💾 Archived View for espotiesfa.ddns.net › tirant › tirant259.gmi captured on 2024-02-05 at 10:53:05. Gemini links have been rewritten to link to archived content

View Raw

More Information

⬅️ Previous capture (2021-11-30)

-=-=-=-=-=-=-

CAPĂŤTOL CCLVIII

RESPOSTA QUE FA LA EMPERADRIU A YPĂ’LIT

–Les tues afables paraules meriten resposta e no tal com tu volries, per ço com has posat lo meu cor en gran treball e pensament. Car pense qual és stada la causa que t’à dat sperança de mi, com la mia edat sia tan desconvenient ab la tua que, si tal cosa era sabuda, ¿què dirien de mi? ¡Que de mon nét me só enamorada! De altra part, veig que amor no és certa ni ab fermetat en los strangers. E són benaventurades aquell<e>s135 que no tenen marit per poder-se mils dispondre en ben amar. E yo, qui no só acostumada de tal meneig, pens que a mi seria molt difícil poder contentar lo teu apetit perquè la tua sperança tarda e vana és, per ço com altri poseheix lo que tu desiges, per bé que, si yo volia oblidar los térmens de la mia castedat, o poria ben fer, encara que fos gran la mia culpa. Yo bé conech que la tua joventut e bella disposició, per bé que ages tengut gran atreviment, digna és de perdó. E qualsevulla donzella li seria molta glòria que de tu fos amada, emperò yo stime més que altra sia benaventurada per lo teu amor, sens crim o infàmia, que si yo peria per amor de home strany.

La emperadriu no pogué més parlar per ço com lo emperador se fon levat de lla hon seÿa. Acostà’s a la emperadriu e pres-la per la mà, e anaren a sopar.

Aquella nit Ypòlit no pogué parlar ab la princessa, mas parlà Plaerdemavida, e ella li dix:

–¿Què és açò que vós, ab tan disimulades paraules, parlau tant ab la emperadriu? Grans negocis deuen ésser aquests com tan sovint vós ab ella praticau.

–No és altra cosa —dix Ypòlit— sinó que·m demana del nostre capità com stà e quant porà anar sobre la terra. Pens yo que lo seu desig és qu·ell fos lla hon los altres són, per ço com cascun dia han letres del camp e, per propi interés, tenen desig de aquell desig que tenien los jueus del verdader Messies.

L’endemà de bon matí, Ypòlit se n’anà sens resposta neguna. Com Tirant lo véu, li dix:

–V dies són passats que no us he pogut veure.

–Senyor-dix Ypòlit—, lo emperador m’à fet aturar, e la princessa, perquè la acompanyàs. E per lo camí vinguéssem parlant de vostra mercé, car tots ensemps vos volen venir a veure. E per causa de açò la princessa no us ha volgut fer resposta, puix tan prest deu ésser la vista.

Dix Tirant:

–De açò stich yo molt aconsolat.

Féu-se venir de continent los metges e preguà’ls que·l fessen portar a la ciutat perquè·s sentia molt bé.

–E dich-vos certament que yo milloraré més en un dia en la ciutat que no faria açí en X. ¿E sabeu què u causa? Yo só nat e criat en loch prop de mar e l’ayre de la mar és a mi molt natural, car diverses vegades só stat nafrat e maltractat per altres cavallers e, de continent que eren passades les V cures, yo·m feÿa portar en loch vora mar e prestament era guarit.

E açò loaren tots los metges e foren contents que axí·s fes. Los II ho anaren a dir a l’emperador. E lo emperador cavalcà ab molta gent e anà hon lo capità era e, ab unes andes en coll d’òmens, fon portat a la ciutat en IIII dies.

Com l’agueren mès dins la sua posada, la emperadriu, ab totes les dames, lo anaren a veure. La alegria fon molt gran com lo veren star en tan bona disposició. E molt sovint totes les dames, axí del palau com de la ciutat, lo venien a veure. Emperò la emperadriu, perquè tenia algun sentiment, per una donzella sua de qui ella fiava molt més que de les altres, poques vegades se partia de sa filla com era en la cambra de Tirant. E gens per açò no restava que no praticassen de lurs amors, anant e venint Plaerdemavida cascun dia ab gran solicitut, desijant concordar la batailla que vengués a fi.

Deixem de recitar de Tirant e tornem al camp. Com les treves foren pasades, la guerra començà cruel e brava, sabent los turchs la malaltia de Tirant. E ab la molta gent que·ls era venguda, cascun dia venien prop la ciutat de Sanct Jordi, hon era lo camp, e cascun dia s’i feÿen de molts bells fets d’armes, e morien-hi molta gent de una part y d’altra. En tant que un dia los turchs vengueren ab tot lur poder per rompre l’aygua per ço que no·ls fes tant de dan com feÿa, e no la pogueren rompre. Los crestians soltaren totes les aygües perquè los turchs no se’n poguessen tornar, e ompliren-se tots los camps d’aygua, en tal forma que mataren dels turchs passats III mília. Aquell dia los turchs tenien gran desig de venir a batailla ab los crestians. E per quant la morisma era tanta, los crestians deliberaren de no sperar la batalla, e en aquell cars tots desijaven la salut de Tirant axí com la lur pròpia, e tots stimaven que si Tirant hi fos, que no agueren desdita la parada.

E cascun dia lo emperador los scrivia del stament en què Tirant era posat, per animar-los, e dient com ja·s levava del lit, perquè era de gran necesitat que la cama se enfortís e tornàs en son degut stament. E tots n’estaven molt aconsolats e en special lo duch de Macedònia, qui l’amava en strem.

Tirant anava cascun dia millorant, que ab una croça podia per la cambra anar. E les dames, quasi los demés dies lo venien a veure e li tenien de bon grat companya. E la princessa, tant per l’interés quant per l’amor que li portava, li fehia molta festa e honor. E no us penseu que Tirant desijàs molt prestament guarir, puix era cert que no tenia perill de restar afollat; e açò causava la bella vista que tots dies havia de la princessa. E no desijava ni pensava molt en anar a la guerra, mas son desig era pogués haver plaer complit de sa senyora, e la guerra, quisvulla la fes. E per semblant causa los virtuosos cavallers són decebuts per strema e desaforada amor, la qual acostuma moltes voltes tolre lo seny als hòmens savis.

E stant lo emperador e la emperadriu en la cambra de Tirant, li dava impediment, que no podia parlar ab la princessa que no fos per la emperadriu hoÿt, cridà a Ypòlit e, ab baixa veu, li dix:

–Vés defora e torna prest, e posant-te al costat de la emperadriu, posa-la en noves del que conexeràs que en grat li vingua, e yo sperimentaré si la mia passió poré a la princessa referir.

E tornat Ypòlit del que era stat conçertat, posà’s al costat de la emperadriu e, ab sforçat ànimo e la veu baixa, li presentà forma de semblants paraules.

CapĂ­tol segĂĽent

ĂŤndex

CapĂ­tol anterior