💾 Archived View for espotiesfa.ddns.net › tirant › tirant215.gmi captured on 2024-02-05 at 10:48:51. Gemini links have been rewritten to link to archived content
⬅️ Previous capture (2021-11-30)
-=-=-=-=-=-=-
–CapitĂ senyor, ¡com sou nafrat de la virtut de paciència! ÂżE no sab la senyoria vostra que aprĂ©s de peccar se segueix penedir? VĂłs sou vengut en les cambres de ma senyora, qui sĂłn sepultura per a vĂłs, puix no trobau misericòrdia. Yo us suplich, per mercĂ©: no sia de perdre la sperança, car Roma no·s poguĂ© fer en hun dia. E per hun no res que ma senyora vos ha dit, Âżstau ja smayat? En les forts batalles sou vĂłs hun animĂłs leĂł e tostemps sou vencedor, Âże temeu una senyora sola que, ab sforç e ajuda nostra, vos darem d’ella vencedor? ÂżA la gent d’armes dau gran sforç e a nosaltres toleu lo poder? Mas yo veig que temor e pietat contrasten als cruels ardiments: par-me que DĂ©u vos paga segons vostres mèrits. ÂżSou en recort de aquella plasent nit del castell de MalvehĂ, que yo somiava, e lo que vĂłs dĂeu; ab quanta misericòrdia en aquell cars obrĂ s? E per ço se diu en la nostra terra hun exemple vullgar: «qui Ă©s piadĂłs e puix se penit, no deu Ă©sser piadĂłs dit». Ja no vull mĂ©s dir de aquesta rahĂł, sinĂł que totes vos ajudarem perquè la senyoria vostra sia contenta. E lo darrer remey yo lo y sĂ© quin Ă©s: que s’i tĂ© a mesclar una poca de força, car la temor, qui ve de poch saber, fos apartada de si. Car cosa Ă©s leja a les donzelles, com sĂłn requestes de amor, no hagen a dir aquell spantable mot: bé·m plau. ¡O, com me par mal mot per a donzella! E per ço yo us promet, a fe de gentil dona e per la cosa que mĂ©s ame en aquest mĂłn, encara que yo·n sĂ pia la creu al coll portar, en dar-hi tota aquella endreça que yo porĂ©. En aquell cars yo serĂ© dita justa remuneraciĂł menor que·l treball, per què, senyor, faça la mercĂ© vostra que yo sia conservada en la amor del meu Ypòlit. Mas gran dubte·m fa que, com yo comence a veure los seus rebordonits passos hon volrien anar, no·m contenta molt son fet. E per ço me tem yo del sdevenidor perill, car conech que ell serĂ bon sgrimidor, que no cura de tirar a les cames, mas tira al cap. MĂ©s sab que yo no li he mostrat.
Tirant se alegrà hun poch ab les burles de Plaerdemavida, e levà ’s en peus e dix-li:
–Donzella, segons me par, vós no amau en cubert a Ypòlit, ans voleu que tots ho sà pien qui saber-ho volran.
–¿Què·m fa a mi —dix Plaerdemavida— que tot lo mĂłn ho sĂ pia, puix DĂ©u me ha dat lo bon grat ab la sperança ensemps? E per ço vosaltres, hòmens, moltes voltes sou desconexents, que volrĂeu cobrir la culpa vostra ab dissimulaciĂł de honest parlar, pensant que som donzelles e no tendrem atreviment de dir-ho. E teniu de propietat que en lo principi sou bons e en la fi sou mals, axĂ com Ă©s la mar qui, entrant-hi troba hom l’aygua suau, aprĂ©s, com sou molt dins, Ă©s fortunal AxĂ Ă©s en lo principi d’amor que sou blans, aprĂ©s, aspres e terribles.
Estant-en aquestes rahons, vengué lo emperador e pres per la mà al capità e tragué’l de la cambra, e parlaren molt sobre la guerra.
Com fon hora de sopar, Tirant ab los seus anà a la sua posada. E venint la nit, que la princessa se volia en lo lit posar, la Reposada Viuda li féu principi de semblants paraules:
–Senyora, si la magestat vostra sabia la strema passiĂł que Tirant passa per causa de vostra altesa e les coses que·ns ha dites a totes ensemps, n’estarĂeu admirada. AprĂ©s, a mi, apartant-me a una part, les coses que me ha dites de la excelència vostra, que tinch fĂ stig de recitar-les-vos, mostrant en les sues vils paraules lo poch bĂ© que us vol. E la sua ficciĂł manifestar-se tenia, que la divina Providència no permet que les coses mal fetes ni mal pensades sien de longa duraciĂł.
La princessa se alterĂ molt del parlar de la Viuda Reposada. Desijosa de saber-ho, tornà ’s a vestir la gonella, e posaren-se dins hun petit retret perquè de negĂş no fossen hoĂżdes. E primerament li recitĂ tot lo que Tirant havia dit a totes e com les volia totes col·locar de matrimonis honorosos, ab promeses precioses que los donadors acostumen de fer. AprĂ©s, ab gran maldat e decepciĂł, fĂ©u principi a sa malĂcia la mala Viuda.