💾 Archived View for espotiesfa.ddns.net › tirant › tirant278.gmi captured on 2024-02-05 at 10:54:57. Gemini links have been rewritten to link to archived content
⬅️ Previous capture (2021-11-30)
-=-=-=-=-=-=-
–Les paraules sĂłn senyals ab les quals nostres intencions se mostren; car, en altra manera, elles, closes dins los corporals murs, e sagellades ab lo secret sagell de nostra voluntat, a altre sinĂł a DĂ©u no sĂłn descubertes. Yo no sĂł nada dels baxos del poble romĂ , e la mia mare dins en aquella ciutat naxquĂ©. Los meus antichs foren nobles ciutadans de Roma, plens de antichs triĂĽmphos, portant sobre lo cap corones de triĂĽmphal victòria e ajustats de parentesch ab los de l’Imperi Grech. E la glòria del meu linatge a present yo·m callarĂ© perquè no fretura gloriejar-me de aquella, sinĂł com a seguidora de la fortuna, socorrent a les persones qui bĂ© amen, dich axĂ: Tirant, senyor del mĂłn, Âżper què m’haveu fetes tantes rahons ab temeroses paraules? ÂżNo sab la senyoria vostra quant teniu en mi? Que lo cor, lo cors, lo voler e tots los meus sentiments no sĂłn en lo mĂłn sinĂł per a servir la senyoria vostra, axĂ com aquell que us tinch com a pare. Donchs, viviu de mi en segur, que·n res que sia delit ne profit vostre yo no m’i tardarĂ© e, aquest bon voler que tinch, ab la capita ho prenguĂ e ab la mortalla ho dexarĂ©. E no Ă©s dona neguna no·m passĂ s de saber e de bellea, mas yo les passe de fermetat de amor e no us vull mĂ©s tenir a noves, car lo cavaller qui en batalla spera entrar no·l deu hom fatigar de rahons, sinĂł que a la hora que l’emperador soparĂ yo irĂ© a la vostra posada e dir-vos he tal nova que haureu complit delit.
Lavors Tirant, de sobres de alegria, li besà los ulls e la cara, fent-li molt gran festa. Tirant se partà d’ella e Plaerdemavida tornà en l’ort, hon trobà la princessa en lo consell ab l’emperador sobre les banderes, <per>142 les quals ab gran treball tots los mestres fatigats staven.
Aprés que los mestres foren partits, l’emperador pujà alt en les cambres, e Plaerdemavida ab la princessa se retragueren e delliberaren la hora que Tirant vendria. E la princessa recità -li tot lo que havia dit ne fet ab Tirant; e Plaerdemavida mostrà haver gran alegria com sa senyora tenia tanta contentació.
Venint la hora que l’emperador devia sopar, Tirant no s’oblidà de anar tot sol ab cuytats passos al palau. E trobà a Plaerdemavida en la scala, que devallava per anar hon era Tirant. E trobant-se allà los dos, recità -li la forma com se tenia de fer e la hora que venir devia. E cascú se’n tornà per lo camà hon era vengut.
AprĂ©s que en lo palau cascĂş haguĂ© dada part a la nit e en lo primer son tots reposaven, la princessa se levĂ del lit; e no havia ab ella sinĂł Plaerdemavida e un altra donzella qui sabia en tots los afers, la qual se nomenava la donzella de Monblanch. La princessa se vestĂ unes robes que l’emperador li havia fetes fer per a quant ella fes bodes, e no les se havia vestides, que negĂş ho aguĂ©s vist, e aquestes foren les mĂ©s riques que en aquell temps fossen vistes. Era la roba de cetĂ carmesĂ, tota brodada de perles, sens que altra cosa no y havia que dues barcelles de perles entraren entre la roba e la gonella, e era forrada de erminis. E al cap se posĂ la corona de l’imperi, la qual era de molt gran stima, y ella ben ligada e posada en orde, e ab conspecte de gran dignitat. E Plaerdemavida e la donzella de Monblanch prengueren sengles antorches enceses en les mans, e axĂ stigueren sperant fins que Tirant fon vengut. Lo qual, com sentĂ les XI hores —que era la hora asignada, la qual stava sperant ab gran desig—, e ab cuytats passos anĂ a la porta de l’ort e, pujant per la scala del retret, trobĂ a la donzella de Monblanch ab antorcha encesa. E com lo vĂ©u, li fĂ©u gran reverència de genoll, e dix-li semblants paraules:
–Dels bons lo millor cavaller e lo més benaventurat de bella dama que en lo món sia senyor.
E Tirant, responent, dix:
–De desig complit tal vinga, donzella, per vós.
E los dos pujaren alt en lo retret, sperant allà fins que Plaerdemavida vench més alegra e contenta que no fon Paris com Elena se’n portà . E entrant en una cambra e la princessa exint de altra, ells se encontraren ab gran alegria e·s reberen, donant Tirant dels genolls en la dura terra e per semblant féu ella. Aprés que per bon spay que foren stats, besaren-se, e fon tan saborosa la besada que poguera hom haver anat una milla ans que la una boca no·s partà de l’altra. Plaerdemavida, que véu lo perill que tant durava, acostà -s’i e dix:
–Yo us dó per bons e per leals enamorats. Yo vull departir aquesta batalla fins siau gitats en lo lit. E no us tendré per cavaller si pau feu que primer sanch no n’ixqua.
Foren-se levats en peus e la princessa levà ’s la corona del cap, e posà -la en lo cap del capità Tirant. E donant dels genolls en la dura terra féu principi a paraules de semblant stil.