💾 Archived View for espotiesfa.ddns.net › tirant › tirant239.gmi captured on 2024-02-05 at 10:51:07. Gemini links have been rewritten to link to archived content
⬅️ Previous capture (2021-11-30)
-=-=-=-=-=-=-
–¡O, més que altre atribulat! Veig-me enbolicat en molta dolor e só atés al terme de la mia desaventurada fi. E lo qui més me fa dolre és com veig la trista de vostra majestat, en molta dolor posada, per lo novell cars que seguit m’és. E fallint-me la sperança, só desijós de presta mort.
Acompanyat de molts sospirs, lançà ’s prop la sua boca, no podent-li dir la strema pena que fins en aquella hora soffert havia. E dix:
–Mon senyor, la mia spasa e capitania no fretura molt. Encara que yo present no y sia, cavallers virtuosos, ab à nimo sforçat teniu en lo vostre imperi qui basten al present dar rahó als enemichs. Emperò a mi par que és justa cosa que de tan sforçada demanda que la altesa vostra me fa, que yo dech anar al camp. Senyor, lo dia assignat yo seré prest per partir.
Com lo emperador lo vĂ©u axĂ parlar, restĂ molt content. PartĂ’s d’ell e tornĂ -sse’n a la ciutat. Com la emperadriu lo vĂ©u, dix-li:
–Senyor, sĂ DĂ©u vos deixe viure longuament en aquest mĂłn he us done parahĂs en l’altre com de aquesta vida passareu, digau-nos la veritat del nostre capitĂ com stĂ , si tem mort o la sua vida en què stĂ .
Lo emperador, en presència de la princessa e de les donzelles, dix a l’emperadriu:
–Senyora, yo pens que ell no tem perill de mort, mas sens dupte ell stà malament adobat, car los ossos de la cama e los molls que dins té, tots li parien damunt lo cuyro, que gran compassió era de veure-u. Però ell diu que diluns ell serà prest per partir.
–¡Sancta Maria val! —dix la princessa—. ÂżE què Ă©s lo que la majestat vostra vol fer? Lo home qui stĂ ab tant de mal, posat en l’article de la mort, Âżvoleu que vaja al camp e com serĂ en lo camĂ feneixca los seus darrers dies? ÂżQuina ajuda tal hom com aquest porĂ fer a la gent d’armes? ÂżVoleu posar en perill la sua persona e tot lo vostre stat? No, senyor, que tals batailles no·s fan axĂ. Car millor Ă©s d’ell la vida que la mort, car essent viu tots los enemichs lo temorejaran e, essent mort, no tindran temor de res. E si Ă©s guast de sa persona, no li qual sinĂł que·s pose en religiĂł. E yo crech, si lo preu li Ă©s honor hi ell ho porĂ fer, vostra majestat serĂ ben satisfet e no y planyerĂ treball ni duptarĂ perill de sa persona, car si la altesa vostra fa lo contrari, mostrareu Ă©sser mal prĂncep, cruel e sens neguna pietat.
L’emperador passà a la cambra del consell, que l’esperaven per veure què farien, e foren tots de acort, segons lo que ell havia vist de Tirant, que no·l moguessen de allà hon stava.
Com lo emperador fon partit de Bellstar, hon Tirant era, de continent manĂ Tirant que li fessen una caixa molt segura hon ell poguĂ©s anar. Venint lo diumenge en la nit, no sabent-ho negĂş sinĂł Ypòlit, qui de tot tenia lo cĂ rrech, com lo duch e tots los altres se’n foren tornats a la ciutat, Tirant tramĂ©s lo vezcomte e lo senyor de Agramunt perquè no l’empedissen en res e que·s posassen en orde per partir. E ells no pensaren gens que Tirant fes tan gran follia de partir-se de allĂ. E Tirant donĂ molts diners a l’un metge perquè se n’anĂ s ab ell, e l’altre metge no y volguĂ© consentir que·s moguĂ©s ni li volguĂ© prometre de anar-se’n ab ell. E venguda la hora de mijanit, Tirant se fĂ©u posar en la caixa e, en unes andes a coll de hòmens, ell partĂ e fĂ©u la via del camp devers la ciutat de Sant Jordi. E al partir manĂ que enparamentassen les sales de draps de raç e que diguessen, als qui vendrien de la ciutat, com en la nit no havia dormit e que en aquella hora reposava. Los uns se’n tornaren, los altres staven sperant que·s despertĂ s. Com fon hora de migdia, lo duch de Macedònia, qui era tan acostat parent seu, ab lo vezcomte en aquell grau mateix, volgueren entrar, car deĂżen que home nafrat no podia tant dormir. E mesclant-hi força, entraren dins e saberen com era partit. Cavalcaren cuytadament e seguiren-lo. E trameteren a dir a l’emperador com lo seu capitĂ havia fet son manament, maleĂżnt a l’emperador e a tota sa natura. Com lo emperador ho sabĂ©, dix:
–¡Per mon Déu verdader, ell ateny bé lo que promet!
Com lo duch e lo vezcomte l’agueren atĂ©s e saberen que s’era smortit V vegades en lo camĂ, reprengueren molt al metge e a Ypòlit, dient que no l’amaven gens.
–¡E tu, Ypòlit, qui est del nostre linatge de la casa de Roca Salada e del parentat de Bretanya, dexar partir lo nostre mestre e senyor! E lo dia que ell finirà sos dies tots serem perduts e de nosaltres no serà feta menció neguna, per què tu est digne de gran reprenció. E si no fos per temor de Déu e vergonya del món, ab aquesta spasa yo faria pijor de tu que no féu Cahim de Abel. ¡O, desaventurat de cavaller, sens pietat e misericòrdia! ¡Fuig davant mi, sinó, per zel de ma honor prestament ne portaries pena!
E fon-se girat aprés devers lo metge e, ab irada veu, féu principi a una tal reprenció e castich.