💾 Archived View for espotiesfa.ddns.net › tirant › tirant432.gmi captured on 2024-02-05 at 11:04:10. Gemini links have been rewritten to link to archived content
⬅️ Previous capture (2021-11-30)
-=-=-=-=-=-=-
La nit que la virtuosa reyna de Feç arribĂ en Contestinoble, la princessa volguĂ© que dormĂs ab ella perquè poguessen parlar a lur plaer. Com se foren meses en lo lit, la princessa fĂ©u principi a tals paraules:
–Virtuosa germana e senyora mia, molt és stada la mia à nima en tot aquest temps de la vostra absència atribulada, e açò per moltes rahons, les quals per scriptura expremir no·s porien. E en special per vós, a qui amava sobre totes les dones e donzelles del món, com viure sens vós me era impossible; e majorment com pensava que, per causa mia e per servir-me, tenia crehença que éreu morta en la cruel mar de mort tan spantable; e considerant la causa per què, ço és, per la gran crueldat de Tirant, qui se era partit de mi sens dir-me res, ignorant yo la causa del seu desdeny. E com cascuna hora del dia en la mia fantasia se representàs la sua fingida amor ésser tal, venia en l’estrem de la mort, desijant més morir que viure en tan penosa vida, puix me veÿa separada de aquelles persones qui eren restauració de ma vida e repòs del meu delit. Los meus ulls daven abundants là gremes, ab dolorosos sanglots e sospirs, lamentant la mia desaventura. E planyent deplorava lo gran dan e perdició que·s seguiria, per l’absència de Tirant, de la magestat de l’emperador, pare meu, e de tot l’imperi, e de mi, desaventurada, que fos posada en captivitat en poder de infels e per ells desonrada e ésser atesa als derrers térmens de ma desolació. Majorment, com pensava que yo hagués fallit contra lo valerós Tirant, ni haver-lo tant agreujat ni ofés en alguna çosa que fos suficient premi de tant de mal que se’n podia seguir. Açò feÿa aumentar la mia dolor, pensant quant era gran la desaventura mia e la mia ignoscència.
Emperò, tostemps recorrent a la magestat de aquella qui Ă©s Mare de pietat misericorde, qui jamĂ©s fall als qui devotament la invoquen, me posĂ en lo monestir de les devotes menoretes, stant en contemplaciĂł contĂnua, suplicant a la Mare de DĂ©u, senyora nostra, me trametĂ©s l’à ngel de consolaciĂł, qui l’à nima e lo cors me aconsolĂ s, e haguĂ©s pietat del vell emperador, que en sos darrers dies no·s ves catiu ni despossehit de l’imperi. E la misericorde senyora, havent compassiĂł de la nostra afligida vida, ha’ns tramĂ©s la superabundant grĂ cia del seu inmens Fill, mĂ©s copiosa que lengua humana no sabera demanar.
E tinch molt gran consolaciĂł com a vĂłs, germana mia, ha volgut tant prosperar, que Ă©s la cosa que la mia alegria mĂ©s aumenta. E reste molt obligada a la molta virtut del valerĂłs Tirant, que en absència mia sia stat en recort dels servidors meus. E suplich-vos, germana e senyora de mi, fer-me grĂ cia significar-me quina fon la afortunada causa que yo tant haguĂ©s ofĂ©s al virtuĂłs Tirant, que ab tanta crueldat se partĂs de aquella qui l’amava mĂ©s que a la sua vida, com sabeu que jamĂ©s pensĂ en cosa que fos contra voluntat sua, ni menys de paraula li diguĂ sinĂł paraules de amor e consolaciĂł, com aquell qui tenia la mia Ă nima cativa e l’amava en strem com a persona digna de possehir la mia delicada persona, car tenia verdadera crehença que lo seu amor no fos menys envers mi que causa neguna bastĂ s voler-me axĂ enujar. E crech que u manlevĂ , que de hun tan magnĂ nim e virtuĂłs cavaller, passant e excel·lint a tots los altres de bondat e gentilesa, no Ă©s de presumir que en ell se poguĂ©s causar tanta ingratitut.
Emperò, la sperança que en vós, germana e senyora mia, tinch coneguda, me aconsola, com pens que en lo passat temps éreu sustentació e aument de ma vida. Ara molt més tinch confiança de la vostra molta virtut, per mi ja sperimentada, que dareu fi a la mia atribulada pensa foragitant de mi les passades temors, e atényer seguretat manifesta de amor verdadera. E no penseu que sia en lo punt que era com me dexà s, que amor me ha tant subjugada que no stich en degun recort, e tinch fantasia que si prestament yo no veig lo meu Tirant, molt poca serà la mia vida.
E donant fi la excelsa senyora a les sues piadoses paraules, llançant dels seus ulls abundoses là gremes, gemechs e sospirs, fahent de si hun desmoderat comport, la virtuosa reyna la confortà ab les sues agraciades paraules de consolació. E com la princessa fon tornada en son recort, la reyna féu principi a semblants paraules.