💾 Archived View for espotiesfa.ddns.net › tirant › tirant229.gmi captured on 2024-02-05 at 10:50:16. Gemini links have been rewritten to link to archived content
⬅️ Previous capture (2021-11-30)
-=-=-=-=-=-=-
–Si noblea de linatge e nom de generosa mouen a vostra altesa, la fe per vós a mi promesa ixqua avant e vinga en efecte, car cosa manifesta porta testimoni de veritat, e cosa amagada, axà com la Viuda fa, mostra malvestat e fellonia. E son vassall no pot tolre ni difraudar res a son senyor; e per ço u dich com la Viuda és ma vassalla e deuria’s guardar de enujar-me, car yo desige la sua mort per ço com los seus actes, dignes de gran punició, són-ne merexedors.
–Duquessa mia —dix la princessa—, yo us ame en strem grau e farĂ© per vĂłs tant com rahonablement per una germana se pot ne deu fer, y encara molt mĂ©s avant. E deixau star la Viuda que, encara que sia vassalla vostra, no y tĂ© culpa en res; e us demane en grĂ cia que no cureu d’ella, car yo no poria tant fer per vĂłs com meritau. E altra cosa no·m posa en mal pensament sinĂł lo meu cor, qui tĂ© molts dubtes, per ço com Ă©s cors mortal, perquè tinch dubte que la mia desaventura no·m done passions de donzella mortal. Per què us prech que no·m vullau tolre lo que dar no·m porĂeu, car vĂłs li podeu dar robes, joyes, per vostra gentilea, e diners per a despesa. E per ço, germana mia, vĂłs, qui sou tota plena de paciència, no cureu de mon parlar e deixau star aquexes cortesies per al Dijous de la Cena.
Dix la duquessa:
–Senyora, responeu-me en lo fet de Tirant que us he dit. ¿Voleu que vinga aquesta nit y serà aquella que ell spera ab tan gran desig? ¡No·m diguésseu de no, per tan cara com teniu la vida!
–Yo serĂ© ben contenta —dix la princessa— que vinga en la nit, car acĂ·l sperarĂ© e dançarem. E si res me volrĂ dir, yo·l scoltarĂ© de bona voluntat.
–¡Ay, na beneyta —dix la duquessa—, y com sou tota plena de lealtea! En hun cors humĂ no Ă©s posat tan gran saber com Ă©s lo de vostra altesa. ÂżAra·m voleu mudar lo joch? Guardau, senyora, qui moltes ne erra y n’esdevĂ© una, no pot dir totes sien errades. Yo no us dich sinĂł si voleu que us vinga a veure aquell virtuĂłs de Tirant, lo qual, sens ell, bĂ© ni honor no us pot venir, axĂ com fĂ©u aquella plasent nit del castell de MalvehĂ. ¡Vejam ara si m’entendreu!
–Tot lo meu pensament fon, com me parlàs de Tirant —dix la princessa—, no fos altra cosa sinó voler-me dir tot son mal, lo qual yo tinch tots dies davant los meus ulls adormits de dolor e de pensament. Bé és trista aquella donzella qui ab plors en va fatiga la sua persona. E podeu bé dir a Tirant que yo·l suplich, com a cavaller digne de fe e de virtut, se vulla deixar de temptar la mia à nima, la qual de huns dies ençà plora gotes de sanch. Mas que, aprés de la sua venguda, yo seré aquella que consentiré a major part que ell no pensa.
–¡O, senyora! —dix la duquessa—. NegĂş no deu plorar sinĂł sos peccats, e deu perdre treballs e oblidar aquells. E si ell fos mort en vista de vostres ulls, pus prest ho haguĂ©reu oblidat. E si la celsitut vostra ab Tirant vol contendre, tornau davall los seus braços ab aquella mateixa temor que stĂ veu aquella nit de MalvehĂ, ab les prometenses e jures que la magestat vostra li fĂ©u, e de allĂ poreu dir e rahonar tots los vostres singulars actes que fets haveu. A l’home que Ă©s mort, no li cal fer longa sperança —dix la duquessa—, e de tota virtut e de gran gentilea, semblant donzella com vĂłs, hornada de corona imperial, no Ă©s en tota la crestiandat ni menys en la pagania. E puix no fall bellea, no us deu fallir virtut de promesa fe.
–¿Voleu que us diga, germana e senyora mia? —dix la princessa—. La fama e la honor vull guardar tant com la vida me acompanyarà . E tostemps en aquest propòsit me trobareu, car la donzella honestat deu amar sobre totes coses, e axà u faré yo si serà plasent a Déu.
La duquessa se’n partà ab molt gran enug e, com véu Tirant, recità -li tot lo mal prepòsit de la senyora. Tirant multiplicà en sa dolor en major grau que no solia.
E com l’emperador hagué sopat, sabent que Tirant era en la cambra del duch, tramés per ell. E dix a la princessa:
–Trameteu per los ministrés, per ço que los cavallers se alegren, puix la partida és tan presta.
—No —dix la princessa—. Senyor, més tinch gana de jaure que de dançar.
E prestament pres comiat de son pare e retragué’s dins la sua cambra per ço que no hagués a parlar ab Tirant. La Viuda Reposada, qui semblants paraules li hoà dir, fon molt contenta del que fet havia. Plaerdemavida anà a la cambra de la duquessa e dix a Tirant:
–Capità senyor, en aquesta senyora no tingau sperança neguna tant com la Viuda li stiga de prop. Ja·s són ara retretes dins la sua cambra parlant de vostres afers, e jamés haureu res en ella si no feu lo que yo us dich: demà fa lo bany, e yo us y daré tal endreça que al vespre vos posaré en lo seu lit e trobareu-la tota nua, majorment ara que yo dorm ab ella en lo seu lit. Feu lo que yo us dich, que yo sé que jamés dirà res, car en aquell loch que dormia la duquessa, en absència sua yo succehesch. E en aquell cars, dexau fer a mi.
–Donzella —dix Tirant—, infinides grĂ cies sens les primeres fas a la vostra molta gentilea del que·m dieu, e vull que sapiau tant de mi que per cosa en lo mĂłn yo no posaria força en dona ni donzella si sabia que deguĂ©s Ă©sser en ira e avorriciĂł de totes, encara que·n sabĂ©s perdre la corona de l’Imperi Grech ni RomĂ , ni la mundana monarchia. ÂżQui pot pensar yo fes tal força contra voluntat de tal donzella, la qual ame mĂ©s que a la mia pròpia Ă nima? E com yo la ves plorar ni congoxar en semblant cars, volria dar l’à nima a l’enemich ans que li fes una centilla de enug ni dan. Com sĂł en les forts batalles e tinch un mortal enemich en terra per tolre-li la vida, e·m demana mercĂ©, li perdone. E açò fas per sola pietat que me’n ve, e sĂ© que Ă©s enemich i no tĂ© poder de perdonar a mi, e deixar-l’é. ÂżQuant mĂ©s a ma senyora farĂ© yo l’últim dan qui a elles mĂ©s plau guardar? Dich-vos que per res no u faria, de enujar sa magestat. E posat cars ho volguĂ©s fer, l’à nimo no m’o consentiria. MĂ©s stime star e passar tota ma vida dolorejant ab la noble sperança que tinch en fer-li honors e servirs, armat o desarmat, a peu e a cavall, de nit e de dia, stant en contĂnues suplicacions, agenollat davant l’altesa sua, que vulla haver mercĂ© de mi. Car no vull que per vanaglòria e per mon delit yo sia cridat traĂżdor, car natura y honor me fan haver pietat. ¡E com stĂ poch en segur qui altri desereta a tort! E tota hora que los servidors cometen algun leig cars contra lurs senyors, cahen en gran infĂ mia intol·lerable e sĂłn dignes de gran puniciĂł; e per ço yo vull passar aquesta pena e treball en suplicar-la, com yo crega certament que ella Ă©s stada creada en paradĂs, segons mostra que la sua agraciada persona par mĂ©s angèlica que humana.
E féu fi en son parlar. Plaerdemavida, mostrant ésser malcontenta de Tirant, féu principi a hun tal parlar.