💾 Archived View for espotiesfa.ddns.net › tirant › tirant401.gmi captured on 2024-02-05 at 11:02:26. Gemini links have been rewritten to link to archived content
⬅️ Previous capture (2021-11-30)
-=-=-=-=-=-=-
–¡O, vosaltres qui passau per la via de amor sentint afanys e tribulacions! ¡Ateneu e mirau si semblant dolor en vosaltres pot ésser de la que recite! Està lo meu trist cor nafrat de mortal ferida, lo metge e medecina del qual és aquella que és sobre totes les altres, no sols ara de mi absenta per larga distància, mas posada en grandíssima tribulació e perills evidents. La vida de aquella y la mia ensemps perillen. No ha bastat a fortuna separar-me de tanta glòria, mas encara, continuant lur mal costum, asajar combatre y envestigar lo refugi de ma vida.
¡O, emperador, lo qui yo com a Déu ame, honre e adore! ¡O, emperadriu, qui has portat en lo teu ventre lo fruyt de la mia vida! ¡O, princessa, ymatge en la qual la divina sciència se representa! ¡O, angèlica figura posseïdora de ma libertat, habitació excelssa en la qual lo meu repòs se reposa! Tu eres sola remuneració que·ls meus grans treballs anichilaves, ¿qui·t defensa en ma absència de oppressió e angústia? E a tu, Tirant, ¿qui·t prestarà laugeres ales ab les quals, volant, se pogués caminar hon la sua desconsolada ànima ymaginativament se rahona? Devallau, donchs, celestials núvols Prenint lo meu fexuch cors, portau-me a finir ab aquella qui té la fi de ma vida. E vosaltres, inmortals déus, los quals poèticament acostumau ésser invocats, favoriu e ajudau, endreçau e donau camí al meu despoblat entendre, per hon ma voluntat haja son desijat efecte.
E a tu, Senyor, ab tota veritat creador e redemptor de humana natura, los genolls en terra, los ulls e mans als cels dreçant, humilment invoque lo teu eternal e infinit poder detinga los enemichs de la tua glòria, fins a tant que, disponent la tua magestat, yo, servent teu, guiat per la tua acostumada misericòrdia, socorregut de ta contínua potència, lo teu nom invocant, puga socórrer l’emperial stat e la crestiana unió, a fi que, indigne, no merexedor de tanta gràcia, ensemps ab los remuts per ta clemència, puga regraciar y per obres perfetament donar a la tua santa paternitat lo fruyt que speres de nostres despullades ànimes.