đŸ Archived View for espotiesfa.ddns.net âș tirant âș tirant225.gmi captured on 2024-02-05 at 10:49:53. Gemini links have been rewritten to link to archived content
âŹ ïž Previous capture (2021-11-30)
-=-=-=-=-=-=-
âNo pot negĂș en lo mĂłn major riquea posseyr que Ă©sser content. E com lo voler meu no sia en desijar bĂ©ns de fortuna ni grans terres senyorejar, sinĂł sol que poguĂ©s servir la excelĂšncia de la magestat vostra, en tal forma que, per mijĂ de mos treballs, yo poguĂ©s reparar e aumentar la corona de lâImperi Grech e restituhir-la en la sua primera senyoria. Car, encara que lo meu Ă nimo sia magnĂ nim en donar, no Ă©s cobejĂłs en ajustar tresor ni gran senyoria, car sol de la honor me contente e·n reste premiat, e altra cosa no vull. E la major glĂČria que yo puch atĂ©nyer Ă©s en poder heretar a mos parents e amichs, car per heretat mia no vull pus sinĂł lo cavall e les armes, per quĂš la altesa vostra no tinga tant treball en fer-me rich. Ni vull res de la altesa vostra qui a vĂłs puga servir, car, puix a DĂ©u servesch en aument de la santa fe cathĂČlica, ell me darĂ la sua acostumada grĂ cia, que fins acĂ jamĂ©s me ha fallit. E yo, senyor, a la altĂssima magestat vostra bese les mans e fas infinides grĂ cies del benefici que la altea vostra ha fet a Diafebus, retribuynt-ho a mi haver-ho rebut en aquell grau mateix com si prĂČpiament la excelĂšncia vostra me haguĂ©s fet senyor de la pagania; car yo stime mĂ©s, a Diafebus e a tots los altres parents, sien heretats de bĂ©ns e de honor, que no yo.
Plagueren a lâantich emperador les virtuoses paraules de Tirant e stimĂ molt la sua gran noblea. E girĂ âs lo emperador devers sa filla, e dix-li:
âYo no he jamĂ©s conegut cavaller tant de preclara virtut com la persona de Tirant, e tinch molt gran admiraciĂł de la molta bondat que poseheix. Mas, si DĂ©u me dĂłna vida, yo·l pujarĂ© a rey coronat.
Passades que foren les festes e Diafebus, duch de MacedĂČnia, posava dins lo palau de lâemperador, e lâendemĂ ;107 lo duch convidĂ a tots los de sa parentela, ço Ă©s, als de la Roca Salada. E dinant-se los convidats-lo emperador se fon primer dinatâ, dix a sa filla que anĂ s a la cambra de la duquessa per fer-li honor, puix eren allĂ tots los strangers del parentat de BretĂ nia:
âCar lo duch sâesforça en fer-los grans festes hi honors e semblants festes no valen res si donzelles no y ha.
La princessa, responent, dix:
âSenyor, yo sĂł presta de obeyr lo manament de la magestat vostra.
E acompanyada de moltes dones e donzelles fĂ©u la via de la cambra de la duquessa. La Viuda Reposada, ab gran malĂcia, se acostĂ a ella e dix-li les segĂŒents paraules:
âÂĄO, senyora!, Âżper quĂš vol vostra altesa anar lla hon sĂłn aquests strangers? Voleu-los torbar de lur menjar e solaç en quĂš stan? E com veuran la excelĂšncia vostra, no serĂ negĂș davant vostra presĂšncia gose menjar. E vĂłs e vostre pare pensau fer-los plaer e honor e fareu-los gran dan, car tots ells stimarien mĂ©s una vista de una ala de perdiu que quantes donzelles sĂłn en lo mĂłn. E vostra altesa no·s deu axĂ de abandonar de anar en tot loch; com siau filla de emperador, teniu-vos en gran stima si voleu que per les gents siau stimada. E gran admiraciĂł tinch del mal senyal que veig en vostra excel·lĂšncia, que volrĂeu contĂnuament star prop de aquell celerat de Tirant. E bĂ© podeu sperar altra hora. E si no fiĂ s en los mĂšrits de molta amor, <per>108 los quals yo mĂ©s que altra persona vos ame... Mas lo poch cautelĂłs de vostre pare, fallit de discreciĂł, no spera hora disposta en dir-vos que aneu en la cambra hon los hĂČmens sĂłn.
âÂżNo obeyrĂ© lo manament del senyor emperador, mon pare? âdix la princessaâ. Car yo pens que de negĂș yo no dech Ă©sser represa en complir lo manament de mon pare. Yo veig ara que lâadversa fortuna mâĂ©s contrĂ ria, qui vol que los meus trists pensaments porte en aument de pena de mos cruels desigs, los quals ab aspres paraules treballau que no y vaja. E puix tinch companyona, tinch senyora, encara que no u vulla.
E tornĂ -sseân a la sua cambra, que no anĂ a la cambra de la duquessa. Com tots foren dinats, Plaerdemavida volguĂ© veure quĂš feĂża Tirant, e per parlar ab la duquessa. E vĂ©u a Tirant asseyt en una finestra, que stava en gran pensament. AcostĂ âs a ell per aconsolar-lo e dix-li les segĂŒents paraules:
âCapitĂ senyor, la mia Ă nima passa gran passiĂł com vos veig star trist en fort penssament. Veja la mercĂ© vostra yo en quĂš us porĂ© ajudar, car, sĂ DĂ©u me done paraĂœs, yo no us fallirĂ©, posat cars que la mort ne sabĂ©s pendre.
E Tirant lo y regraciĂ molt. La duquessa se acostĂ a ells e demanĂ a Plaerdemavida la princessa per quĂš no era venguda. E Plaerdemavida respĂČs que la Viuda ne era stada causa, que la havia molt represa. E no volguĂ© dir lo que la Viuda havia dit de Tirant perquĂš no sâinflamĂ s en ira. No tardĂ la duquessa en fer principi a tal parlar.