đŸ’Ÿ Archived View for espotiesfa.ddns.net â€ș tirant â€ș tirant416.gmi captured on 2024-02-05 at 11:03:17. Gemini links have been rewritten to link to archived content

View Raw

More Information

âŹ…ïž Previous capture (2021-11-30)

-=-=-=-=-=-=-

CAPÍTOL CCCCXV

COM L’EMBAXADOR SINEGERUS ANÀ A FER REVERÈNCIA A LA EMPERADRIU E A LA PRINCESSA

AprĂ©s que l’embaxador Sinegerus haguĂ© splicada l’ambaxada, demanĂ  licĂšncia a l’emperador que poguĂ©s anar a fer reverĂšncia a la emperadriu e a la princessa, e l’emperador ne fon molt content. E obtesa licĂšncia, anĂ  a la cambra de la emperadriu, hon trobĂ  sa filla ab totes les dames, e lo cavaller fĂ©u sa reverĂšncia a la emperadriu e besĂ -li la mĂ . E besĂ  la mĂ  a la princessa e, ab lo genoll en terra, fĂ©u principi a semblants paraules:

–Senyores, mon capitĂ  e senyor, Tirant lo Blanch, se comana en grĂ cia e mercĂ© de vostres excel·lĂšncies e besa-us les mans, oferint-se molt prest de venir acĂ­ per fer-vos reverĂšncia.

Com la princessa hoĂ­ que Tirant venia e que era tan prop, pres tanta alegria que per poch restĂ  que no·s smortĂ­s. EmperĂČ, encara stiguĂ© per bon spay fora de tot recort per sobreabundant alegria. E tornada en son recort, la emperadriu e la princessa feren molt gran festa a l’embaxador, abraçant-lo e fent-li moltes carĂ­cies, e interrogaren-lo de moltes coses, en special li demanaren quines gents venien en companyia de Tirant.

RespĂČs l’embaxador e dix com aquĂ­ venia lo rey de SicĂ­lia ab tot son poder e lo rey de Feç ab tot son poder, e ab la reyna, muller sua, qui·s nomena Plaerdemavida. E aquĂ­ venien tots los barons del regne de TĂșniç e de TremicĂ©n e molta altra cavalleria que y eren passats per pendre sou, car aquĂ­ venien gents d’Espanya, de França, de YtĂ lia, per lo gran renom e fama de Tirant. AxĂ­ mateix, com, per terra, venia aquell magnĂ nim rey Scariano, senyor de la EtiĂČpia, qui era molt virtuĂłs cavaller e animĂłs companyĂł d’armes de Tirant.

–Lo qual ve ab molt gran poder de gent de cavall e de peu. E porta ab si la reyna, sa muller, per ço com tĂ© molt gran desig de veure la excel·lĂšncia de vĂłs, senyora princessa, per la molta bellea que de vĂłs ha hoĂŻda mencionar, car aquesta reyna Ă©s una de les bellĂ­ssimes dones del mĂłn e complida de totes virtuts.

E mĂ©s, los dix com Plaerdemavida era sposada del senyor d’Agramunt e venia allĂ­ per ço que la magestat de l’emperador y d’ells li fessen honor a les sues bodes. E recità’ls largament la manera de la conquesta que Tirant havia fet de la Barberia e com, tot quant havia conquistat ne guanyat, tot ho havia repartit, que no s’havia res aturat, e que, totes les gents del mĂłn qui·l veĂżen ni l’hoĂżen nomenar, l’adoraven en la terra. E moltes altres virtuts e laors los recitĂ  de Tirant, les quals tinta ni paper no bastaria a descriure.

Com la emperadriu e la princessa hagueren hoĂżdes recitar de Tirant tantes virtuts e singulars actes, staven admirades de la molta grĂ cia que nostre senyor DĂ©u li havia feta. E era amat e volgut de tot lo mĂłn. E de sobres de consolaciĂł e de alegria lançaren dels ulls vives lĂ gremes com pensaven que aquest seria reparador e defenedor de la corona de l’Imperi Grech, car ja eren fora de tota sperança de salut y de repĂČs, sperant cascun dia Ă©sser cativades e desonrades e vituperades per los enemichs de la fe. E hagueren molt gran plaer com los dix de la venguda de la reyna de EthiĂČpia, e majorment la princessa, per ço com li havien dit que era molt bella e virtuosa, per quĂš desijava haver molt sa amistat. E tant duraren les rahons que fon gran hora de nit, per lo molt plaer que trobaven en les paraules de l’embaxador, e donaren part a la nit.

La emperadriu restĂ  en la sua cambra e la princessa se n’anĂ  a la sua. E l’embaxador la pres del braç e, acompanyant-la, anant axĂ­, la princessa li demanĂ  per quĂš li havia besada la mĂ  tres voltes. E aquest li respĂČs com ne tenia manament de son senyor Tirant, lo qual la suplicava fos de sa mercĂ© li volguĂ©s perdonar, car altrament jamĂ©s li gosaria venir davant per lo gran defalt que fet li havia, de quÚ·s tenia molt per culpable.

RespĂČs la princessa:

–Cavaller, digau a mon senyor Tirant que, allĂ  hon no ha culpa, no y fretura perdĂł, car demesiat seria. EmperĂČ, si ell creu haver fallit vers mi, yo·l suplich que per smena yo haja prestament la sua vista, que Ă©s la cosa que mĂ©s desige en aquest mĂłn. E no·m vulla tardar la salut, la qual tan longament he desijada ab desig insaciable, e confie de mi, car yo·l farĂ© benaventuradament viure ab complit repĂČs del que tant ha desijat.

E pres comiat l’embaxador de la princessa e anĂ -se’n a la posada que l’emperador li havia feta aparellar ab compliment de tot lo que mester havia. E aquella nit lo capitĂ  YpĂČlit fĂ©u fer molt bella guayta per la ciutat e fĂ©u star molt ben fornida la muralla entorn de la ciutat, que negĂș, de tota aquella nit, no·s posĂ  a dormir per la molta temor que tenien dels moros e, d’altra part, molt gran alegria per veure la batalla que Tirant daria al stol dels moros.

Ací·s lexa lo libre de parlar de l’emperador, qui fa guardar molt bĂ© la ciutat, e torna a recitar de hun cars que fĂ©u la Viuda Reposada, Ă lias Endiablada.

CapĂ­tol segĂŒent

Índex

CapĂ­tol anterior