💾 Archived View for espotiesfa.ddns.net › tirant › tirant428.gmi captured on 2024-02-05 at 11:03:57. Gemini links have been rewritten to link to archived content
⬅️ Previous capture (2021-11-30)
-=-=-=-=-=-=-
No fon de poca stima en l’à nimo del virtuós Tirant la novella splicació, considerada promptament ab los hulls de la sua pensa ésser atesa la fi de la sua desijada beatitut e delitosa glòria. Emperò, per mostrar la molta discreció que possehia, aturà ’s acort, dient-los que reposassen, que molt prest los daria resposta. E presa licència, los embaxadors, molt bé acompanyats dels cavallers de Tirant, ab molta honor, en la lur tenda los tornaren.
Tirant, com a virtuĂłs capitĂ , lo segĂĽent dia tramĂ©s per los il·lustrĂssims reys e duchs e noble cavalleria que a la sua tenda vinguessen, que aprĂ©s la missa volia tenir consell sobre lo fet de la splicada embaxada. E tots, com de infinida amor amaven lo virtuĂłs Tirant, prestament foren tots a la sua real tenda.
E hoïda la missa, cascú asseyt segons son grau, posat silenci en lo consell, lo virtuós Tirant féu principi de semblants paraules:
–No ignoren les senyories de vosaltres, molt il·lustres e magnĂfichs senyors e germans meus, la embaxada tramesa per lo soldĂ e <lo>180 Gran Turch demanant-nos pau e treva. Se deu considerar, no sens gran causa, per la molta oppressiĂł e necessitat en què posats sĂłn, com siam certs que·ls tenim en gran stretura, axĂ de viandes com de altres coses necessĂ ries a la humanal vida. E mĂ©s, se deu considerar la molta glòria que obtendrem de Ă©sser vencedors e lo gran premi que s’espera de nostre senyor DĂ©u de posar en libertat tant poble crestiĂ en captivitat posat e en perill de renegar la nostra sancta e verdadera fe, qui seran restituhits en la primera libertat. E mĂ©s, se deu considerar lo gran spant que serĂ en la morisma, hoint dir com tots sĂłn morts o presos, e la grandĂssima venjança que obtendrĂ per mijĂ de nosaltres la corona imperial, per les moltes ofenses y afliccions per ells donades, e serĂ venjança de la molta cavalleria que, per causa lur, en l’Imperi Grech s’és perduda. E noresmenys, morint tots aquests, haurem la pau mĂ©s segura, e aterrament de tots los altres e repòs tranquil·le a la corona del Grech Imperi e de nosaltres tots.
»E com lo meu parer sia que major servey no podem fer a la magestat del senyor emperador com serĂ de no atorgar-los pau ni treva ne concòrdia alguna, sinĂł que·s posen en poder nostre sens seguretat alguna dels bĂ©ns ne de la vida. E si açò fer no volran, que facen tot lo mal que fer puguen, com siam certs que·ls podem fer perir de pura fam. E, d’altra part, si batalla los volrem dar, stĂ en la libertat nostra, com siam molt mĂ©s poderosos que no ells, ab tot que seria de parer farĂem grandĂssima follia dar-los batalla com, per la gran necessitat, stan desesperats e porĂem perdre molta de la gent nostra e posar en perill tot lo nostre stat, lo que·s pot molt bĂ© scusar guardant-los molt bĂ© lo pas. E mĂ©s avant, podeu contemplar lo gran guany que serĂ per a tots de haver tota la lur desferra, la qual se perdria lexant-los anar. Emperò, senyors e germans meus, lo parer meu Ă©s aquest: que no Ă©s expedient algĂş a nosaltres fer resposta alguna sens que no sia feta consulta a la magestat del senyor emperador, perquè per sdevenidor, si altre cars se seguia, no fĂłssem dignes de gran reprensiĂł. Per què suplich a les senyories de tots, que us tinch com a germans, que·m vullau consellar la resposta que fer-se deu, axĂ com de la molta virtut vostra confie, ne si conexeu que la magestat del senyor emperador ne sia consultada, car axĂ en la honor com en lo guany cascĂş serĂ participant.
E donĂ fi en son parlar.