💾 Archived View for espotiesfa.ddns.net › tirant › tirant329.gmi captured on 2024-02-05 at 10:58:32. Gemini links have been rewritten to link to archived content
⬅️ Previous capture (2021-11-30)
-=-=-=-=-=-=-
–Diverses sentències foren dels antichs philòsofs qual era lo major bĂ© de aquest mĂłn. Digueren que riqueses, dient que aquelles eren stimades e los hòmens richs eren honrats. E de aquells fon Virgili, qui fĂ©u libres com se porien adquerir riqueses, e Cèsar, qui posĂ tot son enteniment en les riqueses de aquest mĂłn. E altres digueren que cavalleria, car per cavalleria havia hom en aquest mĂłn victòria de moltes gents, e aquell fon LuquĂ , qui en sos libres molt ne parlĂ . Altres digueren sanitat era conservament de vida, dels quals fon GaliĂ©n, qui fĂ©u libres com hom poguĂ©s haver salut, e l’emperador ConstantĂ, qui per salut volguĂ© donar tot lo seu imperi. Altres volgueren dir que lo major bĂ© de aquest mĂłn era amor, car per amor Ă©s l’om alegre e joyĂłs, dels quals fon Ovidi, qui fĂ©u libres de amor, e micer Johan Bocaci, de Tròyol y de Griseyda, e de Paris e de Elena, de què·s feren molt singulars actes. Altres digueren per bones costumes l’ome vil era exalçat, dels quals fon CatĂł, qui fĂ©u libres de bones costumes. E altres digueren que saviesa, car per saviesa conexia hom DĂ©u, e a si mateix e totes les creatures de DĂ©u. E aquest fon Aristòtil, qui fĂ©u libres de saviesa, e lo rey SalamĂł, qui, entre tots los altres, nostre senyor DĂ©u lo volguĂ© dotar de saviesa, lo qual dix: «Yo ame saviesa perquè Ă©s il·luminaciĂł de l’à nima e per ella tinch honor davant los vells e los jĂłvens, d’on procehex subtilesa en jutjar davant les potestats als qui u merexen e, possehexca memòria per a tots temps en ordenar los meus pobles en los pensaments de aquells, Ă©s gran delit.» Donchs, aquest<a>161 deu hom enseguir, car mĂ©s val que or ni argent ni pedres precioses. Però molts sĂłn que y treballen per aconseguir saviesa e no sĂłn tots de hun enteniment, car huns treballen en saber per rahĂł que sien millors que los altres, e aquests aytals sĂłn moguts per peccat de supèrbia, qui volen saber per rahĂł de exalçar a si mateys, e aquests tals lo lur saber Ă©s inflat, qui dĂłna supèrbia. Altres aprenen saber ab què puguen haver riqueses, e aquests tals sĂłn moguts per lo peccat de avarĂcia, e l’enteniment de aquests seria covinent cosa saber de medecina, car per aquella se poden aconseguir riqueses temporals. E altres treballen en saber per rahĂł que sien loats per les gents; aquests sĂłn moguts per vanaglòria e aprenen saber covinent a ells, ço Ă©s, les natures del cel e dels planets, e lo moviment de aquells e les propietats dels elements, e d’altres coses qui donen semblant saber. Altres treballen en saber per conĂ©xer a si mateys; aquests sĂłn moguts per virtut de DĂ©u e lur enteniment Ă©s bo, car treballen en viure bĂ© e servir a DĂ©u, e aquests tals han la glòria celestial e la flor e fruyt de saber, e sĂłn nomenats savis. E veu’s acĂ, senyor, tot lo que y sĂ© en lo que la senyoria vostra me ha demanat e, si mĂ©s y sabĂ©s, mĂ©s vos ne haguera dit. E suplich-vos me façau grĂ cia de voler rebre lo sanct babtisme, e yo us vull servir e Ă©sser-vos germĂ d’armes.
Respòs lo rey e dix que era molt content e que cosa en lo món tant no desijava com ésser crestià , e que·l pregava que prestament fos fet. E Tirant li dix:
–Senyor, yo vull que ans de totes coses me façau lo jurament de la germandat a l’alquible, com a moro, e aprés, com sereu crestià , altra volta com a crestià .
Dix lo rey que era content de fer tot lo que ell volgués. Tirant, per provar-lo, li dix:
–Senyor, ¿voleu rebre lo sanct babtisme en públich o en secret?
–¡Com! —dix lo rey—. ¿E penses-te tu que yo vulla enganar a Déu? Ans me plauria molt se fes en presència de tota la mia gent fer-me crestià e rebre lo sanct babtisme, a fi que, vehent batejar a mi, tinguen occasió de batejar-se. E prech-te que de continent y vulles trametre.
Tirant, per lo gran benefici que·s sperava de aquesta cosa en aument de la santa ley crestiana, fon molt solĂcit. E tramĂ©s hun moro als capitans del rey Scariano a dir com lo rey los manava, sots pena de la feeltat, que vinguessen a ell ab tota la gent. E los moros foren contents de obeyr lo manament de lur senyor com los manĂ s que vinguessen pacĂficament e sens armes. E axĂ fon fet.