💾 Archived View for espotiesfa.ddns.net › tirant › tirant322.gmi captured on 2024-02-05 at 10:58:06. Gemini links have been rewritten to link to archived content
⬅️ Previous capture (2021-11-30)
-=-=-=-=-=-=-
–Antiga auctoritat fa testimoni de la veritat de les coses mal fetes, car la stima de la honor que ha menyscabat en tu fa adversa la tua fortuna. E açò dich perquè no·m plau dir-te paraules qui t’agreugen, manifestant la erra de tos mals que per la tua mà sangonosa són stats comesos, perquè, a menys pèrdua de ta honor e fama, al que la tua lengua a mi demana sia cosa impossible bonament se pogués fer. E fas fi, que no·t vull dir més avant.
E l’albanés tornà a replicar e dix:
–Mon senyor, clam-vos mercé dir-me la causa per què us n’estau.
Dix Tirant:
–AlbanĂ©s, tu m’as servit al plaer meu, de què te’n reste molt obligat. De mos propis bĂ©ns te vull ans donar que no dar-te la honor de l’orde de cavalleria, per no Ă©sser reprĂ©s de reys, duchs, comtes e marquesos e dels famosos cavallers. Car lo teu ignocent desig no comporta la honor de cavalleria ni rebre aquella, com aquest tan alt orde no pertany a totes gents, car Ă©s cosa molt delicada e no deu venir en poder de tots aquells qui u desigen Ă©sser. E majorment de tu, qui saben que has ofĂ©s aquest tan singular rey, e per ço series dit reproxe. E per ço yo no ofendria tant mon orde que·ls bons cavallers rependre’m poguessen. E si yo u fes, forçat seria que la tua persona hauria de sostenir tants de dans ab tanta pèrdua de ta honor, per justa reparaciĂł del que has ofĂ©s al noble rey. MĂ©s te val Ă©sser bon scuder que mal cavaller, perquè als hòmens envejosos de nostra pròspera fortuna mĂ©s se enugen. Vet acĂ cinquanta mĂlia dobles que de bon grat te dĂł, puix tan virtuosament has obrat.
Ell pres les dobles e passà -se’n en la terra d’on era natural, ço és, Albà nia.
Fet açò, Tirant ordenĂ fossen trameses cent mĂlia dobles en TĂşniç a hun cosĂn germĂ del Capdillo que era en aquell regne regidor per lo rey de TĂşniç, e pregà ’l que quitĂ s lo senyor d’Agramunt e tots los altres qui dins la sua galera venien. E tots foren trets de captivitat per lo governador, qui·ls fĂ©u comprar a mercaders, que ell gens no s’i mostrava. E açò fĂ©u per amor del Capdillo. E tramĂ©s-los tots hon era Tirant. E com los portaven dins terra, tenien la sperança perduda de jamĂ©s exir de captivitat, fins que veren lo lur capitĂ . No penseu que fos poca la consolaciĂł que ells prengueren en la vista sua.
Tirant demanĂ prestament a son cosĂ, lo senyor d’Agramunt, si havia vist a Plaerdemavida, e aquell respòs:
–Senyor, de aquell dolorós dia que perdem la galera de vista, yo jamés n’é sabut res d’ella, ans vull creure que sia morta dins la tempestuosa mar.
Tirant mostrĂ que li dolia molt e dix:
–Yo us jur per nostra Dona que, si ab la millor sanch de la mia persona la podia resuscitar, de molt bona voluntat ho faria; e si tenia dos bacins e mig de sanch, los dos ne daria.
Tirant los féu molt bé vestir, els armà e donà ’ls de bons cavalls, e refrescà ’ls molt bé de les sues dobles, que·ls paria que fossen resuscitats de mort a vida. E més, ordenaren ell e lo Capdillo, ab mercaders, de trametre en terra de crestians per arnesos e per cavalls, com sabessen de tot cert que, tota aquella gent que staven en la ciutat de Tremicén e en les aldees, eren arribats a VI legües del castell de Mont Túber, hon ells eren, e com havien tramesos correus per tota la terra dels moros amprant a molts parents que·l rey tenia en la Barberia, que li vinguessen ajudar. Tirant, sabent açò, ordenà que lo castell fos més provehit de totes les coses necessà ries molt més abundosament que no era.
La gent del rey Scariano, un alba de matĂ, aplegaren davant lo castell e donaren lo gran combat a la vila. E Tirant dexĂ al Capdillo alt en lo castell, ab lo senyor d’Agramunt, en guarda del rey, y ell fĂ©u obrir la porta de la vila, e davant la porta fĂ©u fer aquĂ hun baluart; e jamĂ©s volguĂ© consentir per res que les portes se tancassen, ans nit e dia tostemps staven ubertes. E en la primera venguda que feren, vehent la porta de la vila uberta, tots cuytaren en aquella part. La mortaldat dels moros fon tanta en lo baluart que los que venien detrĂ s no podien passar avant per los cossos morts que allĂ staven. Infinida gent fon la que morĂ dels de fora, e dels de dins n’i haguĂ© molts de nafrats, mas pochs morts.
Los moros ordenaren ses batalles e totes les hores del dia venien a combatre. E de continent que la una squadra de gent era cansada, anava-se’n aquella e venia-n’i altra fins que era nit scura. E en la nit Tirant feÿa adobar los fossats e lo baluart e tot lo que mester era. Com los moros veren que noure no·ls podien e tanta gent los mataven cascun dia delliberaren de no combatre més, mas fessen portar tantes bombardes com poguessen haver del regne e fora de aquell, e en moltes parts trameteren per haver-ne. E Tirant fon nafrat de dues nafres, la una en la cama hon solia tenir mal e l’altra en lo cap, de colp de passador, que li passà lo bacinet, que entrà lo ferro hun poch en lo cap.
E passĂ bĂ© hun mes que no s’i feren armes, sinĂł ben poques. E Tirant pujĂ -se’n al castell e lo senyor d’Agramunt fon capitĂ en la vila. Com les bombardes foren ajustades, que foren mĂ©s de cent, asetjaren la artelleria e començaren de tirar, que feĂżen gran mal, e Tirant no podia exir per rompre-les. TinguĂ© aquest avĂs perquè no tirassen: pres lo rey e tots los altres presoners, e posaven-los sobre posts amples e, ben ligats ab cordes, calaven-los endret de la muralla. E com los de fora veĂżen lo rey en tal so star e los altres presoners, que y tenien pare o fill o germans, no consentiren que les bombardes mĂ©s tirasen. E per açò havia entre ells de grans debats e moltes morts que se’n seguien. Com lo rey stava en aquelles posts, cridava ab miserable veu, ab los altres, que per reverència de Mafomet no volguessen tirar. E los moros de defora alsaven una bandera per senyal de segur, e lavors levaven del mur lo rey e los altres. E delliberaren, per no posar la persona del rey en tan gran perill que sperassen que venguĂ©s lo rey de Bogia, qui era son germĂ e cunyat del rey de TĂşniç. E havien nova com tots se posaven en orde ab lo major poder que ells podien fer, e per causa de açò ells feren treves per a dos mesos.
E molts parents, cavallers e servidors, aprĂ©s de les treves, pregaren als capitans que·ls dexassen entrar en la vila e en lo castell per parlar ab lo rey Scariano. E ells foren contents, que daven licència a cinch cavallers que cascun dia staven de sol a sol ab lo rey. Com venia la nit, tornaven-se’n en lo lur camp. Aquests moros hagueren nova certa com los reys dejĂşs nomenats venien per socorrer-los. Primerament lo rey de Bogia, son germĂ , e lo rey de Feç e lo rey Menador, lo rey de Pèrsia, lo rey de la Tana, lo rey de la menor ĂŤndia, lo rey de DomĂ s, lo rey Geber, lo rey de Granada, lo rey d’Àfrica. Tots aquests reys, los de mĂ©s, eren en deute de parentesch ab aquest rey Scariano. E lo menys que cascun de aquests portava eren XXXXV mĂlia combatents. E lo rey de BelamerĂn se ajustĂ ab lo rey de TĂşniç ab LXXX mĂlia combatents, e ab aquella gent vengueren a socĂłrrer los altres, e tots justats tenien lo siti.
SeguĂ’s hun dia que la reyna tramĂ©s a cridar a Tirant que volguĂ©s plegar a la sua cambra per ço com volia parlar ab ell. E Tirant, impensat per què·l volia, prestament hi anĂ , per bĂ© que encara no era ben guarit de la cama nafrada. Com Tirant fon ab ella, la reyna lo rebĂ© ab cara molt afable, fĂ©u-lo seure al seu costat e, ab veu baxa, li fĂ©u principi a semblant requesta.