đŸ’Ÿ Archived View for espotiesfa.ddns.net â€ș tirant â€ș tirant453.gmi captured on 2024-02-05 at 11:05:20. Gemini links have been rewritten to link to archived content

View Raw

More Information

âŹ…ïž Previous capture (2021-11-30)

-=-=-=-=-=-=-

CAPÍTOL CCCCLII

COM TIRANT DEMANÀ LICÈNCIA A L’EMPERADOR QUE POGUÉS ANAR A RECOBRAR LES TERRES DE L’IMPERI E COM L’EMPERADOR, ANS QUE PARTÍS, L’ESPOSÀ AB SA FILLA CARMESINA

La tenebrosa nit passĂ  lo virtuĂłs Tirant en amorosos pensaments, desijant que Phebo fos atĂ©s a les parts orientals demostrant los seus luminosos raigs sobre lo nostre orizon. E vista la hora disposta, lo valerĂłs capitĂ , passejant ab suaus passos, anĂ  davant l’emperador e ab humil veu li fĂ©u principi a semblants paraules:

–Senyor de gran providĂšncia, no ignora la magestat vostra la promesa que Ă©s stada dada per lo soldĂ  e lo Turch a vostra excelĂšncia, ço Ă©s, de restituir e posar en domini vostre totes les terres per ells ocupades e detengudes en tot l’Imperi Grech. Per quĂš, magnĂ nim senyor, si a la magestat vostra serĂ  plasent dar-me licĂšncia, yo partirĂ© molt prest per rebre la possessiĂł per la magestat vostra e recobrarĂ©, per força o ab grat, tot lo qui·s pertany a l’imperi, e mĂ©s encara. Si la fortuna nos Ă©s favorable, se tendrĂ  tal orde, senyor, que la excel·lĂšncia vostra, benaventuradament vivint, senyorege les terres, totes les quals possehia l’emperador JustiniĂ , predecessor vostre.

E donĂ  fi a son parlar.

RespĂČs l’emperador en la segĂŒent forma:

–Clarament veig, virtuĂłs capitĂ  e fill meu, lo inflamat Ă nimo que teniu de aumentar e·xalçar la nostra imperial corona. E tenim coneguts los molts serveys e honors que fets haveu a nĂłs e a tot l’imperi, de quÚ·n restam molt obligats a la molta virtut vostra, car nĂłs stimam que, encara que dat vos haguĂ©ssem tot l’imperi, fos suficient premi al merĂ©xer vostre ne en lo que nos haveu servit. Per quĂš nĂłs, de present, vos volem fer donaciĂł de tot l’imperi en nostra vida, a vĂłs e als vostres. E per tornes, vos volem dar nostra filla Carmesina per muller, si vostra virtut la volrĂ , car nĂłs som ja en tal edat posat que no som per a regir ni menys defendre l’imperi e tenim de la vostra virtut e cavalleria tal confiança que·ns sereu mĂ©s que fill, car los actes que fets haveu manifesten la glĂČria e lo premi que sou merexedor. E prech-vos que en açĂČ nos siau obedient, car fent lo contrari nos enujarĂ­eu molt.

Hoint lo virtuĂłs Tirant les benignes paraules de l’emperador, lançà’s als seus peus e besĂ  aquells ab molta humilitat e amor strema. E fĂ©u principi a semblants paraules:

–Mon senyor, no sia plasent a la divina potĂšncia comportar que Tirant lo Blanch, humil servidor de la magestat vostra, fes tan gran defalt que consentĂ­s ne permetĂ©s que la altesa vostra fos desposseĂŻda de la senyoria de l’imperi en la vida vostra. Ans permetria pendre la mort. EmperĂČ, senyor, si la benignitat de vostra altesa me volrĂ  fer tanta grĂ cia e mercĂ© de voler-me dar les tornes, segons vostra magestat ha ofert, stimaria mĂ©s que si·m daven X imperis. E mĂ©s avant de açĂČ, no vull al present ni tinch creença que en tota ma vida, servint yo a la magestat vostra, fos merexedor de tan premi.

L’emperador lo pres del braç, vista la sua molta gentilesa, alçà’l de terra e besà’l en la boca, e Tirant li besĂ  la mĂ . E l’emperador pres a Tirant per la mĂ  e portà’l a la cambra de la excelsa princessa, qui stava en lo seu acostumat strado ab totes les sues dames davant ella e festejant al rey de SicĂ­lia. Entrant lo magnĂ nim emperador, tots se levaren e feren-li molt gran reverĂšncia. E asseyt l’emperador en lo reposat strado, fĂ©u seure a la sua part dreta la excelsa princessa e lo virtuĂłs Tirant a la sinestra, e lo rey de SicĂ­lia davant ells. L’emperador, la cara girant devers sa filla, ab gest afable pronunciĂ  forma de tals paraules:

–Ma filla, no ignorau los asenyalats servirs e honors excelses que lo virtuĂłs Tirant, que acĂ­ Ă©s, nos ha fetes, e de quants dans e treballs e afliccions nos ha preservats, y a tot l’imperi que ha liberat de tant de mal e de tantes impressions que·ns eren fetes per la gent morisca. E com nĂłs conegam que al seu tant merĂ©xer nĂłs no tingam tant que siam suficients a premiar-lo, havem deliberat que nĂłs no tenim res mĂ©s car ne de major stima ne que mĂ©s amem que la vostra persona. Li havem feta oferta de aquella e us prech e us man, ma cara filla, que·l vullau pendre per marit e senyor. E serĂ  la cosa de quĂš mĂ©s me poreu servir.

E donĂ  fi a son parlar. RespĂČs la excelsa senyora ab graciosa, afable, modesta continença e dix ab gran suavitat:

–Senyor de gran clemĂšncia e benignitat, molta glĂČria Ă©s per a mi que la magestat vostra me haja posada en tanta stima que la mia persona sia suficient premi als innumerables serveys e honors que lo valerĂłs Tirant ha fets a la magestat vostra e a tots los de l’imperi, com yo no sia merexedora descalçar-li la çabata, ateses les tantes singularitats e virtuts sperimentades que per ell sĂłn posseĂŻdes, mas suplich-lo que·m vulla acceptar com a la serventa e cativa sua, car yo sĂł presta de complir tot lo que per la magestat vostra e per sa virtut me serĂ  manat.

Acabant la excelsa senyora lo seu parlar, l’emperador tramĂ©s per l’arquebisbe de la ciutat per sposar-los de continent. E pot-se considerar que no fon de poca consolaciĂł e alegria aquesta graciosa concĂČrdia, que per bon spay stigueren Tirant e la princessa que no·s pogueren parlar, tant staven de amor verdaderament inflamats. E vengut lo sant arquebisbe, l’emperador li manĂ  que sposĂ s sa filla ab Tirant, e ell fĂ©u son manament.

Fetes les sposalles, grandĂ­ssima festa e alegria fon feta en lo palau e en la ciutat, hon foren presents l’emperador e la emperadriu; lo rey Phelip de SicĂ­lia; lo rey de Feç e de Bogia, senyor d’Agramunt, e la reyna Plaerdemavida, muller sua; l’almirall de Tirant, marquĂ©s de Liçana; lo vezcomte de Branches; YpĂČlit, criat de Tirant; lo cavaller AlmedĂ­xer; lo cavaller SpĂšrcius, capitĂ  de l’armada, senyor de la illa d’Espertina; Melchisedech, senyor de la ciutat de MontĂ gata, e molts altres grans senyors e dames e infinit poble, hon se donĂ  maravellosa col·laciĂł e real gast, axĂ­ abundĂłs com se pertanyia a tal sposalici, de pasta real e marçapans e altres comfits de molta stima. L’orde, lo servir y los servidors, de molt triĂŒmphant e discreta manera. La vexella d’or y la d’argent, molt ben obrada d’esmalts e delicada forja. La tapiceria, tapits, tĂ lems, strados y cortines ab tanta riquea y pompa com jamĂ©s se sia vista. La mĂșsica, partida en diverses parts per les torres e finestres de les grans sales: trompetes, anafils, clarons, tamborinos, charamites e musetes e tabals, ab tanta remor e magnificĂšncia que no·s podien defendre los trists de molta alegria. En les cambres y retrets, sĂ­mbols, flautes, miges viules e concordades veus humanes que angelicals s’estimaven. En les grans sales, laĂŒts, arpes e altres sturments qui donaven sentiment e mesura a les dances que graciosament per les dames y cortesans se ballaven.

Finalment, tanta pompa, tan gran triĂŒmpho, tanta excel·lĂšncia jamĂ©s fon vista als de la terra e als stranys. E a tots generalment fon plasent molt aquest matrimoni, per tant com tenien singular confiança en lo sforçat Ă nimo de cavalleria del virtuĂłs Tirant, que·ls faria viure ab repĂČs benaventurat. E les grans festes, axĂ­ en lo palau com en la ciutat, qui duraren altres VIII dies.

E l’emperador cridar fĂ©u per tota la ciutat, ab moltes trompetes e tabals, que tots tinguessen a Tirant per primogĂšnit seu e cĂšsar de l’imperi. E fĂ©u-lo jurar que, aprĂ©s son ĂČbit, lo tinguessen per emperador e senyor lur. E axĂ­ fon fet, que d’aquĂ­ avant lo novell prĂ­ncep Tirant fon nomenat cĂšsar de l’Imperi Grech. La crida fon del tenor segĂŒent.

CapĂ­tol segĂŒent

Índex

CapĂ­tol anterior