đŸ Archived View for espotiesfa.ddns.net âș tirant âș tirant345.gmi captured on 2024-02-05 at 10:59:22. Gemini links have been rewritten to link to archived content
âŹ ïž Previous capture (2021-11-30)
-=-=-=-=-=-=-
âSi de fe mon dir no fretura, haurĂ s a creure, rey de TĂșniç, com cent passions de nova manera tenen la mia Ă nima e lo cors turmentat, e no ignore lo perill de la mort. Mas per lo teu clar entendre deman a tots mercĂ© que les mies rahons sien acullides axĂ com a persona qui ha perdut son germĂ en batalla e desige infinidament venjança, confiant en les mies prĂČpies mans de atĂ©nyer aquella glĂČria, que los meus ulls, havent vista de aquell famĂłs capitĂ , que matar-lo puga. La deliberaciĂł de tan penada vida Ă©s voler-me socĂłrrer: no ab pas temerĂłs ne tart y vullau atĂ©nyer E deus dexar de tots dubtes qui en ofensa de tots aquests reys sia, car de aquell dia ençà que yo·l perdĂ, dolor inestimable ha compreses totes mes forçes, que·m fa seguir la sua ensenya del meu amat germĂ . E lo plaer meu Ă©s no remetre res a la benaventurança de aquest mĂłn, mas a la fortuna, enemiga de mos delits, crehent lo que yo dich Ă©s lo millor, car morint Ă©s reviure en gloriosa fama.
E no dix pus, sinĂł que ferĂ lo cavall dels sperons e posĂ âs en la pressa de la gent ab gran fĂșria. E fon sort que sâencontrĂ ab lo marquĂ©s de Luçana e tan bravament lâencontrĂ que a ell y al cavall mĂšs per terra; e de continent lo hagueren mort, sinĂł per lo senyor dâAgramunt, que prestament lo socorreguĂ© ab los altres. E lo qui portava la bandera dels crestians entrĂ mĂ©s avant, envers aquella part, e feriren en la major pressa dels enemichs. Lavors poguĂ©reu ben veure los pus bells fets dâarmes que en una gran part del mĂłn sien stats fets ne vists E certament ells se mostraren, los moros, en aquell cars, molt admirables cavallers, e cridaven tostemps lo nom de Mafomet. E·n aquell cars molts cavalls vĂ©reu anar per lo camp sens senyor, e molts cavallers per terra, morts e nafrats.
La batalla durĂ fins passat lo migdia e dos hores aprĂ©s, car no·s podia conĂ©xer quals havien lo pijor o lo millor. E sostenint-se axĂ la batalla, lo rey de TĂșniç portava a Mafomet sobre lo bacinet, tot dâor, e conech a Tirant en la sobrevesta que portava, ab steles per devisa, e dix als altres reys:
âÂżVoleu que siam del camp vencedors? Cuytem devers aquell qui tant de armes fa e donem-li mort, e seran tots aquests crestians nostres catius.
E de continent feren la via sua. Ab arnesos molt luents e richs guarniments, tots los reys justats vengueren sobre Tirant e, com ell los se vĂ©u prop, ferĂ com a leĂł enrabiat enmig de tots. E encara no havia rompuda la lança e encontrĂ lo rey de la Tana per mig dels pits, ab tal força que lâarnĂ©s no li valguĂ© res e lançà âl mort per terra. AprĂ©s encontrĂ al rey de TĂșniç e passĂ -li lo braç e derrocĂ âl del cavall, e com ell se vĂ©u en terra dix:
âÂĄO, rey dâĂfriqua! ÂĄProu me costa la tua follia, car yo veig que huy serĂ lo dia que perdrem la batalla e la vida ensemps, e aquells qui stan segurs a tots nos daran la mort!
AllĂ atĂ©s lo rey Scariano ab lo marquĂ©s e AlmedĂxer, qui animosament se combatien. E tant feren per lur virtut que, per força, seân portaren dins la ciutat al rey de TĂșniç axĂ nafrat com stava. E Tirant dexĂ la lança a malgrat seu, car los enemichs la y levaren, volguĂ©s o no. E lavors mĂšs mans a la petita acha que·n lâarçó de la cela portava e donĂ a hun moro enmig del cap de tall, que fins als pits lo fenĂ©. No crech jamĂ©s pus bell colp haguessen fet los magnĂ nims cavallers passats, ço Ă©s, Ărcules ni Anxil·les, TrĂČyol, Ăctor ni lo bon Paris, SamsĂł ni Judes Machabeu, Galvany, Lansolot ni Tristany, ni lâardit Teseu.
Com los moros açĂČ veren, tal colp donar, tots stigueren admirats e veren-se ab les lançes rompudes: tots se voltaren, e sonaren hun corn e tots los moros se dexaren de batallar. E retraent-se, pujaren-seân en un mont. E los crestians los dexaren de bon grat anar, perquĂš tenien desig de repĂČs, perĂČ encara, ab tot lo cansament, los seguiren fins que foren pujats en lo mont. E açĂČ feren per mostrar mĂ©s clara la victĂČria. E certament Tirant, desijĂłs de honor, lla hon veĂża lo major perill, allà ·s metia, que no la lexava perdre.
Com los moros foren en lo mont, los crestians seân tornaren dins la ciutat, e tot lo poble, axĂ hĂČmens com dones, deĂżen a Tirant:
âVixqua lo benaventurat cavaller Tirant E beneyt fon lo dia que ell naxquĂ© e beneyta fon la hora que tu entrist en aquesta terra, e beneyt fon aquell dia que tu·ns donist lo sant babtisme E a DĂ©u fos plasent que tu fosses senyor de tot lo poble morisch.
E ab grandĂssima festa e alegria lo pujaren al castell. E trobĂ lo rey de Tuniç, que lâhavien curat de les nafres que tenia, e vĂ©u entrar a la reyna e a totes les dones a cavall, ab les adzembles e jumentes, e ab les carabaces al cap e cubertes de lançols. Vench en punt lo rey de TĂșniç de voler-se desesperar, com sabĂ© lâengan que Tirant fet los havia, e ab les mans se desfĂ©u totes les benes de les nafres e jamĂ©s consentĂ lo tornassen a curar, ans axĂ se lexĂ morir. Mas ans que morĂs, fĂ©u principi a semblant lamentaciĂł.