💾 Archived View for espotiesfa.ddns.net › tirant › tirant346.gmi captured on 2024-02-05 at 10:59:24. Gemini links have been rewritten to link to archived content

View Raw

More Information

⬅️ Previous capture (2021-11-30)

-=-=-=-=-=-=-

CAPĂŤTOL CCCXLV

LAMENTACIÓ QUE FÉU LO REY DE TÚNIÇ ANS QUE MORÍS

–La noblea e virtut és ja coneguda de aquell famós cavaller Tirant lo Blanch e, de aquesta hora avant, tots los reys e cavallers de la Barberia se deuen humiliar a ell, car yo·l veig en sobirana sperança de pujar en imperi sdevenidor, com a la sua gran indústria e alta cavalleria la fortuna li ve tan pròspera que no seria negú qui d’ell pogués traure lo cabal. Emperò, aquesta victòria que ara de nosaltres ha aconseguida no la deu atribuir a les lur forces, com en la batalla més poderosos érem nosaltres que no ells, ni jamés nos fórem dexats de combatre sinó per lo frau e decepció que·ns ha fet de les dones. Car en la primera batalla, encara que·ns fallís rey, no·ns fallí la virtut e fórem vencedors, mas en esta segona, perquè és stada molt dolorosa e per poch saber, nos som perduts. Per causa de açò me vull dexar de viure e offerir lo meu cors a desonrada sepultura, puix tan poch he sabut de la guerra, car veig que per pietat no són stats dexats los fills a les mares ne los marits a les mullers.

E per no veure tanta crueldat, ab bones obres vull acabar la glòria de la mia vida, ans que venir en més strema desaventura. E per speriència veig que los nostres fets no poden haver longa durada, per ço com la gent de Tirant és molt ben ordenada e, com entren en batalla se pot ben dir que són mestres de cavalleria. E Tirant no dóna càrrech a negú que sia capità en la batalla sinó a hòmens qui passen L o LX anys. E no és negú de tota la sua gent que sol li passàs per l’enteniment de fugir, ans tots tenen per certa la victòria, puix tenen a Tirant per capità. E no és negú qui pose la sperança en los peus, sinó en los braços y en les mans. E tot lo contrari de açò fa la nostra gent e, per causa de açò, som tots vençuts e vituperats, car aquest sab vençre les forts batalles, dures e aspres, ab abtea e indústria. E sab consellar a si mateix e instruir als altres; e ha sabut cremar lo nostre camp e, ab dones, ha vençuda tan gran multitut e morisma e portats a total destrucció, car la vista d’elles féu perdre tot lo nostre sforç, que no gosàrem tornar en lo nostre camp, hon les tendes eren cremades, ans ab gran dejecció nostra se mudaren en altre loch. E dich-te, capità gloriós, que jamés fuy vençut en batalla ne corromput per avarícia.

Tirant hagué compassió del rey com lo véu star desesperat e pregà’l que·s dexàs curar, car les nafres no eren perilloses. Dix lo rey:

–Lexau-me star axí sta nit e, si puch vençre la ira, la fortuna me retrà vencedor o vençut. E si yo la venç, yo·m dexaré curar. E si só vençut, devallaré als inferns hon crech que és lo nostre Mafomet, qui no·ns ha pogut ajudar contra los crestians.

Lo rey feÿa replegar tota la sanch que de les nafres li exia e, com fon mijanit, begué’s tota aquella sanch e aprés dix:

–Lo meu cors no mereix altra sepultura sinó d’or o de sanch. E ab aquesta sanch finiré los meus trists e amarchs dies.

E posà la boca en terra e axí reté l’esperit. E la sua ànima se’n portà aquell a qui pertanyia.

De continent que lo rey de Túniç fon mort, Almedíxer suplicà a Tirant que li fes gràcia del cors del rey, e ell lo y atorgà. E Almedíxer tramés a dir al camp dels moros com lo rey de Túniç era mort, que vinguessen per haver-lo. Com los moros saberen tal nova, feren lo més adolorit dol que jamés fos fet per negun príncep del món. E ordenaren cinquanta cavallers dels millors de tot lo camp e trameteren-los a la vila per cobrar lo cors del rey. E com foren davant lo capità, suplicaren-lo benignament los fes gràcia de fer mostrar lo cors del rey. E Tirant manà a Almedíxer que fes pendre lo cors e que·l fes posar en una sala sobre hun lit en terra ab molts matalafs e que fos cubert de hun bell drap d’or e cent cavallers stiguessen prop d’ell ab spases nues en les mans. Com tot fon fet, Tirant féu entrar los moros dins la sala. Com foren prop del cors, descobriren-lo. E los moros, havent natural conexença de lur rey e senyor, lo major de tots ells, ab sforçada veu, féu principi a semblants paraules.

CapĂ­tol segĂĽent

ĂŤndex

CapĂ­tol anterior