💾 Archived View for espotiesfa.ddns.net › tirant › tirant404.gmi captured on 2024-02-05 at 11:02:37. Gemini links have been rewritten to link to archived content
⬅️ Previous capture (2021-11-30)
-=-=-=-=-=-=-
–Considerant e ab molta diligència pensant, molts alts y excel·lents senyors reys e vosaltres, nobles e generosos barons, e tots los qui acĂ sou al present convenguts, en la dignitat de la fe crestiana, veig e conech aquella Ă©sser de tanta excel·lència e necessitat a cascuna creatura racional que, com DĂ©u no haja creat l’ome sinĂł per posseir e fruir lo sobiran bĂ© de la glòria de paradĂs, aquell no pot tal bĂ© fruir ni posseir si de la vestidura nubcial de la fe crestiana no Ă©s vestit. Car per res l’ome de la contagiĂł de la mort e obligaciĂł de peccat que incorre en la sua primera nativitat pot Ă©sser delliurat, sinĂł per fe. Açò mostra lo gran doctor Aureli AgostĂ en una epĂstola que fa <I>Ad Obtatum, dient: Nemo, inquit, liberatur a damnacione que facta est per Adam, nisi per fidem Jhesu Christi,</I> que vol dir no pot Ă©sser algĂş deliurat de la damnaciĂł en què Ă©s caygut per lo peccat de Adam, sinĂł per la fe de Jhesuchrist. Y en aquesta sola, axĂ los antichs com los moderns se salvaven, car la ley antiga de si no portava algĂş a la vida eterna, mas crehent aquells del Testament antich que JhesĂşs se devia encarnar e per humana natura morir, al terç dia resuscitar. E en fe de aquests e molts altres articles que lavors eren encara per venir —e nosaltres, moderns, crehem ja Ă©sser stats se salv<av>en.173 E per no perdre tan gran bĂ© com Ă©s la glòria de paradĂs, la qual ulls no basten a veure ni orelles a hoir ni enteniment a entendre, deveu bĂ© tots vosaltres qui de tal vestidura sou vestits mirar que aquella no perdau.
»E vosaltres, qui de la secta mafomètica stau abeurats, aquella de tot renunciant, dispondre-us a rebre la fe cathòlica perquè, aquella rebuda, en lo nĂşmero dels sants siau posats. E a renunciar la secta mafomètica vos deven induir les suzietats e desonestats que en aquella teniu. ÂżPot Ă©sser mĂ©s vituperosa e vergonyosa cosa a l’home que posar la sua felicitat en actes de gola e luxĂşria? E açò vos atorga per felicitat aquell vilĂssim porch, vostre cap Mafomet, que Ă©s contra tot juhĂ de rahĂł, de la qual los hòmens deuen usar, car los actes de gola e de luxĂşria als animals bruts e no rahonables sĂłn propis. E la felicitat humana axĂ deu Ă©sser posada en acte propi de l’home, segons vol lo philòsof, <I>Primo et decimo Eticorum, </I><SPAN STYLE="font-style: normal">e Lactanci,</SPAN><I> Libro tercio Divinarum Institucionum, c.</I><I>174</I><I> decimo,</I> que en aquell no sia comĂş ab los animals bruts. E com en los actes de gola e luxĂşria los hòmens convinguen ab les bèsties, segueix-se en aquells no star la filicitat humana, e per consegĂĽent Mafomet, qui a tanta desonestat vos induheix, clarament se mostra que us engana, e per ço no·l deveu tenir sinĂł per cap de falsia y engan.
»Mas la fe cathòlica, de la qual lo capitĂ Ă©s Jhesuchrist, rey sobre tots los reys e senyor sobre tots los senyors, tals actes e abominacions avorrint, indueix los crestians a la observĂ ncia dels manaments de DĂ©u. E per ço ella sola pot Ă©sser dita via de DĂ©u, segons diu David <I>Viam mandatorum tuorum cucurri,</I> que vol dir: «Yo, Senyor, he corregut y caminat per la fe cathòlica, la qual me ha de salvar, que Ă©s via dels teus manaments.» E per ço legim, <I>Ecclesiastici, vicessimo tercio: Nichil dulcius quam respicere in mandata Domini,</I> que vol dir: «No Ă©s al mĂłn cosa mĂ©s dolça e suau que mirar en los manaments de DĂ©u.»
»ÂˇO, Ă nima! Pensa quina cosa pot Ă©sser mĂ©s dolça ni suau de aquestes paraules scrites en la ley crestiana: «AmarĂ s lo senyor DĂ©u teu de tot lo teu cor, <etcètera>,175 y lo proĂŻsme.» Se contĂ© tota la perfecciĂł de la fe crestiana. E per ço ella sola Ă©s tota fundada en caritat, la qual en los crestians deu cremar com a foch, segons dix JhesĂşs, <I>Johannem XII: Ignem veni mitere in terram et quod volo nisi ut ardeat,</I> que vol dir: «Yo sĂł vengut a donar foch en la terra e vull que creme, ço Ă©s, que lo crestiĂ tostemps deu Ă©sser cremant e ardent en amar DĂ©u y lo proĂŻsme.» E com la secta mafomètica no haja cura de observar los manaments de DĂ©u, als quals tothom mĂ©s que alguna cosa altra Ă©s obligat, segueix-se que aquells qui aquella observen ab ulls closos e tancats van a infern, e solament los crestians, per la fe cathòlica il·luminats, van a la glòria de paradĂs.
»E per ço, rahonablement, la fe cathòlica per tres rahons Ă©s dita lum de l’enteniment humĂ . Primerament, que ella naix del gran sol que Ă©s DĂ©u, car, axĂ com la lum material naix del sol, axĂ la fe proceheix de Jhesucrist, que Ă©s DĂ©u, segons diu sent Pau, I, Corint<hiorum>,176 II: <I>Fides nostra non est in sapiencia hominum, sed in </I><I>virtute Dei,</I> que vol dir: «La fe nostra no Ă©s en la saviesa dels hòmens, mas en virtut de DĂ©u.» Segonament, la fe cathòlica Ă©s lum de l’enteniment humĂ per quant expel·leix les tenebres dels peccats, segons diu lo savi, <I>Proverbiorum, <capitulo></I><I>177</I><I> VI:</I> <I>Per fidem et penitenciam purgantur peccata,</I> que vol dir: «Per fe e penitència se denegen e·s lancen los peccats.» E si aquella vosaltres, moros, pendreu, siau certs que en aquella hora ab l’aygua del sant babtisme sereu en lo cors lavats. En la vostra consciència, de tots los peccats que fins en la present jornada haveu comĂ©s, sereu de tots netejats.
»E si de tal vestidura ornats, en aquest sant viatge de Contestinoble que mon senyor Tirant, en adjutori de l’emperador e de la princessa vol fer, lo acompanyareu, siau certs que de dos coses la una no us pot fallir. La primera, que, si en batalles que contra lo Turch o soldĂ haureu morĂeu, paraĂs no us pot mancar. L’altra, que, si en aquelles haveu victòria y scapau, la vostra fama per tot lo mĂłn s’estendrĂ .
»Tercerament, la fe cathòlica Ă©s lum de l’enteniment per quant manifesta les coses amagades, car manifesta als crestians tots los articles de la fe e molts altres secrets de DĂ©u, los quals a tota altra secta sĂłn amagats. E per ço tots los que acĂ som ajustats per fer aquest sant viatge, pensant que lo instituĂŻdor de la fe cathòlica, qui Ă©s JhesĂşs, Ă©s nostre capitĂ , devem aquell ab Ă nimo gran e viril compendre, car sots lo standart e penĂł de aquell qui no acostuma de perdre batalles anam, lo qual sens dubte nos darĂ victòria contra lo gran soldĂ e Turch. E recobrarem l’Imperi Grech, lo qual ells tirĂ nicament se han ocupat, axĂ com havem conquistats los regnes de TĂşniç, de TremicĂ©n, de Feç e de Bogia. E no solament per DĂ©u alt en paradĂs serem premiats, mas encara, per tots aquells que aquesta nostra conquesta hoiran, grandĂssimament serem loats.
E complides les dites paraules, lo sobredit frare Johan Ferrer donĂ fi a son sermĂł.