💾 Archived View for espotiesfa.ddns.net › tirant › tirant358.gmi captured on 2024-02-05 at 11:00:05. Gemini links have been rewritten to link to archived content
⬅️ Previous capture (2021-11-30)
-=-=-=-=-=-=-
–¡Ay, Tirant, com est coxo de la cama de misericòrdia, qui Ă©s major que la de justĂcia! VĂ©s seguint los reys fugitius e vulles aconseguir aquells, perquè pugues tenir en tranquil·le pau tota la Barberia, e dexa a nosaltres viure benaventurat repòs. Mira, capitĂ valentĂssim, no vulles descomplaure a aquell qui per sola bondat, honor e dignitat te prospera e, del subiran cel, mira los peccadors e veu la tua malvestat que vols cometre per la poca fe ni caritat que has a les persones qui t’amen. E per assegurar-te de mi que no sĂł dimoni ni tinch part alguna en ell, ni ell en mi, ans sĂł creatura racional per nostre senyor DĂ©u creada, la qual te desige servir, vull que aquests que acĂ presents sĂłn hogen de mi les tues errors per ço que d’acĂ avant no haja occasiĂł de haver guerra entre nosaltres, per bĂ© que sia imflada en tu sobirana dolor; ni vull haver vergonya de recitar los teus gloriosos actes. ¡O, com volria fossen plenes les orelles de les gents stranyes del parlar que faran per tot lo mĂłn! E lo teu cor sentirĂ la punta de la mia lengua verinosa, e lo teu costat serĂ nafrat ab la mia ira dolorosa.
ÂżE no est tu aquell prĂncep del linatge de Roqua Salada que entrist en batalla aquella plasent nit dins lo castell de MalvehĂ ab aquella serenĂssima princessa, la bella Carmesina? E si del tot no sĂł folla o no he perdut lo seny, par-me que he hoĂżt dir volent sa altesa suplir als teus graciosos prechs e suplicacions volent ofendre a pare e a mare menyspreant la sua honestĂssima castedat, consentĂ a tu, a hora menyscabada dins la sua cambra entrar e posar-te la corona de son pare, la qual Ă©s de l’Imperi Grech, en lo teu cap e pendre’t per universal senyor, ab consentiment de una trista donzella la qual li deĂżen Plaerdemavida. De la una ni de l’altra tan poch sguart has agut envers elles com si jamĂ©s no les haguesses conegudes; la altesa de la qual, per tu oblidada stĂ mĂ©s morta que viva dins lo monestir de Senta Clara, contĂnuament reclamant lo benaventurat nom de Tirant, en lo qual ella tĂ© tota sa sperança.
¡O, Tirant! ¡E com est restat despullat de tota bondat! Car no ignores com los turchs han subjugada tota la Grècia, que no·ls fall sinĂł la ciutat de Contestinoble, e pendre l’emperador e sa muller e la dolorosa princessa, muller tua que has promesa ab paraules de present. ÂżQuè farĂ s, desaventurat de cavaller? ÂżConsentirĂ s ta muller vinga en poder de moros? Tu conquistarĂ s aquesta terra, poblada de males gents, e ells conquistaran a ta muller ab tot l’imperi. ÂżE sabs tu què diu Titus LĂvius? Que quatre coses deuen Ă©sser guardades segons que desĂşs Ă©s dit, ço Ă©s, los bĂ©ns, la honor, la muller e la vida. Per la honor posar-hi la vida e los bĂ©ns. Per los bĂ©ns, com los volen tolre, posar-hi los bĂ©ns, la muller e la vida. Per la vida posar-hi los bĂ©ns. Per la muller, bĂ©ns, vida e honor.
Guarda, desaventurat, en quin punt est que moros prenguen la despulla de la sua virginitat e tot l’Imperi Grech, lo qual s’espera Ă©sser teu, no per tos mèrits, mas per la sua gran benignitat, la qual ha dexats tants reys e tants prĂnceps, los quals eren de major grau e dignitat que tu, qui est hun miserable cavaller, car perdent la capitania perts tot ton stat. Si bĂ© vols fer, mostra aquella excel·lència que los teus bons antecessors han fet, dexant lo poch per lo molt, la singular honor per lo poch profit. Aquella honor amaven mĂ©s los antichs que tots los bĂ©ns del mĂłn. Gira tu les banderes de Ă€frica envers orient e veurĂ s la tua benaventurança quanta Ă©s. E si savi est, offerrĂ s davant los teus ulls de la tua consideraciĂł, la adversitat que pot venir, mudant la fortuna de alegria en tristor, e de delit en dolor, e de honor e glòria en confusiĂł. E no fas res sinĂł per la sperança que tens en conquistar aquesta desaventurada terra per a possehir altri, car lo teu cor Ă©s tan alt que no·s contentaria de tan petit bocĂ. E si per ventura la fortuna en pendre aquesta ciutat te dĂłna victòria, Âżquina lahor tan gran te’n seguirĂ ? Que serĂ s vencedor de gent vençuda. E si a mi fos atribuĂŻda fe, diria de tot cert tu Ă©sser lo mĂ©s desconexent cavaller del mĂłn, e la tua molt cruel desconexença.
No Ă©s donzella deguna desijĂ s en tu delit, plaer ni consolaciĂł, ne ab tu volguĂ©s habitar, ans que de males nafres fosses en lo cor nafrat e la ira de pare e de mare sobre tu vinguĂ©s ab la de pharaĂł ensemps e, mĂ©s avant, desijarĂem que en fĂ stig de dones e de donzelles vinguesses e deguna parlar no·t volguĂ©s, e aprĂ©s ta mort paraĂ˝s no poguesses aconseguir. VĂ©s, trau de captivitat a tants parents com en la presĂł tan adolorits stan; delliura ton sogre e la mĂsera de Carmesina en la dolor e fam e misèria en què stan posats.
Com Tirant véu axà parlar la donzella, mogut de zel de amor, lançà hun desmoderat sospir, qui fon exit del retret del seu cor ab tanta passió com fon en recort de sa senyora, que era la cosa que ell en aquest món més amava. Pres-li tan gran alteració que caygué en terra fora de tot sentiment ni recort. Com tots los que allà eren veren lur capità tan mal adobat, lur pensamet fon que hagués retut l’esperit a Déu e lo cors a la terra, ab los ulls tots entelats.
Lo rey Scariano no tingué a burla aquest fet. Destil·laren dels seus ulls vives là gremes e, ab veu squinçada, quasi no podent parlar, se pres a dir semblant reprensió.