💾 Archived View for espotiesfa.ddns.net › tirant › tirant240.gmi captured on 2024-02-05 at 10:51:12. Gemini links have been rewritten to link to archived content
⬅️ Previous capture (2021-11-30)
-=-=-=-=-=-=-
–La virtut de paciència Ă©s falida en mi, com pens en lo gran atrev<i>ment que ha tengut aquest indiscret metge, qui ha volgut posar en perill de apaguar la llum del linatge de Rocha Salada. E per causa de açò s’és encesa en mi ira, supèrbia, tristĂcia, fĂşria e dolor, qui serĂ causa de castigar un cars tan inreparable, digne per a sempre de recordaciĂł per als altres e cĂ stich per aquest.
E ab furor strema anĂ lo duch ab l’espasa alta devers lo metge, lo qual, per restaurar la miserable vida, volguĂ© fogir e valguĂ©-li poch, car, aconseguint-lo ab l’espasa, li donĂ tan fer colp per mig del cap que lo y partĂ en dues parts fins als muscles e sortĂ-li lo cervell.
Com l’emperador sabé tal nova de la mort de tan singular metge, cavalcà prestament e anà hon era Tirant. E trobà ’l dins una ermita, que lo duch l’avia fet posar, que·s nomenava la Ermita religiosa, e alà fon molt ben servit de tot lo que mester havia. Com lo emperador véu a Tirant en tal punt estar, pres-li’n molt gran compassió e féu venir allà tots los seus metges, e volgué veure la cama en quina disposició stava. Los metges la trobaren molt agreujada e feren-li relació, segons lo que vist havien, que si una legua més avant fos anat, que s’i fóra posat foch e, de mort o la cama levada, no·s podia scusar.
Tots los majors barons de l’imperi foren venguts per veure a Tirant. Lo emperador tingué alà son consell e deliberaren, puix Tirant no podia anar, que tots aquells qui sou havien pres que l’endemà deguessen partir. Dix Tirant:
–Senyor, a mi dóna de parer que la magestat vostra donàs sou de dos mesos a tota la gent, per bé que no sia conplit car tenen de servir un mes e mig, e tota la gent se alegrarà e faran de millor cor sa guerra.
L’emperador respòs que u faria fer de continent, e dix:
–En aquesta nit he rebudes letres del nostre camp, del marquĂ©s de Senct Jordi, avisant-me com Ă©s venguda infinida morisma, que la terra no·ls pot comportar, que forçadament sĂłn aguts de anar en lo regne de LĂbia per a conquistar-lo, qui afronta ab lo meu imperi, per sperar que les treves passades sien. E açò han fet per causa com tenim en nostra presĂł lo Gran Caramany e lo rey de la sobirana ĂŤndia. AcĂ·s diu que Ă©s vengut lo rey de Gerusalem, qui Ă©s cosĂn germĂ del Gran Caramany, e porta ab si la muller e los fills, e ben LX M combatens, los quals sĂłn de la terra de Enedast, qui Ă©s una provĂncia que Ă©s molt fèrtil e abundosa. De continent que naix algun infant mascle, lo manifesten a la senyoria, e aquel fan criar ab gran diligència. Com Ă©s de edat de X anys, li mostren de cavalcar e de jugar d’esgrima. Com sab bĂ© de açò, posen-lo ab hun ferrer perquè los braços li tornen asits e forts e sĂ pien colpejar en les armes com mester ho han. AprĂ©s los fan amostrar de luytar e de tirar lança e tota cosa que bona sia per a armes. E lo derrer ofici que·ls mostren Ă©s carnicers, perquè s’avehen a esquarterar la carn e no hajen temor de menejar la sanch. E ab tal ofici tornen cruels e, com sĂłn en les armes e poden pendre los crestians, que·ls squarteren e no·ls tinguen neguna pietat de la carn ni de la sanch. E fan-los-ne beure dos vegades l’any de sanch de bou o de moltĂł. Aquests tals sĂłn los mĂ©s singulars e pus valentĂssims hòmens que en tota la pagania sien, que mĂ©s valen deu de aquests que XL d’altres. AcĂ Ă©s vengut lo rey de la menor ĂŤndia, e diu-se que Ă©s germĂ de aquest pres de la sobirana ĂŤndia, Ă©s home molt rich e porta ab si XLV mĂlia combatents. És-hi vengut hun altre rey que·s fa nomenar Menador, ab XXXVII mĂlia combatens. E lo rey DomĂ s hi Ă©s vengut ab LV mĂlia, hi lo rey Veruntamen hi Ă©s vengut ab XXXXII mĂlia. E molts altres en companyia de aquest y sĂłn venguts.
Respòs Tirant:
–Lexau-los senyor venir, que yo tinch tal sperança en la divina clemència de nostre Senyor y en la sua sacratĂssima Mare, senyora nostra, que ab l’ajuda de tans singulars cavallers com la magestat vostra tĂ©, que si ells eren deu vegades mĂ©s que no sĂłn, que d’ells serem vencedors.
Complit lo parlament, l’emperador comanĂ a DĂ©u a Tirant. ManĂ als metges no·s partissen d’ell ni·l dexassen partir de allĂ.
La princessa estava molt enujada del mal de Tirant. Venint lo dilluns, tota la gent d’armes fon presta per partir. Lo emperador e totes les dames staven mirant los duchs e senyors qui partien. Lo duch de Pera e lo duch de Macedònia tenien cà rrech de tota la gent de capitanejar aquella.
Com foren aplegats al camp per jornades, lo marqués de Sanct Jordi e tots los altres foren molt aconsolats de la lur venguda. E del dia que ells aplegaren fins al dia que les treves finaven, havia de passar prop de hun mes.
Tirant stiguĂ© en la hermita fins a tant que los metges li donaren licència que entrĂ s dins la ciutat, e fon-li plasent a Tirant, com era restat allĂ, puix no era pogut anar ab los altres. E no restĂ ab ell sinĂł lo senyor d’Agramunt, qui jamĂ©s lo volguĂ© deixar, car deĂża que ell no era partit de sa terra per altra cosa sinĂł per amor d’ell e que en la sua malaltia no·l deixaria. Ypòlit restĂ en sa companyia, e Ypòlit anava cascun dia a la ciutat per les coses necessĂ ries e, molt mĂ©s, per portar noves a Tirant de la princessa, en la qual ell tenia molt gran sperança. E com lo volien fer menjar o altres coses que los metges volien que fes, puix lo y diguessen de part de la princessa, ell ho feĂża de continent.
Com aquest cars de Tirant se fon seguit, la princessa molt sovint reprenia a Plaerdemavida del que fet havia, volent-la posar dins una cambra molt scura per dar-li allà penitència, sinó que ell defenie’s ab moltes paraules bones e, altres voltes, ab burles e ab jochs axà la passava, dient:
–Si vostre pare ho sap, ¿què dirà ? ¿E sabeu yo què li diré? Que vós m’o consellàs e que Tirant se n’ha portat la despulla de la vostra verginitat. Vostre pare vol que yo sia vostra madrastra, y, com ho seré, yo us asegur que us castigaré que altra vegada, com aquell valerós de Tirant y vendrà , vós no cridareu axà com fes, ans stareu segura e no us moureu.
La princessa s’enfellonà e dix-li que callà s, en tota mala ventura.
–Puix, senyora, en tan mal so m’o dieu, yo·m vull partir de vostra altesa e no vull més servir-vos, ans me’n tornaré a casa del comte, mon pare.
Isqué’s prestament de la cambra e pres totes les sues robes e joyes, e comanà -u a la viuda de Montsant, qui en la cort era. Cavalcà en una aquanea, en companyia de V scuders; partà del palau sens dir res a negú. Cavalcà devers aquella part hon Tirant era.
Com la princessa sabé que Plaerdemavida se n’era anada, fon posada en mortal congoxa per fer-la tornar, e tramés molta gent per moltes parts, perquè la tornassen per força o per grat.
E ella, per camins apartats, cavalcà fins que fon en la hermita hon Tirant stava. E com ell la véu, no sentà de la terça part del mal que tenia. Com Plaerdemavida li fon prop, que·l véu ab la color tan alterada, los seus ulls no·s pogueren tenir que no destilasen vives là grimes e, ab dèbil veu e gest piadós, féu tal principi.