💾 Archived View for espotiesfa.ddns.net › tirant › tirant421.gmi captured on 2024-02-05 at 11:03:33. Gemini links have been rewritten to link to archived content
⬅️ Previous capture (2021-11-30)
-=-=-=-=-=-=-
Com Tirant haguĂ© feta la letra, donĂ -la a l’home que havia elet per anar a la ciutat de Contestinoble, que havia nom Carillo, que era grech e natural de la ciutat de Contestinoble, per ço com sabia molt bĂ© los passos. E aquest, de nit, per camins apartats, fĂ©u la via de la ciutat, que gens per los moros del camp no fon vist ne sentit. E com fon al portal, les guardes lo prengueren e portaren-lo davant l’emperador. E aquest fĂ©u sa reverència e besĂ -li la mĂ e lo peu, e donĂ -li la letra de Tirant. E l’emperador ab molt gran plaer la rebĂ© e legĂ-la de continent. E vist lo contengut en aquella, fon lo mĂ©s content home del mĂłn e fĂ©u laors e grĂ cies a nostre senyor DĂ©u de la molta grĂ cia que feta li havia. E tramĂ©s per la emperadriu e per la princessa, sa filla, e mostrà ’ls la letra de Tirant. E ells hagueren molt gran consolaciĂł de la presa que Tirant havia feta de les fustes dels moros.
E l’emperador tramés per lo capità Ypòlit e, com li fon davant, mostrà -li la letra de Tirant. E com la hagué lesta, dix Ypòlit a l’emperador:
–Senyor, no ignora la magestat vostra com diverses voltes vos he dit que la altesa vostra confiàs en Déu e en la molta amor e voluntat que mon mestre Tirant portava a la magestat vostra; e que si ell era viu, que no us oblidaria. Per què, senyor, stau ab bona confiança, que ab lo divinal auxili ell vos darà victòria de vostres enemichs e us farà recobrar tot l’Imperi Grech.
Respòs l’emperador:
–Per mon Déu, capità , nós stam admirats dels actes que Tirant ha fets e fa e nós li som molt obligats. E jur-vos per la mia corona que yo li’n retré tal premi que ell e los del seu parentat ne seran contents. E prech-vos, capità , que prestament aneu a regonéxer totes les vitualles qui són en lo nostre palau y en la ciutat, perquè pugam avisar a Tirant del que·ns demana.
E de continent Ypòlit se partà de l’emperador e féu la cerqua molt diligentment ab altres hòmens experts en tal negoci. E trobaren que encara tenien forniment per a tres mesos complidament. E Ypòlit, molt alegre, se’n tornà a l’emperador e dix-li semblants paraules:
–Senyor, la magestat vostra deu saber com tenim forniment en la ciutat per a tres mesos, y encara per a quatre si mester era. Per què, senyor, no dubte la magestat vostra que, ans que aquestes vitualles sien despeses, Tirant haurà dat orde que n’haurem més, e haurà desassetjada la ciutat. E dexau-ho a son cà rrech.
E l’emperador féu cridar lo seu secretari e féu-li fer una letra a Tirant, mencionant-li largament tot lo que per ell e per tot lo consell era stat delliberat. E féu cridar a Sinegerus e dix-li:
–Cavaller, prech-vos que aneu a Tirant e que li doneu aquesta letra. E, d’altra part, lo avisareu de paraula de tot lo que vist haveu.
E ell dix que faria son manament.
Com l’embaxador Sinegerus haguĂ© presa la letra de l’emperador, besĂ -li la mĂ e lo peu e pres licència d’ell. E, aprĂ©s, anĂ a pendre comiat de la emperadriu e de la princessa, la qual era en la sua cambra e pregà ’l que la recomanĂ s molt a son senyor Tirant, e que ella lo suplicava la tinguĂ©s en son recort e que volguĂ©s pensar quants enuigs e treballs havia passats des que no l’havia vist; e que, en tot cars del mĂłn, ell donĂ s orde que ella lo poguĂ©s veure lo mĂ©s prest que poguĂ©s, car, si no u feĂża, era certa de morir ab aquell desig. E lo cavaller respòs que ell era prest de complir tot lo que per sa senyoria li era manat, e besĂ -li la mĂ . E la princessa lo abraçà . E feta sa reverència, partĂ’s del palau e vestĂ’s com a moro, e pres per companyĂł a Carillo, qui havia portada la letra a l’emperador. E partiren de la ciutat a les dotze hores de la nit e, per aquells passos que Carillo vengut era, molt secretament ells passaren, que no foren sentits per negĂş del camp dels moros. E alba de matĂ, arribaren al pont hon Tirant tenia lo camp e, coneguts per los guardes, lexaren-los passar e anaren dretament a la tenda de Tirant, los quals trobaren ja levat.
Com Tirant los véu, hagué lo major plaer del món de la lur venguda, e demanà al cavaller Sinegerus de noves e del stament de l’emperador e de la emperadriu, e de la sua à nima, la princessa. E aquest li recità largament tot lo que havia vist e hoÿt, ne lo que l’emperador li havia dit de paraula. E més, li dix totes les recomandacions de la princessa e totes les rahons que damunt són recitades.
Com Tirant hagué hoïdes les rahons que la princessa li trametia a dir, dels ulls li corregueren vives là gremes e alterà ’s la sua cara de amor strema e de compassió que tenia de la princessa, e stigué per bon spay que no parlà , pensant en la molta amor que la princessa li portava. E tenia gran dubte que, per lo gran desig que tenia de veure’l, no prengués algun regirament. E aprés que Tirant fon tornat en son color natural, Sinegerus li donà la letra de l’emperador e Tirant la pres a legir. E contenia stil de semblants paraules.