💾 Archived View for espotiesfa.ddns.net › tirant › tirant241.gmi captured on 2024-02-05 at 10:51:16. Gemini links have been rewritten to link to archived content
⬅️ Previous capture (2021-11-30)
-=-=-=-=-=-=-
–¡O, mĂ©s que altra atribulada! ContĂnua tristĂcia combat lo meu cor com pens en lo dan de la vostra virtuosa persona. E ab strema vergonya sĂł venguda davant la senyoria vostra per yo Ă©sser stada ocasiĂł de tant de de mal que·s sia seguit en lo millor cavaller qui en lo mĂłn tot trobar-se poria. Mas, per la molta amor que no ignorau que us porte, desijosa de servir-vos, m’à donat atreviment de venir-vos davant, com pens que sou lo mĂ©s benaventurat cavaller que jamĂ©s nasquĂ©s, trobant-se en la senyoria vostra tostemps misericòrdia, axĂ als amichs com als enemichs, car per totes les corts dels grans senyors Ă©s feta memòria de la vostra grandĂssima virtut. E yo, mĂ©s trista que altra, ab lo meu sperit nafrat per la strema pena que us veĂża passar, prench a vĂłs sol per testimoni quant he pogut fer per Ă©sser sana de tal mal. Temptava resestir a les paraules de la Viuda Reposada, e aureu a impossible que una donzella ho poguĂ©s haver sofert. Però al fi, vençuda, m’és forçat ab temerosa veu demanar-vos mercĂ©, car vĂłs teniu poder de dar-me mort o de conservar-me la vida, com yo sia stada causadora del vostre mal, axĂ com ho ha permĂ©s la despiadada fortuna. Per què, demane molta grĂ cia a la senyoria vostra que·m vulla perdonar.
E hun sospir que dels retrets del cor de Tirant spirant partia, fon principi a semblants paraules:
–Donzella virtuosa, no teniu causa neguna de demanar-me perdĂł, car culpa en res no teniu. E possat cars vĂłs la tinguĂ©sseu, no una, mas mil voltes vos perdonaria, atenent la molta volentat que tostemps vos he coneguda. E pregau a DĂ©u que yo·m leve del lit, car mĂ©s part teniu en mos bĂ©ns y en la mia persona que totes les dones e donzelles del mĂłn. E de açò no us ne dirĂ© mĂ©s, per lo gran desig que tinch de saber de aquella serenĂssima princessa què ha fet en ma absència. BĂ© pens que amor haurĂ desmenuĂŻt en sa altesa e no volrĂ mĂ©s veure’m ni permetrĂ que jamĂ©s li vinga davant. Aquesta Ă©s la major dolor que en aquest mĂłn puch sentir. E pensau que aquest mal que tinch no Ă©s res per a mi, car moltes altres voltes sĂł stat nafrat e en punt de retre l’esperit; emperò aquest Ă©s lo que de tots punts me leva lo saber. E la causa de ma strema dolor Ă©s la descontentaciĂł que de mi tĂ© ma senyora. E açò Ă©s lo que a mi fa dolre. Per què us prech, donzella, si mon bĂ© desijau, vos plĂ cia voler-me dir tot lo que Ă©s de bĂ© o de mal, e no·m façau mĂ©s star en pena.
Plaerdemavida, ab gest e cara afable li dix que era molt contenta de fer-li aquell servir e, a baixa veu, féu principi a hun tal parlar.