💾 Archived View for espotiesfa.ddns.net › tirant › tirant395.gmi captured on 2024-02-05 at 11:02:08. Gemini links have been rewritten to link to archived content
⬅️ Previous capture (2021-11-30)
-=-=-=-=-=-=-
AprĂ©s que Tirant haguĂ© tramĂ©s l’embaxador Melchisedech en Contestinoble, ell treballĂ ab continu studi com poria pendre la ciutat que tenia assetjada, per què tots dies feĂża tirar ab trabuchs e ab bombardes grosses a la muralla, e tant com ne derrocava, tan prestament los de dins ho havien adobat. E donĂ molts e diversos combats de nit e de dia e per res no la podia entrar, car los reys qui eren dins la ciutat eren molt savis e valentĂssims e molt prĂ tichs en la guerra. E tenien molt bona cavalleria, car contĂnuament, a tantes hores com volien, los exien defora a guerrejar e havien de grans scaramuces, que y morien molts de una part y d’altra. Emperò ells no gosaven exir a batalla ab Tirant, per ço com Tirant tenia al doble mĂ©s gent de cavall e de peu que ells no feĂżen. E tingueren-se axĂ per spay de hun any.
SeguĂ’s que hun dia Tirant ajustĂ consell de cavallers e fon-hi lo rey Scariano, lo senyor d’Agramunt e molts altres capitans e cavallers. Començà a parlar Tirant e dix:
–Senyors e germans meus, gran vergonya és a nosaltres e mostram gran flaquea, que hun any ha que tenim assetjada aquesta ciutat, que no la havem poguda pendre, per què só de parer que tots devam morir o pendre-la.
E tots foren de aquell acort, car Tirant ne tenia molta malenconia per com desijava haver finida la conquesta perquè poguĂ©s anar a socĂłrrer l’emperador e a la sua princessa. E de açò era causa Plaerdemavida, qui contĂnuament lo atribulava e li dava pena inculpant-lo de poca amor que portava a la princessa. Per què Tirant, en aquest temps, durant lo siti, fĂ©u fer una mina molt secretament, e per tant com la ciutat aquella era edificada sobre roques —si bĂ© stiguĂ©s en terra plana—, hagueren molt gran treball de cavar-la. E per aquesta rahĂł tardĂ tant de pendre-la. Acabada que fon la mina, Tirant triĂ mil hòmens d’armes, los millors qui foren en lo camp, e fĂ©u-ne capitĂ mossĂ©n Roquafort per ço com era molt bon cavaller e animĂłs e molt destre en totes coses. E departĂ la gent del camp en X parts, e en cascuna part fĂ©u son capitĂ .
Ordenades que foren totes les batalles, Tirant manà que una hora ans del dia donassen lo combat a deu parts de la ciutat. E axà fon fet. Per què ells donaren son combat e arboraren scales per la muralla; e los de dins se defenien molt bravament, que mataven molta gent dels crestians. E durant axà la batalla, lo capità Roquafort entrà en la mina ab los mil hòmens d’armes, que no foren sentits, e cuytaren a hun portal qui era molt prop de allà hon eren exits, e obriren les portes. E Tirant stava en aquell portal ab la sua batalla, que combatia. Com véu lo portal ubert, entrà prestament ab tota la sua gent dins la ciutat. E los mil hòmens cuytaren a l’altre portal e obriren les portes, e entrà lo rey Scariano ab la sua gent. E aquà foren los crits molt grans dins la ciutat. E los mil hòmens cuytaren a l’altre portal e obriren-lo, e entrà la gent dins. La gran mescla fon de aquells de la ciutat ab los del camp. Los dos reys pujaren a cavall ab molts altres cavallers e mesclaren-se ab los altres. Los mil hòmens d’armes anaren axà de portal en portal fins que totes les batalles foren dins la ciutat.
Lo animĂłs rey de TremicĂ©n, mirant la sua gent qui anava a total destrucciĂł, com a desesperat corria en aquella part hon los crestians destrohien lurs enemichs, no per socĂłrrer, mas perquè morint de tal strem de misèria e tribulaciĂł fos fet deliure, ferint aquells dels quals pus cruel la mort devia pendre. E axĂ, molt voluntari, no pas fugitiu, fon pres per lo gran cavaller AlmedĂxer, del cap del qual levada la corona, ornĂ la punta de la sua spasa. No cessaren per açò los moros procehir dins la ciutat lurs armes contra aquells dels quals ans la mort que la vida rebre stimaven, puix de vencedors los era fugida la sperança. E axĂ, no per defendre’s, mas per ofendre quant podien y perquè finint no finĂs lur nomenada, com a feroces leons batallant los restava de cavallers la man dreta armada; per lo doble Ă nimo dels quals, no sens dubte, moriren molts crestians, e no menys nafrats per semblant causa.
Com desbaratades per los carrers de la ciutat les squadres de Tirant correguessen, de les torres e terrats, ab canteres, reberen gran offensa. Lo cavaller Roquafort fon pujat en una torre per una part del mur qui derroquada stava per los passats combats, lo qual posĂ bandera del rey Scariano mijanada en armes del victoriĂłs capitĂ Tirant, la qual vista per lo rey de Feç acompanyat de molts, animosament vench per defendre la sua vista de tant improperi. E axĂ, pujant per la matexa part, volent ab sa gent levar la novella bandera, fon per lo marquĂ©s de Liçana derrocat de la torre. E axĂ finĂ lo dit rey de Feç la sua trista vida, a la mort del qual se seguĂ hun tan gran crit dels moros qui presents eren que, ajustats molts dels altres en aquella matexa part, desordenadament e poderosa feren armes, volent quasi honrar o venjar la real offensa.
Mas no tardà Tirant, ab lo rey Scariano, acompanyats de soberga companyia, ferir enmig la comfusa morisma, matant sens alguna mercé aquells dels quals fins al derrer may les armes cessaren.
Lo vezcomte de Branxes, no fatigat per la victòria ni per apartar-se de perills, mas per fornir les forces de la ciutat presa, dexà aquesta cruel e vencedora brega, e seguint-lo alguns, ab lur discreta deliberació prengueren les torres e cases forts de tota la ciutat, compartint-se per aquelles, fent grans alimares desplegant penons e banderes de diverses crestianes invencions e armes, no cessant ab alta veu cridar: Vixqua lo famós capità e vixqua la venturós rey E vixquen los nobles coratges e vixqua e aumente la crestiandat qui a honor e laor de Déu, exalçant la sancta fe, maravellossament prosperant vencedors se demostren.