💾 Archived View for espotiesfa.ddns.net › tirant › tirant269.gmi captured on 2024-02-05 at 10:54:07. Gemini links have been rewritten to link to archived content
⬅️ Previous capture (2021-11-30)
-=-=-=-=-=-=-
–No he temptat de egualar les leys divines ab les humanes, e ab gran fatiga podia regir la mia lengua per yo Ă©sser ignorant del que ignorar devia, ço Ă©s, per saber clarament lo fet, vĂłs si tenĂeu pes e mesura en vostra benvolença. E si u feu, guanyareu premi ab mèrit de pròpia virtut. Mas tot lo que yo us he dit, no Ă©s stat pus sinĂł provar-vos de paciència. E perquè conegau, senyor Tirant, quant vos desige servir, que ab la mia indĂşstria vos faça venir a notĂcia de totes les coses que ignorau, e que en los fets de la princessa no siau decebut en vostra opiniĂł, com ella se sia despullada de tota pietat e de la honor sua, de son pare e de sa mare, no guardant dret ni envers.
»Sabent ella hun cavaller axĂ valentĂssim e virtuĂłs com vĂłs sou, e molts altres qui d’ella sĂłn enamorats, poguera sos apetits honestament complir, mas lo peccat per ella comĂ©s —e comet cascun dia—, los cels, la terra, la mar e les arenes se n’abominen. ÂżE com la benignitat de nostre Senyor permet e no ponex prestament hun tan nefandĂssim crim de adulteri? Que si vĂłs ho sabĂeu com yo sĂ©, li scupirĂeu en la cara. AprĂ©s, a totes quantes dones sĂłn en lo mĂłn, per causa d’ella. Mas, Âżper què vull ab tan supèrflues paraules encarir crim de tan gran legea, la qual, planament rahonada, feredat de tan spantable crim e admiraciĂł porta ab si, que Ă©s impossible los que u hoyran sens gran alteraciĂł dormir ni menjar reposadament no poran? E aprĂ©s que·n son servey molt temps de mon adolorit viure despĂ©s tenia, mos cansats pensaments de dol se sĂłn vestits, e per ço ma dolor no consent que eternament ho cobre. Una error Ă©s, la qual moltes voltes Ă©s cuberta ab dissimulaciĂł de honestes paraules, e les males alegren-se de son peccat.
»És ver que y ha moltes maneres de pecats: huns són venials, altres són mortals; però aquest és axà gran que ja la mia lengua, cansada de molt parlar, no·m dóna sforç de poder-ho recitar. Cert és la ley mana que les dones serven honestat e, si no u fan, que reben punició, e majorment les casades; e si lo peccat se comet, que almenys no sia ab home fora de la ley, car lo peccat que·s comet contra la ley és molt abominable a Déu e és més leig a les donzelles. Emperò si la princessa volrà dir ella ésser stada decebuda per ignorà ncia sots color de bé e diga que no té culpa e no sia senyora de si, tal rahó no ha loch, car les coses qui són de pública infà mia de desonestat negú no les ignora. E per ço són donades a les donzelles virtuoses dobles honors, e penes en lo contrari, del que fan, car lo principi de la virtut en nosaltres luu e los vicis prestament són públichs a totes gents. Per ço, si vós me volreu creure, apartau-vos d’ella lo més prest que poreu, que serà molt loable cosa per a vós, com ella se sia enbolicada ab lo Lauseta que·s nomena, sclau negre, comprat e venut, moro per sa natura, ortolà que l’ort acostuma de procurar.
»E tot lo que yo us he recitat, no pense la senyoria vostra que sien faules, car, si me’n deveu haver grat e u teniu secret, ab los vostres hulls corporals vos ho farĂ© veure. Oblidant-se lo nou Ă bit de virtut, deixant la companyia de reys, duchs e grans senyors, e lonch temps ha que·m fa viure ab aquesta tan strema pena. Però, açò no Ă©s cosa que la mia lengua deguĂ©s recitar, sinĂł que la gran desonestat que comet me força dir-ho, car per molt que li’n diga, star no se’n vol. E l’altre dia se senyia sobre viu. ÂżE què us dirĂ© d’esta ventura? Ja la sua boca forçada prenia poques viandes, lo dormir no li era plasent e la nit li paria hun any, e jatsia ella dolor sentĂs, e lo meu cor lamentava, la color era absentada de la sua cara, magrea havia debilitats los seus menbres. ¡Quantes e de quines erbes sĂł anada a cullir e ab ardida mĂ les hi Ă© posades per destroyr lo prenyat del seu ventre, de molta infĂ mia digne! ¡Ay, trista, que lo mesquĂ Ă©s punit per lo meu peccat! E lo seu cors no soterrat, sinĂł per lo riu avall, ha fet son viatge. ÂżQuè podia yo altra cosa fer que millor fos perquè tal nĂ©t no pervenguĂ©s davant la vista de l’emperador son avi? Ella pren lo delit, si dir-se pot, e yo porte la culpa.
»E per ço covĂ© a mi que us ho diga, perquè no us vullau del tot perdre ne us vullau ofegar en tèrbola bassa de oli pudent. Les altres coses çelarĂ© per no Ă©sser prolixa, e volria vĂłs, qui teniu lo ceptre de la justĂcia, li donĂ sseu condigna pena per apartar-la de tan gran defalt. E yo moltes voltes li dich: «Filla mia, ara Ă©s temps de resestir a tan gran mal. Lansa de tu tota manera de viltat e amor corrupta, e segura restarĂ s e vencedora. E pots veure, ma filla, si l’altea del parentat teu e la fama de la virtut tua, e la flor de la bellea e la honor del mĂłn present, e totes les altres coses que a donzella de tanta dignitat pertanyen, te deuen Ă©sser cares, e sobretot la grĂ cia de hun tal enamorat qui·t desija mĂ©s servir e amar com a muller que a totes les dones del mĂłn. ÂżE per aquest negre perdre’l desiges? Car plaure no·t deu, e pens que de acĂ avant no·t plaurĂ si sĂ via est, majorment si ab tu mateixa te conselles. Donchs, oblida los falsos delits permesos a la sutze sperança, lansa-los fora de tu.» Dich-vos, senyor Tirant, no y val res per molt que li diga. Sol miracle de DĂ©u seria ella se’n poguĂ©s star. E ja de aquesta hora avant negun pensament de bĂ© porĂ haver loch en ella.
No tardĂ Tirant, ab tota la malencolia que tenia, en fer principi a hun tal parlar.