💾 Archived View for espotiesfa.ddns.net › tirant › tirant346.gmi captured on 2024-02-05 at 10:59:24. Gemini links have been rewritten to link to archived content
⬅️ Previous capture (2021-11-30)
-=-=-=-=-=-=-
–La noblea e virtut Ă©s ja coneguda de aquell famĂłs cavaller Tirant lo Blanch e, de aquesta hora avant, tots los reys e cavallers de la Barberia se deuen humiliar a ell, car yo·l veig en sobirana sperança de pujar en imperi sdevenidor, com a la sua gran indĂşstria e alta cavalleria la fortuna li ve tan pròspera que no seria negĂş qui d’ell poguĂ©s traure lo cabal. Emperò, aquesta victòria que ara de nosaltres ha aconseguida no la deu atribuir a les lur forces, com en la batalla mĂ©s poderosos Ă©rem nosaltres que no ells, ni jamĂ©s nos fĂłrem dexats de combatre sinĂł per lo frau e decepciĂł que·ns ha fet de les dones. Car en la primera batalla, encara que·ns fallĂs rey, no·ns fallĂ la virtut e fĂłrem vencedors, mas en esta segona, perquè Ă©s stada molt dolorosa e per poch saber, nos som perduts. Per causa de açò me vull dexar de viure e offerir lo meu cors a desonrada sepultura, puix tan poch he sabut de la guerra, car veig que per pietat no sĂłn stats dexats los fills a les mares ne los marits a les mullers.
E per no veure tanta crueldat, ab bones obres vull acabar la glòria de la mia vida, ans que venir en mĂ©s strema desaventura. E per speriència veig que los nostres fets no poden haver longa durada, per ço com la gent de Tirant Ă©s molt ben ordenada e, com entren en batalla se pot ben dir que sĂłn mestres de cavalleria. E Tirant no dĂłna cĂ rrech a negĂş que sia capitĂ en la batalla sinĂł a hòmens qui passen L o LX anys. E no Ă©s negĂş de tota la sua gent que sol li passĂ s per l’enteniment de fugir, ans tots tenen per certa la victòria, puix tenen a Tirant per capitĂ . E no Ă©s negĂş qui pose la sperança en los peus, sinĂł en los braços y en les mans. E tot lo contrari de açò fa la nostra gent e, per causa de açò, som tots vençuts e vituperats, car aquest sab vençre les forts batalles, dures e aspres, ab abtea e indĂşstria. E sab consellar a si mateix e instruir als altres; e ha sabut cremar lo nostre camp e, ab dones, ha vençuda tan gran multitut e morisma e portats a total destrucciĂł, car la vista d’elles fĂ©u perdre tot lo nostre sforç, que no gosĂ rem tornar en lo nostre camp, hon les tendes eren cremades, ans ab gran dejecciĂł nostra se mudaren en altre loch. E dich-te, capitĂ gloriĂłs, que jamĂ©s fuy vençut en batalla ne corromput per avarĂcia.
Tirant hagué compassió del rey com lo véu star desesperat e pregà ’l que·s dexàs curar, car les nafres no eren perilloses. Dix lo rey:
–Lexau-me star axà sta nit e, si puch vençre la ira, la fortuna me retrà vencedor o vençut. E si yo la venç, yo·m dexaré curar. E si só vençut, devallaré als inferns hon crech que és lo nostre Mafomet, qui no·ns ha pogut ajudar contra los crestians.
Lo rey feÿa replegar tota la sanch que de les nafres li exia e, com fon mijanit, begué’s tota aquella sanch e aprés dix:
–Lo meu cors no mereix altra sepultura sinó d’or o de sanch. E ab aquesta sanch finiré los meus trists e amarchs dies.
E posà la boca en terra e axà reté l’esperit. E la sua à nima se’n portà aquell a qui pertanyia.
De continent que lo rey de TĂşniç fon mort, AlmedĂxer suplicĂ a Tirant que li fes grĂ cia del cors del rey, e ell lo y atorgĂ . E AlmedĂxer tramĂ©s a dir al camp dels moros com lo rey de TĂşniç era mort, que vinguessen per haver-lo. Com los moros saberen tal nova, feren lo mĂ©s adolorit dol que jamĂ©s fos fet per negun prĂncep del mĂłn. E ordenaren cinquanta cavallers dels millors de tot lo camp e trameteren-los a la vila per cobrar lo cors del rey. E com foren davant lo capitĂ , suplicaren-lo benignament los fes grĂ cia de fer mostrar lo cors del rey. E Tirant manĂ a AlmedĂxer que fes pendre lo cors e que·l fes posar en una sala sobre hun lit en terra ab molts matalafs e que fos cubert de hun bell drap d’or e cent cavallers stiguessen prop d’ell ab spases nues en les mans. Com tot fon fet, Tirant fĂ©u entrar los moros dins la sala. Com foren prop del cors, descobriren-lo. E los moros, havent natural conexença de lur rey e senyor, lo major de tots ells, ab sforçada veu, fĂ©u principi a semblants paraules.