💾 Archived View for espotiesfa.ddns.net › tirant › tirant328.gmi captured on 2024-02-05 at 10:58:27. Gemini links have been rewritten to link to archived content
⬅️ Previous capture (2021-11-30)
-=-=-=-=-=-=-
–Conexent quants generosos coratges los infortunis fan sforçar en los adversos cassos, per manifestar a les gents l’à nimo que tenen, stimant que tant stremes dolors e no poquetes pèrdues com les mies DĂ©u ho ha permĂ©s per aument de major honor e glòria mia, e per exercici de ma paciència e, si a molts enamorada querella ha fets animosos, de tal fe sĂłn dignes emprenedors e seguidors. ÂżQuè restarĂ de present lo mĂłn, de cavallers axĂ despullat que la persona real de tan justĂssima querella defensor ne protector no trobe? Per què dich a tu, capitĂ virtuĂłs, qui est cap de la secular potència, spasa e coltell defenedor de la sancta religiĂł crestiana, que, puix veig ma senyora la reyna que s’és feta crestiana, yo de bon grat vull seguir les sues virtuoses obres. Per què·t prech que·m vulles dar lo sanct babtisme e que vulles Ă©sser ab mi germĂ d’armes tant e tan longament com la vida nos acompanyarĂ , essent amich de l’amich e enemich de l’enemich. Si a tu vendrĂ en grat, ho tindrĂ© a molta grĂ cia. Emperò, ans que yo·m batege, vull Ă©sser adoctrinat de la santa ley crestiana e saber quina cosa Ă©s la Trinitat, a fi que ab major devociĂł yo puixa rebre aquell sant sagrament del babtisme. E si neguna cosa y sabs, la’m vulles reduyr a memòria. Mas pens que segons los actes virtuosos que·t veig obrar, que tu has mĂ©s aprĂ©s en l’art de cavalleria y en lo fet de les armes que no en declarar los fets de la Santa Scriptura.
Respòs Tirant:
–Senyor, yo no y sĂ© molt, però yo us dirĂ© lo que n’é aprĂ©s en lo temps de ma puerĂcia, car la sancta ley crestiana no vol ni consent que los cathòlichs crestians hagen a creure ab rahons ni ab proves, sinĂł per sola fe. E aquesta matèria Ă©s tan alta que, qui mĂ©s hi vol saber, menys hi sab, sinĂł aquell a qui DĂ©u dĂłna la intel·ligència per pura grĂ cia. E per bĂ© que yo seguexqua la prĂ tica e l’estil de les armes, me Ă©s de necessitat saber axĂ en les coses sperituals com en les temporals. Emperò, per bĂ© que yo no sia home de tan gran sciència com seria necessari per parlar de semblant matèria de la Trinitat, qui Ă©s tan alta que haveu mester molt que alseu l’enteniment, e encara haureu molt a fer en poder-ho compendre.
Tirant, lo millor que sabĂ© e poguĂ©, li declarĂ de nostra fe tot lo que hun crestianĂssim e devot cavaller y pot entendre, en tal manera que lo rey ne restĂ molt content y aconsolat, per què, ab la devociĂł que ell venia al sanct babtisme, per obra del sanct Sperit ell comprenguĂ© tant nostra fe com si tota sa vida fos estat crestiĂ . Y ab alegria inestimable dix lo rey:
–CapitĂ virtuĂłs, no poguera jamĂ©s creure que per a Ă©sser cavaller poguesses tant saber en los fets de la Trenitat, e tu n’has parlat tan altament que jamĂ©s pensara que lo teu enteniment fos tan subtil en dar-m’o axĂ entenent com ho has fet. E mĂ©s notĂcia me has donada de la fe crestiana tu sol que no feren aquells frares que en ma companyia staven. Ara·t prech que·m vulles dir qual Ă©s lo major bĂ© de aquest mĂłn, car per grĂ cia de DĂ©u yo tinch bĂ© compresa la santa Trinitat e, de continent que m’o haurĂ s dit, yo·m farĂ© crestiĂ .
Tirant, que véu la bona voluntat del rey, pres-se a dir en la forma que hoyreu.