💾 Archived View for espotiesfa.ddns.net › tirant › tirant417.gmi captured on 2024-02-05 at 11:03:18. Gemini links have been rewritten to link to archived content
⬅️ Previous capture (2021-11-30)
-=-=-=-=-=-=-
Hoint dir la Viuda Reposada que Tirant venia e era ja tan prop, tanta fon la temor que pres que·s pensava spasmar, e dix que li havia vengut gran mal al cor. EntrĂ -se’n en la sua cambra e aquĂ ella fĂ©u molt grans lamentacions plorant, batent-se lo cap e la cara, car en aquella hora ella se tinguĂ© per morta. E creguĂ© verdaderament que Tirant faria fer d’ella una cruel sentència, per ço com sabia que era stat asabentat per Plaerdemavida y per la cara contrafeta del negre que havien mesa en la galera. E per la grandĂssima crueldat que havia comesa, pensava que, si la princessa sabia lo nefandĂssim crim que li havia impasat, ab quina cara li poria venir davant E d’altra part, la combatia la molta amor que ella portava a Tirant, que de tot seny la feĂża exir.
E axà passà tota la nit, fantasiant e combatent-se ab si mateixa, que no sabia quin consell pogués pendre, ne era cosa que gosàs descobrir a negú ne demanar consell, car en aquell cars tots li foren stats enemichs. Açò és cosa acostumada, que la natura femenil, frèvol e variable, elegeix lo més inútil consell, si molt hi pensa, en la major necessitat.
A la fi, no trobant altre remey e forçada per lo poch Ă nimo que tenia, delliberĂ de matar-se ella matexa cautelosament ab metzines, a fi que la sua maldat no fos palesa ne vinguĂ©s a notĂcia de les gents, e que lo seu cors no fos cremat o donat a menjar als cans. Per què de continent ella pres orpiment que tenia per a fer tanquia e posà ’l en una taça d’aygua e begué’l-se, e lexĂ uberta la porta de la cambra sua e despullà ’s e mès-se al lit. Com fon en lo lit, lançà grans crits dient que·s moria. Les donzelles qui li dormien de prop, qui sentiren los grans crits, levaren-se cuytadament e anaren a la cambra de la Viuda, e trobaren-la ab la basca de la mort e contĂnuament cridant.
Levà ’s la emperadriu e la princessa. E lo gran avolot fon en lo palau e negú no sabia per què. L’emperador se levà cuytadament pensant-se que los moros haguessen entrada la ciutat per força d’armes, e, d’altra part, dubtava que a sa filla no hagués vengut algun mal soptosament: s’esmortà e trameteren per los metges. E la emperadriu e la princessa, qui saberen que l’emperador se era smortit, lexaren la Viuda Reposada e cuytaren a la cambra de l’emperador, e trobaren-lo més mort que viu. Aquà fon lo gran dol de la princessa, que era una gran pietat de veure lo trist comport que de si mateixa feÿa. E prestament vingueren los metges e donaren-li remey e continent. Aprés que fon tornat en son recort, demanà quina era stada la causa de tanta remor que sentida havia, si eren entrats los moros en la ciutat. E digueren-li que no, mas que la Viuda Reposada tenia grans basques de cor e cridava grans crits, que stava veïna a la mort. L’emperador manà als metges que y anassen e que y fessen tot lo que fer s’i pogués per restaurar-la. E los metges hi anaren de continent e, com foren en la cambra, en aquell punt, ella trametia la sua à nima al regne de Plutó.
Com la princessa sabĂ© que la Viuda Reposada era morta, fĂ©u-ne molt gran dol per la molta amor que li portava, per ço com la havia criada de let. E manĂ que la posassen en una bella caxa, car ella li volia fer molt honrada sepultura. Al matĂ, l’emperador ab tota la sua cort, e la emperadriu e la princessa e tots los regidors e honrats hòmens de la ciutat, acompanyaren lo cors de la Viuda a la gran sglĂ©sia de Senta Sofia e aquĂ li feren les obsèquies ab gran solemnitat. E aprĂ©s l’emperador ab tota la gent se’n tornaren al palau.
AcĂ·s lexa lo libre de parlar de la Viuda Reposada e torna a recitar de la oraciĂł que Tirant fa a la sua cavalleria.