đŸ’Ÿ Archived View for espotiesfa.ddns.net â€ș tirant â€ș tirant225.gmi captured on 2024-02-05 at 10:49:53. Gemini links have been rewritten to link to archived content

View Raw

More Information

âŹ…ïž Previous capture (2021-11-30)

-=-=-=-=-=-=-

CAPÍTOL CCXXIIII

RÈPLICA QUE FA TIRANT A L’EMPERADOR

–No pot negĂș en lo mĂłn major riquea posseyr que Ă©sser content. E com lo voler meu no sia en desijar bĂ©ns de fortuna ni grans terres senyorejar, sinĂł sol que poguĂ©s servir la excelĂšncia de la magestat vostra, en tal forma que, per mijĂ  de mos treballs, yo poguĂ©s reparar e aumentar la corona de l’Imperi Grech e restituhir-la en la sua primera senyoria. Car, encara que lo meu Ă nimo sia magnĂ nim en donar, no Ă©s cobejĂłs en ajustar tresor ni gran senyoria, car sol de la honor me contente e·n reste premiat, e altra cosa no vull. E la major glĂČria que yo puch atĂ©nyer Ă©s en poder heretar a mos parents e amichs, car per heretat mia no vull pus sinĂł lo cavall e les armes, per quĂš la altesa vostra no tinga tant treball en fer-me rich. Ni vull res de la altesa vostra qui a vĂłs puga servir, car, puix a DĂ©u servesch en aument de la santa fe cathĂČlica, ell me darĂ  la sua acostumada grĂ cia, que fins acĂ­ jamĂ©s me ha fallit. E yo, senyor, a la altĂ­ssima magestat vostra bese les mans e fas infinides grĂ cies del benefici que la altea vostra ha fet a Diafebus, retribuynt-ho a mi haver-ho rebut en aquell grau mateix com si prĂČpiament la excelĂšncia vostra me haguĂ©s fet senyor de la pagania; car yo stime mĂ©s, a Diafebus e a tots los altres parents, sien heretats de bĂ©ns e de honor, que no yo.

Plagueren a l’antich emperador les virtuoses paraules de Tirant e stimà molt la sua gran noblea. E girà’s lo emperador devers sa filla, e dix-li:

–Yo no he jamĂ©s conegut cavaller tant de preclara virtut com la persona de Tirant, e tinch molt gran admiraciĂł de la molta bondat que poseheix. Mas, si DĂ©u me dĂłna vida, yo·l pujarĂ© a rey coronat.

Passades que foren les festes e Diafebus, duch de MacedĂČnia, posava dins lo palau de l’emperador, e l’endemĂ ;107 lo duch convidĂ  a tots los de sa parentela, ço Ă©s, als de la Roca Salada. E dinant-se los convidats-lo emperador se fon primer dinat—, dix a sa filla que anĂ s a la cambra de la duquessa per fer-li honor, puix eren allĂ­ tots los strangers del parentat de BretĂ nia:

–Car lo duch s’esforça en fer-los grans festes hi honors e semblants festes no valen res si donzelles no y ha.

La princessa, responent, dix:

–Senyor, yo só presta de obeyr lo manament de la magestat vostra.

E acompanyada de moltes dones e donzelles fĂ©u la via de la cambra de la duquessa. La Viuda Reposada, ab gran malĂ­cia, se acostĂ  a ella e dix-li les segĂŒents paraules:

–¡O, senyora!, Âżper quĂš vol vostra altesa anar lla hon sĂłn aquests strangers? Voleu-los torbar de lur menjar e solaç en quĂš stan? E com veuran la excelĂšncia vostra, no serĂ  negĂș davant vostra presĂšncia gose menjar. E vĂłs e vostre pare pensau fer-los plaer e honor e fareu-los gran dan, car tots ells stimarien mĂ©s una vista de una ala de perdiu que quantes donzelles sĂłn en lo mĂłn. E vostra altesa no·s deu axĂ­ de abandonar de anar en tot loch; com siau filla de emperador, teniu-vos en gran stima si voleu que per les gents siau stimada. E gran admiraciĂł tinch del mal senyal que veig en vostra excel·lĂšncia, que volrĂ­eu contĂ­nuament star prop de aquell celerat de Tirant. E bĂ© podeu sperar altra hora. E si no fiĂ s en los mĂšrits de molta amor, <per>108 los quals yo mĂ©s que altra persona vos ame... Mas lo poch cautelĂłs de vostre pare, fallit de discreciĂł, no spera hora disposta en dir-vos que aneu en la cambra hon los hĂČmens sĂłn.

–¿No obeyrĂ© lo manament del senyor emperador, mon pare? —dix la princessa—. Car yo pens que de negĂș yo no dech Ă©sser represa en complir lo manament de mon pare. Yo veig ara que l’adversa fortuna m’és contrĂ ria, qui vol que los meus trists pensaments porte en aument de pena de mos cruels desigs, los quals ab aspres paraules treballau que no y vaja. E puix tinch companyona, tinch senyora, encara que no u vulla.

E tornĂ -sse’n a la sua cambra, que no anĂ  a la cambra de la duquessa. Com tots foren dinats, Plaerdemavida volguĂ© veure quĂš feĂża Tirant, e per parlar ab la duquessa. E vĂ©u a Tirant asseyt en una finestra, que stava en gran pensament. Acostà’s a ell per aconsolar-lo e dix-li les segĂŒents paraules:

–CapitĂ  senyor, la mia Ă nima passa gran passiĂł com vos veig star trist en fort penssament. Veja la mercĂ© vostra yo en quĂš us porĂ© ajudar, car, sĂ­ DĂ©u me done paraĂœs, yo no us fallirĂ©, posat cars que la mort ne sabĂ©s pendre.

E Tirant lo y regraciĂ  molt. La duquessa se acostĂ  a ells e demanĂ  a Plaerdemavida la princessa per quĂš no era venguda. E Plaerdemavida respĂČs que la Viuda ne era stada causa, que la havia molt represa. E no volguĂ© dir lo que la Viuda havia dit de Tirant perquĂš no s’inflamĂ s en ira. No tardĂ  la duquessa en fer principi a tal parlar.

CapĂ­tol segĂŒent

Índex

CapĂ­tol anterior