💾 Archived View for espotiesfa.ddns.net › tirant › tirant302.gmi captured on 2024-02-05 at 10:56:43. Gemini links have been rewritten to link to archived content
⬅️ Previous capture (2021-11-30)
-=-=-=-=-=-=-
–De gran humanitat proceheix haver pietat e compassiĂł dels miserables, e a mi Ă©s molta glòria Ă©sser vengut en poder de ta senyoria per catiu o presoner, per tu Ă©sser cavaller tan magnĂ nim e virtuĂłs que m’has promĂ©s premiar del que la fortuna de sa pròpia auctoritat me ha levat dignament, com aquell sia lo seu ofici de donar e tolre a qui li plau. E com la senyoria tua me atorgue licència en dir ma desaventura e desija aquella saber, yo sĂł molt content recitar aquella a ta senyoria, perquè tinch notĂcia de la tua molta virtut e bondat, e Ă©s gran descans als miserables com recitar poden lurs dolors a persona fel e piadosa. E vull que·t sia notori com la mia condiciĂł Ă©s de gentilesa, per bĂ© que no sia prĂncep ni gran senyor. Mas com a home jove, desijant adquerir honor y fama, he cercat lo mĂłn. E trobant-me en les parts de Levant, per ma desaventura parĂ la orella a una viuda, la qual ab ses fictes paraules e diabòliques obres, enmig del dia me fĂ©u veure dins hun ort lo major mal e adolorida pena que lo meu cors e Ă nima sentir podien. E tanta fon la strema pena que sentĂ que del major enemich de la mia atribulada vida, ab les mies pròpies mans, prenguĂ venjança complida. E restant molt adolorit, me partĂ ab una nau per passar en la Suria e de aquĂ passĂ a la Casa Santa de Jherusalem, hon Ă©s lo sant sepulcre de Jesucrist, perquè poguĂ©s fer smena de mos peccats. E tornant, me’n pugĂ en aquesta galera, segons ta senyoria ha vist. E acĂ pots veure tota la mia desaventura e com, despullat, tot nuu, liberat del perill de la tempestuosa mar, per la divina Misericòrdia sĂł arribat en Barberia. Per què prech a la senyoria tua que·m vulles tenir per recomanat.
Lo missatger, responent, dix:
–Tart és vist que de foll navegar se puga atényer segur viatge. Yo só Capdillo-sobre-los-capdillos: dóna’t confort car yo tinch molta terra e gran riquea. No dubtes en res, que, com hi siam atesos, tot lo que·t plaurà tu haurà s. Mas prech-te no·m denegues lo teu nom, car yo·t jur per Mafomet, lo meu Déu, yo t’hauré com a fill.
–Dich-te, senyor de mi —dix Tirant—, que yo fas infinides grà cies a la senyoria tua del que m’as ofert. E prech a la divina Bondat que m’o lexe servir. E puix tant desiges saber lo meu nom, ab tota veritat, senyor, te dich que lo meu dret nom és Blanch.
Ab molta pietat respòs lo Capdillo:
–Beneyta sia la tua mare, qui de tan bell nom te dotà , car lo teu nom se concorda ab la tua singular perfecció.
E prestament lo fill se despullĂ una aljuba e donĂ -la-y, e feren-lo cavalcar en les anques de hun ginet, e axĂ·l portaren fins al loch hon fon molt ben vestit a la morisqua.
E perquè lo rey de TĂşniç no sabĂ©s nova d’ell, per ço com en sa terra lo havien pres, lo fĂ©u cavalcar en una adzembla e tramĂ©s-lo en hun castell dels seus, que·l tinguessen bĂ© guardat perquè no se’n fugĂs.
Com Tirant se véu vestit e hagué vistes les afables paraules del Capdillo-sobre-los-capdillos, pres molt gran consolació en si. E girà ’s devers la mar alsant los ulls al cel, reclamant a nostre senyor Déu e a tots los sants que la mar mudar degués los seus costums, car lo vent e la mar se eren concordats en la sua desolació, axà com l’ome qui està en l’estrem de la sua fi e no troba loch per hon se’n puga anar.
E volent caminar en la nit, lo cel se demostrava blau, la luna era en lo ple, que lansava molt gran claredat, que paria que fos de dia. E cessat lo vent, en aquella hora lo feren partir. E lo primer pas que donà exint de la casa, caygué tot stés ab los braços uberts e stesos. Digueren tots los moros:
–Açò és hun gran mal senyal. Com aquest catiu crestià és caygut ab los braços stesos, poca serà la sua vida.
Tirant se fon prestament levat, qui havia entés tot lo que los moros havien dit, e dix:
–No haveu levat bon juhĂ, car yo he nom Blanch e la luna Ă©s clara, blanca e bella, ara en aquesta hora que sĂł caygut. E la luna resta endret del meu cap e dels braços, senyalant lo camĂ que yo dech fer, e no Ă©s restada atrĂ s ni al costat. E les mies mans sĂłn restades ubertes e steses devers la luna, per què demostra que yo, ab ajuda de la divina Potència, tinch de conquistar tota la Barberia.
Tots los moros ne feren grans rialles e tingueren-ho per una burla. E tiraren son camĂ, tant que per ses jornades arribaren en hun fortĂssim castell. E lo fill de aquest Capdillo era luny de allĂ tres jornades —lo qui era sposat de la filla del rey de TremicĂ©n—, e digueren-li com son pare havia tramĂ©s allĂ hun presoner crestiĂ , lo qual era home de molt bella disposiciĂł e de bona grĂ cia. L’esposat manĂ que fos ben guardat e li posasen cadena e grillons. E axĂ fon fet: Tirant restĂ molt agreujat e tornĂ entrar en sos trists pensaments.
SeguĂ’s aprĂ©s que, passats dos mesos, l’embaxador Capdillo-sobre-los capdillos haguĂ© cobrada resposta del rey de TĂşniç. TornĂ -se’n a son senyor ab la resposta e trobĂ lo dit senyor molt desconsolat, la muller e los fills, per ço com sabia que lo rey Scariano, home fortĂssim, tot negre e de molt desmesurada figura segons los altres hòmens, qui era rey molt poderĂłs de si, de molta gent e de gran riquea, e ajustĂ contra ell tot son poder, e molts reys que li venien en ajuda. En special li era molt parcial aquest rey de TĂşniç e per ço detinguĂ© tant al Capdillo-sobre-los-capdillos ab la resposta, per ço que aquell haguĂ©s ajustada tota sa gent.
Aquest rey Scariano confrontava la sua terra ab lo regne de TremicĂ©n e volia que li donĂ s sa filla per muller ab tot lo tresor que tenia e, aprĂ©s son obte, li donĂ s tot lo regne. Aquest rey de TremicĂ©n era de flach Ă nimo e tramĂ©s a dir al rey Scariano com tenia sposada sa filla ab lo fill del Capdillo-sobre-los-capdillos, e que ell no devia voler dona qui d’altri fos possehida, e encara, que la tenia prenyada, per què li consellava que en sa casa no volguĂ©s tenir ni criar fill d’altri; emperò que si u feĂża per cobdĂcia del tresor ajustat que tenia, ell era content de partir ab ell, perquè·l lexĂ s star en pau a ell e a sos fills. Lo rey Scariano li tramĂ©s a dir que ell no flixaria que no haguĂ©s sa filla ab lo tresor. E los altres fills, ell los volia tenir en custòdia sua dins hun castell.
A la fi, ells no·s pogueren concordar e lo rey Scariano vench ab tot son poder, en nombre de LV mĂlia combatents entre de peu e de cavall.
Aquest rey de TremicĂ©n no era mĂ©s lo seu poder de XX mĂlia combatents e, sabent que l’altre venia y era prop, pres los passos y sperà ’l a la batalla combatent de alt de les muntanyes. E aplegant lo rey Scariano a una ribera, al passar perdĂ© molta gent. Però, passada l’aygua, pujaren per les muntanyes e, alt, trobaren lo rey de TremicĂ©n e setiaren-lo en una vall molt bella, abundosa de totes coses per les moltes aygĂĽes qui la ennoblien, la qual per los moros era nomenada la Vall Delitosa. E havia en la dita vall tres castells ab ses grosses viles e molt de singular fortalea. E allĂ tenia lo rey contĂnuament la sua casa, la muller e los fills, e allĂ fon asetjat.
Los dos castells staven a la una part del riu e l’altre stava a l’altra part, ab hun gran pont de pedra que y havia. E moltes voltes donaren combat a l’hun castell e prengueren-lo per força d’armes. E lo rey stava en hun altre castell molt més fort que aquell que havien pres. Lo rey de Trimicén se tingué tostemps per perdut.
Lo Capdillo, com fugà de la batalla, vench-se’n en lo castell seu hon Tirant era, car no volgué recullir en lo castell hon lo rey era. Mas dix a son fill:
–Tu deus Ă©sser mĂ©s desijĂłs de la mort que no Ă©sser desposeĂżt de la sposada, la qual ve de tan gran e alta sanch. Per què·t man e consell que te’n vages ab ton senyor e, servint aquell, farĂ s com a bon cavaller, segons los teus han acostumat fer. E qui servint son senyor pot fer armes braves, no deu cercar de domèstiques. E sies en recort com honor te ha fet en tan alt grau pujar, car en semblant cars dĂłna la sua glòria a qui la sab percassar. E si lo teu bonvoler Ă©s ab efecte per complir les coses que honor ab si porta dretament, irĂ s lla hon Ă©s ton senyor. E yo veurĂ© si remey porĂ© dar ab alguns prĂnceps per alguna via indirecta o directa, si porem levar lo siti de allĂ hon stĂ .
Respòs lo fill, e dix:
–Senyor, yo só molt content anar davant aquell famós rey e mon senyor natural, delliberant fer mort e vida ab ell.
E pres comiat de son pare, besant-li les mans e la boca, e aprés, ab stil de semblants paraules, féu principi a hun tal parlar.