đŸ Archived View for espotiesfa.ddns.net âș tirant âș tirant453.gmi captured on 2024-02-05 at 11:05:20. Gemini links have been rewritten to link to archived content
âŹ ïž Previous capture (2021-11-30)
-=-=-=-=-=-=-
La tenebrosa nit passĂ lo virtuĂłs Tirant en amorosos pensaments, desijant que Phebo fos atĂ©s a les parts orientals demostrant los seus luminosos raigs sobre lo nostre orizon. E vista la hora disposta, lo valerĂłs capitĂ , passejant ab suaus passos, anĂ davant lâemperador e ab humil veu li fĂ©u principi a semblants paraules:
âSenyor de gran providĂšncia, no ignora la magestat vostra la promesa que Ă©s stada dada per lo soldĂ e lo Turch a vostra excelĂšncia, ço Ă©s, de restituir e posar en domini vostre totes les terres per ells ocupades e detengudes en tot lâImperi Grech. Per quĂš, magnĂ nim senyor, si a la magestat vostra serĂ plasent dar-me licĂšncia, yo partirĂ© molt prest per rebre la possessiĂł per la magestat vostra e recobrarĂ©, per força o ab grat, tot lo qui·s pertany a lâimperi, e mĂ©s encara. Si la fortuna nos Ă©s favorable, se tendrĂ tal orde, senyor, que la excel·lĂšncia vostra, benaventuradament vivint, senyorege les terres, totes les quals possehia lâemperador JustiniĂ , predecessor vostre.
E donĂ fi a son parlar.
RespĂČs lâemperador en la segĂŒent forma:
âClarament veig, virtuĂłs capitĂ e fill meu, lo inflamat Ă nimo que teniu de aumentar e·xalçar la nostra imperial corona. E tenim coneguts los molts serveys e honors que fets haveu a nĂłs e a tot lâimperi, de quÚ·n restam molt obligats a la molta virtut vostra, car nĂłs stimam que, encara que dat vos haguĂ©ssem tot lâimperi, fos suficient premi al merĂ©xer vostre ne en lo que nos haveu servit. Per quĂš nĂłs, de present, vos volem fer donaciĂł de tot lâimperi en nostra vida, a vĂłs e als vostres. E per tornes, vos volem dar nostra filla Carmesina per muller, si vostra virtut la volrĂ , car nĂłs som ja en tal edat posat que no som per a regir ni menys defendre lâimperi e tenim de la vostra virtut e cavalleria tal confiança que·ns sereu mĂ©s que fill, car los actes que fets haveu manifesten la glĂČria e lo premi que sou merexedor. E prech-vos que en açĂČ nos siau obedient, car fent lo contrari nos enujarĂeu molt.
Hoint lo virtuĂłs Tirant les benignes paraules de lâemperador, lançà âs als seus peus e besĂ aquells ab molta humilitat e amor strema. E fĂ©u principi a semblants paraules:
âMon senyor, no sia plasent a la divina potĂšncia comportar que Tirant lo Blanch, humil servidor de la magestat vostra, fes tan gran defalt que consentĂs ne permetĂ©s que la altesa vostra fos desposseĂŻda de la senyoria de lâimperi en la vida vostra. Ans permetria pendre la mort. EmperĂČ, senyor, si la benignitat de vostra altesa me volrĂ fer tanta grĂ cia e mercĂ© de voler-me dar les tornes, segons vostra magestat ha ofert, stimaria mĂ©s que si·m daven X imperis. E mĂ©s avant de açĂČ, no vull al present ni tinch creença que en tota ma vida, servint yo a la magestat vostra, fos merexedor de tan premi.
Lâemperador lo pres del braç, vista la sua molta gentilesa, alçà âl de terra e besĂ âl en la boca, e Tirant li besĂ la mĂ . E lâemperador pres a Tirant per la mĂ e portĂ âl a la cambra de la excelsa princessa, qui stava en lo seu acostumat strado ab totes les sues dames davant ella e festejant al rey de SicĂlia. Entrant lo magnĂ nim emperador, tots se levaren e feren-li molt gran reverĂšncia. E asseyt lâemperador en lo reposat strado, fĂ©u seure a la sua part dreta la excelsa princessa e lo virtuĂłs Tirant a la sinestra, e lo rey de SicĂlia davant ells. Lâemperador, la cara girant devers sa filla, ab gest afable pronunciĂ forma de tals paraules:
âMa filla, no ignorau los asenyalats servirs e honors excelses que lo virtuĂłs Tirant, que acĂ Ă©s, nos ha fetes, e de quants dans e treballs e afliccions nos ha preservats, y a tot lâimperi que ha liberat de tant de mal e de tantes impressions que·ns eren fetes per la gent morisca. E com nĂłs conegam que al seu tant merĂ©xer nĂłs no tingam tant que siam suficients a premiar-lo, havem deliberat que nĂłs no tenim res mĂ©s car ne de major stima ne que mĂ©s amem que la vostra persona. Li havem feta oferta de aquella e us prech e us man, ma cara filla, que·l vullau pendre per marit e senyor. E serĂ la cosa de quĂš mĂ©s me poreu servir.
E donĂ fi a son parlar. RespĂČs la excelsa senyora ab graciosa, afable, modesta continença e dix ab gran suavitat:
âSenyor de gran clemĂšncia e benignitat, molta glĂČria Ă©s per a mi que la magestat vostra me haja posada en tanta stima que la mia persona sia suficient premi als innumerables serveys e honors que lo valerĂłs Tirant ha fets a la magestat vostra e a tots los de lâimperi, com yo no sia merexedora descalçar-li la çabata, ateses les tantes singularitats e virtuts sperimentades que per ell sĂłn posseĂŻdes, mas suplich-lo que·m vulla acceptar com a la serventa e cativa sua, car yo sĂł presta de complir tot lo que per la magestat vostra e per sa virtut me serĂ manat.
Acabant la excelsa senyora lo seu parlar, lâemperador tramĂ©s per lâarquebisbe de la ciutat per sposar-los de continent. E pot-se considerar que no fon de poca consolaciĂł e alegria aquesta graciosa concĂČrdia, que per bon spay stigueren Tirant e la princessa que no·s pogueren parlar, tant staven de amor verdaderament inflamats. E vengut lo sant arquebisbe, lâemperador li manĂ que sposĂ s sa filla ab Tirant, e ell fĂ©u son manament.
Fetes les sposalles, grandĂssima festa e alegria fon feta en lo palau e en la ciutat, hon foren presents lâemperador e la emperadriu; lo rey Phelip de SicĂlia; lo rey de Feç e de Bogia, senyor dâAgramunt, e la reyna Plaerdemavida, muller sua; lâalmirall de Tirant, marquĂ©s de Liçana; lo vezcomte de Branches; YpĂČlit, criat de Tirant; lo cavaller AlmedĂxer; lo cavaller SpĂšrcius, capitĂ de lâarmada, senyor de la illa dâEspertina; Melchisedech, senyor de la ciutat de MontĂ gata, e molts altres grans senyors e dames e infinit poble, hon se donĂ maravellosa col·laciĂł e real gast, axĂ abundĂłs com se pertanyia a tal sposalici, de pasta real e marçapans e altres comfits de molta stima. Lâorde, lo servir y los servidors, de molt triĂŒmphant e discreta manera. La vexella dâor y la dâargent, molt ben obrada dâesmalts e delicada forja. La tapiceria, tapits, tĂ lems, strados y cortines ab tanta riquea y pompa com jamĂ©s se sia vista. La mĂșsica, partida en diverses parts per les torres e finestres de les grans sales: trompetes, anafils, clarons, tamborinos, charamites e musetes e tabals, ab tanta remor e magnificĂšncia que no·s podien defendre los trists de molta alegria. En les cambres y retrets, sĂmbols, flautes, miges viules e concordades veus humanes que angelicals sâestimaven. En les grans sales, laĂŒts, arpes e altres sturments qui donaven sentiment e mesura a les dances que graciosament per les dames y cortesans se ballaven.
Finalment, tanta pompa, tan gran triĂŒmpho, tanta excel·lĂšncia jamĂ©s fon vista als de la terra e als stranys. E a tots generalment fon plasent molt aquest matrimoni, per tant com tenien singular confiança en lo sforçat Ă nimo de cavalleria del virtuĂłs Tirant, que·ls faria viure ab repĂČs benaventurat. E les grans festes, axĂ en lo palau com en la ciutat, qui duraren altres VIII dies.
E lâemperador cridar fĂ©u per tota la ciutat, ab moltes trompetes e tabals, que tots tinguessen a Tirant per primogĂšnit seu e cĂšsar de lâimperi. E fĂ©u-lo jurar que, aprĂ©s son ĂČbit, lo tinguessen per emperador e senyor lur. E axĂ fon fet, que dâaquĂ avant lo novell prĂncep Tirant fon nomenat cĂšsar de lâImperi Grech. La crida fon del tenor segĂŒent.