💾 Archived View for espotiesfa.ddns.net › tirant › tirant272.gmi captured on 2024-02-05 at 10:54:25. Gemini links have been rewritten to link to archived content

View Raw

More Information

⬅️ Previous capture (2021-11-30)

-=-=-=-=-=-=-

CAPĂŤTOL CCLXXI

RESPOSTA QUE LA PRINCESSA FA A TIRANT

–Descriure no·s dexen les passions ab què amor la mia atribulada pensa turmenta, car la fi de hun mal és a mi principi de altre. E yo per amor só dita benaventurada, per no conéxer les mies misèries, e passe treball en vans pensaments per ornar la mia joventut, e passe penitència del mal que no n’he fet. Car la passió que ara·m dóna amor no m’era acostumada, ni menys los treballs que la mia ànima ara posehex. E per ço que los meus mals hagen fi e la mia pensa reposada stiga ab major repòs, ab paraules de present aseguraré la tua demanda. Dóna’m la tua mà dreta e ajustaré aquella ab la mia.

E com les mans foren ajustades, dix la princessa:

–Perquè açò sia verdader matrimoni, dich yo ab paraules, de present: yo, Carmesina, dó mon cors a vós, Tirant lo Blanch, per leal muller, e prench lo vostre per leal marit.

E les matexes paraules dix Tirant, o semblants, segons Ă©s acostumat.

Aprés dix la princessa:

–Besem-nos en senyal de fe, puix sent Pere e sent Pau ho manen, los quals en semblant cars facen testimoni de veritat; e aprés, en nom de la Sancta Trinitat, qui és Pare e Fill e Sanct Sperit, te done plena potestat que faces de mi com de muller qui és companyona del marit. E done la fe als sancts jurats, sent Pere e sent Pau, e ab aquesta sperança de seguretat pots creure que tens en mi muller e castedat, e jur-te, per los sants nomenats, que tant com seran los teus dies e los meus de no desconéxer la tua persona per negun altre home qui en lo món sia, e·t seré tostemps leal e verdadera, sens màcula alguna.

Tirant, senyor, no dubtes en res del que t’é dit, car encara que alguna vegada me sia mostrada cruel contra tu, no vull que tingues crehença que l’esperit meu no sia stat tostemps conforme ab lo teu. E tostemps t’é amat e contemplat en loch de hun déu, e sé’t ben dir que, axí com aumente en edat, aumente en amor. Mas temor de infàmia me fa guardar la honor de castedat, la qual deuen guardar molt les donzelles e dubtar, per ço que ab puritat puguen aplegar a tàlem de benedicció. E axí la vull yo guardar tant com a la tua senyoria serà plasent. E ara és atés lo temps que poràs haver plena notícia de mi, si t’ame, car de huy avant yo·t vull dar premi de l’amor que m’has portat. Per què reposa ab bona sperança, yo·t clam mercé, e la mia honestat vulles haver per tan cara com la tua vida. Entre tots los mals, lo que més me atribula és l’absència que per alguns dies tendré de tu; e per ço no tinch alegria per mostrar-te la infinida amor a la qual justament lo teu meréxer me obliga. E, per ço, speraré temps en lo qual sens temor yo·t puga mostrar com tinch en poch ma vida.

Callà e no dix més. Mas Tirant, mostrant ésser molt content del bon conort e gràcia singular que de la princessa obtesa havia, ab cara afable e gest humil, li dix paraules de semblant stil.

CapĂ­tol segĂĽent

ĂŤndex

CapĂ­tol anterior