, car de la terra del rey Scariano fins allĂ havia mĂ©s de C jornades. E per ço com lo rey Scariano tenia grandĂssim desig de trobar-se en la batalla que Tirant tenia de haver ab lo soldĂ e ab lo Turch, caminava jornades tirades e trametia correus tots dies a Tirant suplicant-lo que no donĂ s la batalla fins a tant que ell hi fos. E per aquesta causa lo rey Scariano tenia la gent e los cavalls molt fatigats e havien mester repòs.
E stant ab gran delit lo prĂncep Tirant en la ciutat d’Estrenes festejant lo magnĂ nim e virtuĂłs rey Scariano e la reyna, passaren entre ells moltes delitoses paraules, entre les quals lo virtuĂłs Tirant los recitĂ tots los gloriosos actes per ell fets aprĂ©s que ells foren partits de la Barberia: e de les grans victòries que havia obteses dels moros, e com l’emperador per la sua grandĂssima benignitat, li havia sposada sa filla Carmesina e fet jurar prĂncep e cèsar de l’imperi, e emperador aprĂ©s mort sua; e los pactes e convinences que tenia fets ab lo soldĂ e ab lo Turch, e com li havien promĂ©s e jurat de restituir tot l’imperi, e restaven presos ab tots los grans senyors del poble morisch. E per aquesta causa partit era de la insigne ciutat de Contestinoble, per recobrar e pendre la possessiĂł de totes les terres, ciutats, castells e viles que per lo soldĂ e per lo Turch eren detengudes de tot l’Imperi Grech.
–E per ço, senyor e germà meu, suplich a la vostra molta virtut e acostumada liberalitat, de la qual molt confie, que vullau anar ab mi en la fi de aquesta conquesta e dels meus treballs, car yo confie que, ab lo adjutori de la divina Providència e ab lo poder gran que vós e yo tenim, lo món tot no·ns porà resistir. E d’altra part, vos hauré a molta grà cia que trametre vullau la senyora reyna a la ciutat de Contestinoble, perquè só cert que la mia princessa no té altre desig en aquest món sinó de veure la sua molta gentilea e ab molt repòs starà allà fins siam tornats de la conquesta.
Respòs lo rey Scariano ab paraules de semblant stil.