đŸ Archived View for espotiesfa.ddns.net âș tirant âș tirant293.gmi captured on 2024-02-05 at 10:56:03. Gemini links have been rewritten to link to archived content
âŹ ïž Previous capture (2021-11-30)
-=-=-=-=-=-=-
âLa amor natural que tinch a la magestat vostra, senyor emperador, me ha feta venir davant la presĂšncia vostra, havent compassiĂł de vostra altesa que en los vostres darrers dies benaventurats no hajau Ă©sser despossehit de la vostra imperial senyoria, e com sia certa que tota la vostra sperança de salut stĂ en la vida de aquest singular cavaller Tirant lo Blanch, lo qual perilla molt la sua vida. E com diga AristĂČtil que lo temerĂłs ab la tristor se desespera e tem les coses en quĂš no ha perill, e lâanimĂłs no obra en les batalles sinĂł per virtut e dellibera ans de morir que sostenir vergonya; de açĂČ praticar-se pot ab los metges e gent entesa: de Ăctor lo TroyĂ , qui en semblant cars deĂża: «¿QuĂš dirĂ Palomides, capitĂ dels grechs, de mi? ÂżQuĂš dirĂ Agamenon e quĂš dirĂ Diomedes?»
»E venint al que vull dir, la magestat vostra veu a Tirant, capitĂ vostre, Ă©sser posat en passament, e tots los metges lo han ja desemparat. Yo tota sola lo vull emparar, ab condiciĂł tal que si mor, que tolgues a mi la vida e a qualsevulla pena cruel me obligarĂ©. Yo conech que aquest cavaller tĂ© lâĂ nimo molt sforçat e, per la gran valentia que tĂ©, sforçarĂ lâĂ nimo e levar-se ha. E faça la magestat vostra, senyor, en la forma que yo dirĂ©. FĂ©u ajustar molta gent dâarmes e donen grans crits e entren dins la sua cambra molta gent, fent remor dâespases e de lançes e pavesos, donant grans colps de les spases en los pavesos. Com se despertarĂ e veurĂ tanta gent armada e los crits que seran majors, e demanarĂ quĂš Ă©s açĂČ, poran-li dir que los turchs sĂłn a la porta de la ciutat. Tot aquell pensament que tĂ©, li fugirĂ , e ab la virtut que ab si porta, per la vergonya de aquest mĂłn, ell se levarĂ .
Lo emperador tramĂ©s per los metges e per gent entesa, e recitĂ âls tot lo que la juhia li havia consellat. E tots foren de parer que seria ben fet.
Los crits e la remor fon tan gran en la ciutat que, ans que en la cambra entrassen, Tirant ho hoĂœ. E la vella juhia, qui al cap del lit li stava, li dix:
âLeva, senyor capitĂ , e no·t faça temor la mort. Vet los teus enemichs turchs qui sĂłn prop del portal de la ciutat e vĂ©nen per pendre venjança de tu.
Com Tirant hoĂœ axĂ parlar a la vella, dix-li:
âÂżE fas-me tu cert que los turchs se sĂłn tan prop de mi acostats?
âSi levar-te plau âdix la juhiaâ, mĂ©s prop sĂłn de tu que no·t penses. Levaât e posaât en vista en una finestra e veurĂ s quant de dan tâestĂ aparellat.
De continent Tirant demanĂ la sua roba e fĂ©u-se, ab moltes tovalloles, ligar la cama. E armĂ âs lo mils que poguĂ© e pujĂ a cavall, e molts ab ell. E ab tan gran voler anava que quasi tot lo mal li passĂ e trobĂ molt gran remey. E lo emperador, ab los metges que allĂ eren, digueren-li, com stava flach, que prenguĂ©s hun poch de restaurandi e aprĂ©s hun poch de solsit, e que ab allĂČ poria mils entrar en batalla. E fĂ©u tot lo que los metges li consellaren. AprĂ©s coneguĂ© e sabĂ© que tot lo que fet havien se era fet per causa del seu mal. Dix Tirant:
âLoat sia lo poder de DĂ©u, que dona me ha liberat de mort puix dona me havia mort. E bon consell Ă©s stat lo que han dat a lâemperador e als metges.
E ans que Tirant se levĂ s, la princessa stava agenollada davant una ymatge que tenia en lo seu retret, qui era de la sacratĂssima Mare de DĂ©u, senyora nostra, qui ignorava lo que havien ginyat a Tirant. E fĂ©u fervent oraciĂł e, besant la terra, deĂża semblants paraules:
âÂĄO, Mare piadosa, regina dels Ă ngels e misericordiosa emperadora dels cristians! HoĂżu-me e prenga-us pietat de mi, que totes les mies sperançes sĂłn ja perdudes e demane la mort, puix altre remey no tinch. E si lo meu senyor mor, aquell que yo ame mĂ©s que a la mia vida, vull que tothom sĂ pia que la hora que yo serĂ© certa de la mort del meu sposat Tirant, en aquella matexa hora me darĂ© la mort.
E pres un ganivet e amagĂ âl entre les faldes, sperant quant li vendria tal nova, dient entre si:
âMĂ©s val que yo execute la mia persona trista ans que de moros sia desonrada. ÂĄYo recĂłrrech a tu, humil e piadosa, dels peccadors advocada, que no permetes que yo perda lo cors e lâĂ nima!
Com YpĂČlit vĂ©u que Tirant se era ja vestit e demanava les armes, ab cuytats passos anĂ a la cambra de la princessa e dix-li semblants paraules:
âMa senyora, yo us suplich que tota dolor e congoxa que tingau sia de vostra altesa apartada e tots vostres mals pensaments sien reduĂżts en subirana letĂcia, car tal nova vos porte que millor dir no la us poria.
La princessa, per sobreabundant alegria, se parà tal que, aseguda en terra, stigué per bon spay que no pogué parlar. Passat aquell moment, la princessa dix:
âÂżĂs vera axĂ bona nova com me dius? Car del plĂ nyer me manca la lum dels ulls.
YpĂČlit, ab paraules dignes de fe, la fĂ©u certa de tot lo fet com passava.
En aquell cars la princessa tant fon lo plaer que pres que besĂ a YpĂČlit en lo front e de sobres de contentaciĂł dels seus ulls corregueren vives lĂ grimes. E YpĂČlit li dix:
âSenyora, negĂș no deu plorar sinĂł sos peccats e defalts, e deu perdre treballs e oblidar aquells.
E per la gran remor que en aquell cars la gent feĂża, YpĂČlit seân partĂ e la princessa se nâanĂ a la cambra de sa mare. E veren tornar a lâemperador ab Tirant, e totes les dames se posaren per les finestres, que no·s era present sinĂł lo mal de Tirant, que de lâaltre no tenien cura. Com Tirant fon endret de la finestra de la princessa, alçà lo cap ab lo bacinet e posĂ âs les dues mans davant la cara. E la emperadriu demanĂ a sa filla per quĂš havia fet Tirant tal cars de posar-se les mans davant la cara, que açĂČ no·s fa sinĂł per descontentaciĂł de amor. E la princessa respĂČs que tal cosa no sabia.
Com foren passats, essent a la porta del palau, lâemperador descavalcĂ . E Tirant pres son comiat dâell per anar a sa posada. Lo emperador fĂ©u son poder que Tirant descavalcĂ s, que allĂ seria molt ben servit de tot lo que mester haguĂ©s, e Tirant fĂ©u son sforç de anar-seân. La princessa presumĂ de aquesta anada quĂš podia Ă©sser la causa que Tirant no havia volgut aturar en lo palau, per molts prechs que lo emperador li haguĂ©s fets, ço que ell en altre temps molt desijava. AxĂ mateix, pensĂ per quĂš sâhavia mĂšs les mans davant la cara.
Com Tirant fon en sa posada, prestament se mĂšs en la cambra e fĂ©u-se venir lo senyor dâAgramunt e YpĂČlit, e pregĂ âls molt afectuosament que X galeres que y havia, que les fessen armar e posar en orde de les coses necessĂ ries. E ells digueren que eren contents. Partiren-se de Tirant e feren les galeres molt bĂ© proveyr.
Com Tirant se fon dinat, posĂ en orde tot lo que mester havia per a sa partida. E ordenĂ que tota la sua gent anassen per terra fins al castell de MalvehĂ y ell iria per mar, que allĂ·s trobarien. Com fon en la horabaixa, que los metges seân foren partits, per relaciĂł dâells lo emperador fon avisat com Tirant stava bĂ©. Com fon quasi la oraciĂł, la princessa congoxava de mort per veure a Tirant, e pregĂ a Plaerdemavida e a la donzella de Monblanch que anassen a la posada de Tirant e que·l posassen en noves, es volguessen asegurar del dubte en quĂš ella stava posada, e li diguessen que ella suplicaria a lâemperador, son pare, que lâanassen a vesitar, com ella fos posada en gran congoxa de la absĂšncia de la sua vista. E anant les donzelles per complir lur embaxada, hun patge de Tirant les vĂ©u venir e, ab cuytats passos, ab gran alegria entrĂ dins la cambra e dix:
âMon senyor, alegreâs vostra senyoria com vos ve embaxada de part de la senyora princessa de dues galants dames.
âVes prestament âdix Tirantâ, posaât a la porta e dirĂ s que stich bĂ©, mas la son me tĂ© tan apoderat que stich ara en lo plasent dormir.
Lo patge féu son manament e féu sa scusació, car Tirant no les volgué veure. E tornades les donzelles al palau ab la resposta, la prinçessa féu tant que lo emperador e sa mare anaren a la posada de Tirant. E ell, sabent que lo emperador venia, avisà a dos patges de tot lo que dir tenien ne a fer. Lo emperador fon a la porta per entrar en la cambra. Dix lo més avisat dels patges:
âLa magestat vostra, senyor, pot ben scusar en aquesta hora de no en la cambra entrar per lo dubtĂłs mal en quĂš lo vostre capitĂ stĂ , com tants dies ha que·l seu sperit no ha reposat e ara stĂ en consolaciĂł gran per recobrar lo que aquests dies ha fallit. E lo delit seu en aquest cars Ă©s tan gran que recobra natura lo que ha desmenuĂżt e de suor quasi cubert estĂ . Bo seria hun metge, sens despertar, hi deguĂ©s entrar.
Tirant prestament se posĂ en lo lit âab hun drap banyat ruxĂ âs la caraâ e fĂ©u demostraciĂł que dormia. Com lo metge entrĂ e tornĂ a la porta, a lâemperador dix-li:
âSenyor, molt gran peccat seria que en semblant cars lo despertĂ ssem. Vostra altesa seân porĂ tornar fins a lâendemĂ . E de matĂ la sua scusada vista fer-se porĂ .
La princessa no podia pendre ab prou paciĂšncia que no ves a Tirant, perĂČ fon-li forçat de tornar-seân ab lâemperador.
Com Tirant sabĂ© que tots se nâeren anats, levĂ âs prestament e fĂ©u trossar tota la sua roba e fĂ©u-la posar dins la galera. Com fon hora de mijanit, secretament se recollĂ. E volguera partir en aquella hora, sinĂł per sguart que la galera no tenia son compliment.
Vengut lo dia e lo sol exit, lâemperador sabĂ© com les trompetes de les galeres tocaven a recollir. Tirant tramĂ©s lo senyor dâAgramunt a lâemperador per embaxador e, com li fon present, presentĂ -li la segĂŒent embaxada.