💾 Archived View for espotiesfa.ddns.net › tirant › tirant320.gmi captured on 2024-02-05 at 10:58:00. Gemini links have been rewritten to link to archived content
⬅️ Previous capture (2021-11-30)
-=-=-=-=-=-=-
–AxĂ com les flames sĂłn aumentades per los vents, crexent en major flama, axĂ les mies dolors e pensaments sĂłn aumentats en lo pus alt grau de dolor com vos he vists, pensant hon Ă©s lo meu virtuĂłs pare e mos germans, e aquell spòs meu que yo mĂ©s amava que a la mia vida, qui ab vosaltres solia conversar. ¡O, mĂsera de mi! ÂżPer què desige yo que lo meu pare vixquĂ©s, puix altra volta haguĂ©s de morir? Car les penes e treballs qui en aquest mĂłn sĂłn, de molt major pena l’estimen que no los altres. Donchs, atribulada de mi què desige ni puch desijar sinĂł la mort, Âżqui dĂłna fi a tots los mals e repòs a les penes e treballs de aquest miserable de mĂłn e ple de misèries? E seria acompanyada ab aquelles persones que yo mĂ©s amava e desijava habitar E per ventura yo desige lo meu dan en desijar que tornassen, car tornant se poria seguir mĂ©s mal per a vosaltres y per a ells, y aument de dolors per a mi, si per algun grau mĂ©s era possible que aumentar-se poguessen. E com yo·ls perdĂ de vista, fon aquell asenyalat dia de dolor. Com ja yo no poguĂ©s cridar ni plĂ nyer, lamentant la mia fort desaventura, plorava, per ço que si no hoĂżen la mia veu sentissen lo plor. ÂżQuè podien fer mĂ©s los meus hulls sinĂł que plorassen, puix no·ls podien veure? E lo que·m fallia a la veu, aumentava en plant e batiments, mesclant-ho tots ensemps ab les mies lĂ grimes.
¡O, piadosos hoynts, contemplau en vostres penses los meus cabells calats en lo coll y en les spatles scampats, segons és costuma de persona molt dolorosa! E les mies vestidures aumentaren en gran pes per la abundà ncia de les mies là grimes, qui les havia tant banyades que les gotes per baix decorrien. E axà tremolava lo meu cors com fa l’aresta del blat com la toca lo vent. No us demane grà cia alguna me sia feta, sinó que prestament me doneu la mort perquè ab lo meu pare puga fer companyia. E per lo mèrit vos prech que no·m sia dada longa pena, car la granea de ma desaventura a totes les altres dones del món avança. E per cars de ma adversa fortuna, lo darrer comiat que pervench al terme de ma hoÿda fon hun dolorós ay.
E callà e no dix més. Los capitans, qui veren la adolorida reyna tant lamentar-se, aconortaren-la com millor pogueren.
E regonegueren lo tresor del rey que tenia e trobaren-li, en dobles, CLII mĂlia marchs, per causa que era home molt rich, e lo que havia guanyat com pres la ciutat de TremicĂ©n e la major part del regne.
Tirant pres les més honrades mores de la vila e donà -les a la reyna perquè la servissen.
Lo rey cridà los capitans e féu-se venir lo petit infant que ell havia fet cavaller, e dix:
–Senyors, puix a la fortuna plau que·n tal cars vengut sia, no·m resta mĂ©s a fer sinĂł sola una cosa. Aquest a qui·m sĂł dat per presoner, Ă©s sens heretat, que son pare e mare tenen molt pochs bĂ©ns de fortuna Yo, de bon grat, ab licència de vosaltres, done graciosament al dit infant, de mos propis bĂ©ns, XX mĂlia dobles de renda tant com la sua vida durarĂ .
E féu-ne levar carta pública, rebuda per dos alcadis, e més, aquà present, féu donació de tots los seus regnes e terres a Mar<a>gdina,158 reyna e muller sua.
–Ara —dix lo rey—, puix he complit de fer tot lo que desijava, no resta d’acĂ avant sinĂł que façau de la mia persona tot lo que plasent vos sia, que ab molta paciència pendrĂ© la mort tota hora que executar-la volreu, car ja no·m pot fallir sepultura desonrada. Mas deman-vos de grĂ cia que·m vinga a veure aquell inich e celerat home, que de bon grat yo li vull perdonar, puix Ă©s stat tan destre e tan solĂcit en posar-me en angĂşsties e destruyr tot lo meu stat.
Com li fon davant l’albanés, lo rey li presentà semblants paraules:
–Galant, molt merita la tua fe, que has tengut tan gran à nimo de fer una tan gran maldat e tració de voler destroyr hun rey en persona y en béns. ¿Per quina culpa merità yo de ésser tan maltractat de tu? Bé has manifestada la ficta amor que tu·m mostraves Digues, albanés, ¿hon és la promesa fe que ab jurament de mal crestià tu prometist de ésser-me leal? ¿Qui poguera creure que tanta maldat e crueldat en tu pogués habitar? E bé pot pensar lo teu capità que pot fiar molt de tu, car si lo cars s’i ve faràs pijor d’ell que no has fet de mi. Tostemps la fortuna és favorable als dolents e viciosos. Ara yo·t perdone, per ço com stich en l’article de la mort e no sé si seré huy o demà . E yo confie en Mafomet que altri·t pagarà , car la tua gran maldat no pot restar impunida.
Tirant no comportà que més parlàs lo rey, sinó que li dix:
–Senyor, aconorta’t e tingues bona sperança de la tua vida. E pense la senyoria tua que açò sĂłn obres de guerra, que qui la continua li segueixen molts inconvenients, que unes voltes sĂłn vençuts, altres vencedors. E açò segueix mĂ©s als grans senyors que no als altres, per ço com acostumen, ab lur gran poder, voler levar la roba als qui no tenen defensiĂł, e algunes voltes la fan justa o injusta. E nostre Senyor, qui Ă©s just, dĂłna en les batalles e en les guerres la justĂcia a de qui Ă©s. Per ço, si la fortuna t’à portat acĂ, pensa que tu no est lo primer ne serĂ s lo darrer.
Respòs l’albanés:
–Senyor capitĂ , lexau-lo star, que lo rey me dĂłna cĂ rrech de cosa que los altres m’o tendran a virtut. Car ell podia bĂ© pensar e creure que, essent yo crestiĂ y ell infel, no li podia yo ni devia procurar sinĂł tot lo mal e dan que fer poguĂ©s, y era tengut de fer qualsevulla cosa per exir de catiu de poder de infels. D’altra part, tu, senyor, est tan cobdiciĂłs que tots los bĂ©ns qui·s guanyen en la conquesta los tires per a tu e·ls poses en ta potestat e senyoria. Mira quanta moneda havies ajustada robant viles e ciutats, les quals no t’havia dexades ton pare ni menys tos parents, ans eren de aquell famĂłs e virtuĂłs rey de TremicĂ©n, qui sens voluntat sua li has levada la major part de les terres sues, robant los pobles, forçant les dones e donzelles e fent morir ab gran crueldat totes aquelles qui les viltats no volien comportar. Guarda, rey: aquestes coses no sĂłn plasents a DĂ©u. E si los capitans te perdonen la vida, e no·t smenes, ton fet no serĂ de longa durada. ÂżE com no penses tu que nostre Senyor m’o ha posat en lo cor e en la voluntat que t’o diga, segons meriten los teus grans peccats, e que yo fos aquell qui fos causa de la destrucciĂł de la tua persona e dels teus bĂ©ns? E si per DĂ©u Ă©s ordenat que yo·n sia executador, yo m’i sent dispost per executar-ho e portar-te a total destrucciĂł. E si altres relĂquies y restaven a fer, ab aquesta spasa, la qual Ă©s smolada en la mola de aquells qui sĂłn usurpadors del bĂ© pĂşblich e dels bĂ©ns que no pertanyen a tu, <ho farĂ©>.159 Digues: Âżqui pot pensar lo gran tresor que has robat a tos vasalls fent-los pagar cent dobles per casa, destruynt tots los cultivadors, e no has volgut pagar lo sou a la gent d’armes? Mas, pagues-los de vent e deĂżes-los: «Robau lo que poreu, que altra cosa no us daria.» SinĂł que veig la gran clemència del capitĂ crestiĂ , que Ă©s tanta que jamĂ©s de la sua boca no pot exir sinĂł grĂ cia e perdĂł. Altrament, la tua persona a foch y a flama deuria perir.
Tirant tingué compassió del rey, que hohia tantes vilanies ab paciència, que li eren stades dites per l’albanés, e veÿa que lo Capdillo n’estava admirat e no li deÿa res. Manà -li que callà s, que no volgués donar tantes penes al rey ultra les que ell se tenia.
–¿Com? —dix l’albanés—. Senyor capità , ¿no vol la mercé vostra que diga la veritat, qui és manifesta? Car aquest rey és molt culpable de tres peccats mortals e per qualsevulla de aquells merita la vida perdre.
–¿Quals són aqueys peccats? —dix Tirant.
–Senyor capità —dix l’albanĂ©s—, yo us ho dirĂ©. Lo primer Ă©s peccat de luxĂşria, que s’à apropiada la reyna per força e sens voluntat sua. Lo segon Ă©s de avarĂcia, perquè Ă©s lo mĂ©s cobejĂłs rey que en lo mĂłn sia. Lo tercer Ă©s de enveja. E si fĂłssem en temps de justĂcia, ¡trista de la tua persona! Mas som en ley de grĂ cia e açò li sostĂ© la vida.
Tirant li féu manament que callàs e que no li donàs més passió. L’albanés dreçà les noves a Tirant e en stil de semblants paraules li féu principi.