💾 Archived View for espotiesfa.ddns.net › tirant › tirant367.gmi captured on 2024-02-05 at 11:00:34. Gemini links have been rewritten to link to archived content
⬅️ Previous capture (2021-11-30)
-=-=-=-=-=-=-
–Lo sinestre de fortuna me ha portada a la fi de mos darrers dies, e verament no és en mi que en neguna manera puga resistir contra les tues forces, per què pren e elegeix de mi. Si vols la mort, dar-la’m poràs e, si·m vols per cativa, en ta libertat stà . Mas, ¿per què·m cal despendre paraules supèrflues sinó contentar la tua senyoria?
E levà ’s prestament en peus e donà dels genolls en la dura terra e dix:
–¡E com, capitĂ senyor! ÂżAxĂ haveu perduda totalment la natural conexença? E Ă©s bĂ© veritat e no Ă©s cosa admirable que, lla hon amor no ha, no y pot haver recort. ¡E com! ÂżNo sĂł yo la mĂsera desaventurada de Plaerdemavida, la qual per la senyoria vostra he sostenguts tants treballs, dolors e misèries e, a la fi, captivitat? Tirant prestament tinguĂ© uberts los ulls de l’enteniment e no la lexĂ mĂ©s parlar, havent en aquell cars verdadera notĂcia de ella Ă©sser Plaerdemavida. E agenollà ’s en terra davant ella e abraçà e besĂ -la moltes voltes en la boca en senyal de gran amor verdadera.
E com per bon spay la hagué festejada, Tirant manà que a la porta de la tenda fos parat hun bell strado tot cubert de draps de brocat alt, e a les spatles e per terra, de bells draps de raç. E l’estrado era de fusta ab molts grahons. E Plaerdemavida fon asseyta en lo més alt grahó del strado, vestida de hun manto de brocat carmesà forrat d’erminis que Tirant li féu traure dels seus per ço com tota l’aljuba se havia squinçada. E la senyora de la ciutat feren seure en lo darrer scaló e les donzelles baix, sobre los draps de raç. Bé·s mostrava en aquell cars Plaerdemavida ésser reyna segons l’estat en què era posada. Tirant li havia levat l’alquinal e era restada en cabells.
Tota la gent se pensava que Tirant la volguĂ©s pendre per muller, tan grandĂssima era la honor que li feĂża. E fĂ©u fer crida per tot lo camp que tots vinguessen a besar la mĂ a Plaerdemavida, sots pena de mort. AprĂ©s, fĂ©u fer altra crida que tots los de la ciutat, axĂ hòmens com dones fossen perdonats, e cascĂş d’ells poguĂ©s viure en la ley que·s volguĂ©s. E no fos negĂş del camp, en la pena ja dita, de fer mal ni dan en persona ni en bĂ©ns a negĂş qui fos de la ciutat. AprĂ©s, fĂ©u aparellar moltes viandes e fĂ©u hun convit general a tots los que menjar hi volguessen. E tots los ministrĂ©s e trompetes del camp e de la ciutat manĂ que fossen aquĂ. E fon feta la mĂ©s singular festa que jamĂ©s sia stada feta en hun camp, que durĂ huyt dies.
E stant en aquestes festes, lo senyor d’Agramunt sabé com aquella que ell havia volguda matar era Plaerdemavida: fon molt més agreujat per lo grant defalt que comés havia. E per causa de açò ell parlà ab lo rey Scariano e ab la reyna, qui jamés se partia del costat de Plaerdemavida, e suplicà ’ls que fossen bons en lo perdó que volia demanar a Tirant; e ells digueren que eren molt contents. E acompanyat lo senyor d’Agramunt del rey e de la reyna, com fon davant Tirant, ab humil gest e piadosa veu, de tals paraules li féu present.