💾 Archived View for espotiesfa.ddns.net › tirant › tirant423.gmi captured on 2024-02-05 at 11:03:38. Gemini links have been rewritten to link to archived content
⬅️ Previous capture (2021-11-30)
-=-=-=-=-=-=-
Com lo soldĂ e lo Turch saberen que Tirant havia desembarcat e que havia posat lo camp al pont de pedra, aquests foren los mĂ©s torbats hòmens del mĂłn. E tingueren-se per perduts, car veren que per neguna via ells no podien de allĂ exir, ni per mar ni per terra, que no haguessen a venir en les mans de Tirant. AxĂ mateix, si molt aturaven aquĂ, perrien de fam, car no tenien vitualles per a dos mesos, per ço com les fustes no havien pogut descarregar. E com veren lo mal qui·ls stava preparat, ab Ă nimo sforçat de cavallers, no mostrant gens Ă©sser smayats, ajustaven consell per veure quin expedient pendrien que no perissen; en lo qual consell foren los reys segĂĽents: primerament, lo rey d’Alape, lo rey de Suria, lo rey de Tratho, lo rey de AsĂria, lo rey de IrchĂ nia, lo rey de RastĂ©n e lo fill del Gran Caramany, e lo prĂncep de Sixa, e molts altres grans senyors los quals la istòria no recita per no tenir prolixitat.
E aquĂ hagueren de grans altercacions. Los huns consellaven que combatessen la ciutat, car, si la podien pendre, aquĂ·s porien fer forts hun gran temps fins que haguessen socors, car no podien pensar que la ciutat no fos ben fornida. Los altres deĂżen que·s parassen batalla davant lo camp de Tirant, car aquest era tan animĂłs cavaller que no seria menys que ell no·ls ixquĂ©s a la batalla, com ells tinguessen molta cavalleria e bona, e no seria menys que no·l rompessen per la gran morisma que ells tenien. E, hon no, que valia mĂ©s morir com a cavallers que no dexar-se pendre com a moltons. E que, si la fortuna los era tan favorable que·ls dexĂ s vençre la batalla, porien passar segurament o restar en lo siti fins que haguessen presa la ciutat.
Los altres foren de opinió que valia més que fessen una embaxada a Tirant que·ls donàs pau e treva e que·ls dexàs passar, car ells se’n tornarien en lur terra tots e li buydarien tot l’Imperi Grech e, noresmenys, li restituirien totes les forçes que preses havien e tots los presoners e catius.
E a la conclusió del consell, tots determenaren e tingueren per bon consell que l’ambaxada fos tramesa a Tirant e que, si ell no·ls volia lexar passar, que lavors porien pendre los altres partits, ço és, que combatessen primer la ciutat molt bravament e, si no la podien pendre, que lavors lo darrer remey seria que morissen ab la spasa en la mà com a cavallers.
E axĂ fon determenat lo consell. E elegiren per embaxadors lo fill del Gran Caramany e lo prĂncep de Sixa, qui eren cavallers molt savis e de gran eloqüència, e molt destres e avisats en la guerra; e digueren-los que prenguessen guarda, stimant quanta gent podia tenir Tirant ni quant en orde staven, e donaren-los les instruccions de tot lo que tenien de dir e de fer. Posaren-se molt en punt los embaxadors, molt ben abillats ab aljubes de brocat e molt bĂ© acompanyats simplament, sens armes, ab CC de cavall. E ans que partissen, trameteren al camp de Tirant hun trompeta per demanar salconduyt, lo qual los fon atorgat. Partiren los embaxadors e feren la via del camp.