💾 Archived View for espotiesfa.ddns.net › tirant › tirant217.gmi captured on 2024-02-05 at 10:49:04. Gemini links have been rewritten to link to archived content
⬅️ Previous capture (2021-11-30)
-=-=-=-=-=-=-
–Com pense que tinch reprensiĂł de pare, la mia Ă nima del cors partir-se vol, per ço com volria lo discurs que tinch de la mia dolorosa vida poguĂ©s ab amargues lĂ grimes plĂ nyer e lamentar la mia gran desaventura. E perquè m’és forçat donar rahĂł de ma penosa vida, ab les mies mans fredes exugarĂ© la mia cara humida de moltes lĂ grimes. E si·m demanes de qui tinch querella, sol de les leys humanes, les quals, ab gran enveja, en aquest cars me lunyen de aquell que justament me pensava que devia amar. E yo l’amava en strem grau per los grans beneficis qui d’ell sperava rebre la corona de l’Imperi Grec. ¡O, DĂ©u just! ÂżHon Ă©s la tua promta justĂcia? ÂżCom no devalla prestament foch del cel que en cendra faça tornar aquell cruell e ingrat Tirant, qui yo pensava que seria meu, e lo primer cavaller qui yo dins ma pensa tenia per senyor, pensant que fĂłra fi de mos mals? E veig tot lo contrari. Aquest havia a senyorejar la mia persona e tot l’imperi, aquest pensava yo tenir per pare e per germĂ , per marit e senyor, e que yo fos serventa sua. Mas, Âżper què·m dolch ni dich aquestes coses en absència sua, que de mos adolorits clams no tĂ© ell gens de sentiment, car molt millor fĂłra hi fos ell present? ¡Ay, trista, que lo meu cor stĂ adolorit e la amor mesclada ab cruel ira! E totes les quatre passions combaten la mia atribulada pensa, ço Ă©s, goig, dolor, sperança e temor, car negĂş en aquesta present vida no pot viure sens aquestes, per gran senyor que sia. E la virtut Ă©s que no deu hom amar sinĂł hun sol DĂ©u. ¡O, qui pensara jamĂ©s que de la boca de tan virtuĂłs cavaller poguessen exir semblants paraules! ÂżE quin dan li he fet yo, per ell voler la mort de mon pare e de la mia mare, e de una miserable filla que tenen? Ara, Âżvoleu que us diga, na Viuda? Tan prest poria Tirant fer tornar lo sol atrĂ s com poria fer que yo fes cosa que fos desonesta. ¡O, Tirant! ÂżE hon Ă©s la amor que solia Ă©sser entre tu e mi? ÂżE per quina culpa sĂł stada yo merexedora de axĂ Ă©sser feta vil e abominable a tu? Lo teu amor lauger e de fermetat poca, Âżper hon Ă©s fugit de mi axĂ prest? Yo, mĂsera Carmesina, qui solia Ă©sser serventa tua, te prech que·m dones la vida que donist al mestre de Rodes e a tota la sua religiĂł. ÂżE porĂ Ă©sser que tu sies mĂ©s cruel a nosaltres que a tots aquells? ÂżE per yo fer festa a ta virtut, conexent lo teu molt merĂ©xer, diguist paraules que no staven bĂ© en boca de cavaller, que no ames dona ni donzella sinĂł per los bĂ©ns e que forcĂvolment vols pendre la despulla de la mia virginitat? ¡O, quant scampament de sanch tals paraules porten! Però yo stime mĂ©s que les gents diguen que sĂł stada benigne e piadosa als stranys que si deĂżen lo contrari, que sĂł stada cruel e mala als virtuosos de honor dignes, car si lo meu sperit volguĂ©s usar de crueldat, no seria lo sol exit que la tua cambra faria plena de sanch de tu e de tots los teus.
E no dix més, sinó que hohà tocar a matines e dix:
–Viuda, anem al lit, per bé que lo meu dormir serà molt poch aquesta nit, ab la gran ira que tinch de Tirant, aquell que yo tant solia amar.
Respòs la Viuda:
–Suplich-vos, senyora, per mercé, que, de tot lo que us he dit, que la magestat vostra no u diga a negú per lo gran perill que seguir-me’n poria. E d’altra part, no volria que·m tinguessen en stima de reportadora de noves.
–No tingau temor —dix la princessa—, car yo guardaré de dan a vós e a mi de cà rrech.
Com foren dins la cambra, Stefania, que les véu venir, dix:
–Bé·m par, senyora, que gran plaer haveu pres en les rahons de la Viuda com tant hi haveu stat. Bé volria saber en què stà tot lo vostre pensament.
E la princessa se mès en lo lit sens fer-li resposta, e posà lo cap davall la roba e pres-se agrament a plorar. Com la Viuda se’n fon anada, Stefania li demanà de què plorava ni quina congoxa tan gran era la sua.
La princessa li dix:
–Stefania, dexa’m star, si vols, e guarda tot aquest mal no torne sobre tu, que més aparellat t’està que no·t penses.
E Stefania stigué molt admirada què podia ésser açò e no li tornà més a replicar. E gità ’s prop d’ella axà com acostumava de fer. En tota aquella nit la princessa jamés pogué dormir, sinó plorar e lamentar-se. Per lo matà ella se levà tota malalta del vetlar que havia fet. Ab tot açò, ella s’esforçà de anar a missa.
Com Tirant sabé lo seu mal e fon informat per Stephania lo plorar e la congoxa que en la nit tenguda havia, stigué molt admirat quina podia ésser la causa que tant la hagués agreujada. E acostant-se a la princessa, ab humil gest e ab veu piadosa, féu principi a paraules de semblant stil.