💾 Archived View for espotiesfa.ddns.net › tirant › tirant256.gmi captured on 2024-02-05 at 10:52:48. Gemini links have been rewritten to link to archived content
⬅️ Previous capture (2021-11-30)
-=-=-=-=-=-=-
–Encara que, per mon poch saber, ab avisat stil no·t digua la mia intenciĂł e volentat segons dir-te volria, la tua molta discreciĂł ho conpendrĂ molt millor que la mia lengua te poria manifestar. E si, per molta volentat o per poch entendre, passe mĂ©s avant del que a les gents Ă©s manifest, que en mi les erres, jatsĂan grans, atenent en la edat en què sĂł posada, me fa duptar lo significat de tes paraules. Per què, duptosa de tal meneg, te prech me vulles dir qui Ă©s aquel qui t’à fet tant allenegar de dir-me lo que m’as dit: si Ă©s exit de ton mestre Tirant —perquè, si yo delliberĂ s de amar-te, ell puguĂ©s mils usar de la senyoria que desija— o si has parlat ab spirit de profecia. Molt me tarda de saber-ho.
No tardà Ypòlit, ab baxa veu, fer-li semblant resposta:
–¿Qui Ă©s aquell, per gran audĂ cia e atreviment que tingua, davant la excelència vostra gose perlar?133 ÂżQui seria aquell, per presumptuĂłs que fos, que l’à nima e lo cors no li tremolĂ s XX voltes lo dia sol que la magestat vostra li fes mala cara? E sol per un desdeny que l’altesa vostra me fes, X astes dejĂşs terra desijaria star. Ab tota veritat vos parlarĂ© que, anant ab lo emperador, entrant per aquesta cambra, com viu la magestat vostra, dels dos genolls donĂ en la dura terra. E duptĂ lo emperador no u aguĂ©s conegut, per ço com en aquell cas temor e vergonya se conbatien dins mi. AprĂ©s donĂ un suspir, e coneguĂ que vostra altesa ab cara afable vos rĂeu del meu suspir. E per ço, senyora, vos suplich e us demane de molta grĂ cia e mercĂ© que yo no haja mĂ©s a dir, sinĂł que·m maneu, com a ma senyora, qualsevulla coses perilloses de ma perssona e conexerĂ la magestat vostra quanta Ă©s la fermetat de Ypòlit. ÂżQuè teniu, senyora, sobre mi? Qui, ronpent-me los cabells e la mia cara sia feta aspra per les vostres ungles, totes coses conportarĂ© ab paciència e, encara, haurĂ© temor la vostra mĂ no sia nafrada en lo meu cors. En lo que la magestat vostra diu de Tirant, ab juraments dignes de fe vos farĂ© segura que Tirant ni mon confessor, qui Ă©s pus fort, tal cosa jamĂ©s saberen de mi. Digau-me, senyora, Âżqui sospitarĂ lo qui tan tart s’esdevĂ©? E ja lo meu sperit no tĂ© poder de mĂ©s dir a la magestat vostra, com amor lo tinga cativat.