💾 Archived View for espotiesfa.ddns.net › tirant › tirant318.gmi captured on 2024-02-05 at 10:57:49. Gemini links have been rewritten to link to archived content
⬅️ Previous capture (2021-11-30)
-=-=-=-=-=-=-
–No deu Ă©sser permĂ©s per art de cavalleria a negun cavaller, per vilĂ que sia, que dega retre mal per mal. Quant mĂ©s deu guardar lo cavaller virtuĂłs de ofendre l’art de cavalleria e de gentilea Car mĂ©s honor se fa lo qui perdona a son enemich que aquell qui·l mata, e majorment com l’enemich Ă©s tal e tant virtuĂłs que en lo mal que ha fet no tinga culpa, per mantenir bona querella, car tal home com aquest rey Ă©s axĂ virtuĂłs en tots sos actes, segons fins acĂ per speriència se mostra. E encara que haja mort lo rey, ton senyor, no·n sies admirat, com ell fins acĂ haja feta la guerra molt justa e ab gran rahĂł. E si per sos peccats lo rey Ă©s mort, segons per la senyoria tua sĂł informat, e noresmenys ne tinch major notĂcia, car en aquell cars, com yo fuy tramĂ©s a ell per embaxador, no·m fos tan alargat de parlar, ell no m’haguera referida la sua justĂcia. Ara, puix sĂ© que ab justa causa ell feĂża la guerra, DĂ©u ha pagat a ton senyor segons sos mèrits.
E si la fortuna ha portat aquest rey en nostres mans, per Ă©sser jove de XXII anys deu-li hom lexar complir la sua virtuosa vida. E Ă©s pròpia cosa e necessĂ ria als cavallers sobre los seus gloriosos actes, perquè·s disponguen a fer senyalades coses, car les virtuts conserven la excel·lència del stament universal. E prech-te, senyor, que·t plĂ cia no voler que aprĂ©s de tan singular victòria se faça crueldat en dona, majorment en sanch real, car les dones sĂłn exemptes de tots los perills de les batalles e de crueldat, e açò deuen molt squivar los hòmens victoriosos qui volen senyories conquistar, car neguna dona no Ă©s merexedora de mort si donchs no cometia adulteri, segons en la Santa Scriptura, en la ley vella era acostumat. E sab bĂ© la senyoria tua que reyna sens culpa mort no merita. E tant com lo mĂłn durĂ s, de ta senyoria e de mi seria manifestada la veritat de la malesa que cometrĂem en gran dejecciĂł de nostra honor e fama.
E no plĂ cia a DĂ©u que per bĂ©ns ni per senyories yo sullĂ s les mies mans en sanch de dona de honor ni menys hi consentĂs, com no sia obra de cavallers e, en especial, de aquells qui en la honor volen mirar, sperant glòria de lurs actes. E la tua senyoria, per Ă©sser capitĂ sobre tots los capitans e venir de tal part, e home de tan singular disposiciĂł, tenir desig de fer crueldats Com sies tan virtuĂłs, no·s pertany de tu, perseguint com a cavaller lo que començat has, car en los teus actes tostemps hi deus mesclar amor e pietat, e restar-te’n ha per a sempre glòria e honor e inmortal memòria.
Tantes rahons dix Tirant al Capdillo que li féu conéxer lo gran defalt que volia fer e menyscapte en la honor de cavalleria e en dan seu. Aprés dix Tirant:
–Lo millor consell que podem tenir és que hajam en poder nostre lo rey e la reyna, puix tenim ja tots los cavallers de la cort sua.
Anaren a la torre maestra e lo rey dar no·s volia si no li aseguraven vida e membres. Tenint-se ja per mort, pensant que puix havia mort lo rey que tal se farien d’ell e planyent-se, feÿa en si grans lamentacions.
–Ara —dix Tirant— lexem-lo star, car la fam li farà fer prestament la rahó. E posem en bona custòdia aquests altres cavallers.
Regonegueren tot lo castell e trobaren-lo fornit de moltes vitualles, ço Ă©s, de mill e de forment, dacça e panĂs per a set anys, ab una lĂşcida font d’aygua qui de la penya sortia.
Venint la nit, lo rey, tenint gran pietat de la reyna, cridĂ de una finestra poqueta qui era dins la torre e dix:
–Puix grà cia en vosaltres no puch trobar, vull abandonar los vius e enseguir les virtuts. ¿Qual de vosaltres és cavaller a qui·m puga dar a presó?
–Senyor-dix Tirant—, yo veig acà lo Capdillo-sobre-los-capdillos, lo qual és cavaller molt virtuós.
–No —dix lo rey—, mas assegura’m fins que t’haja fet cavaller. Aprés yo·m posaré en ton poder.
–Senyor —respòs Tirant—, yo só stat creat cavaller de mans del més poderós rey; e més virtuós que sia en tota la crestiandat, ço és, lo rey de Englaterra, qui per sola virtut florex en lo món sens que no ha par. Car, axà com la luna té més claror que totes les steles, axà aquest rey excel·leix de virtuts a tots los altres reys de la crestiandat. E per ço yo no poria ésser fet dues voltes cavaller.
Lo rey conegué bé que aquest era lo embaxador qui tant ab ell parlat havia. Dix-li:
–Tu qui est stat tramés a mi per embaxador, asegura’m la vida per ço que puxa fer actes de cavaller e de rey coronat.
E Tirant, responent, dix:
–La vida tindràs segura hun mes aprés que·t sies mès en mon poder. E de açò yo·t done la mia fe.
Lo rey ho tingué en tan gran stima com si l’hagués mès en franca libertat e, devallat de la torre, obrà la porta e posà ’s en lo lindar ab la spasa en la mà e dix, ab à nimo sforçat de cavaller, paraules de semblant stil acompanyades.