💾 Archived View for espotiesfa.ddns.net › tirant › tirant194.gmi captured on 2024-02-05 at 10:46:14. Gemini links have been rewritten to link to archived content
⬅️ Previous capture (2021-11-30)
-=-=-=-=-=-=-
-Lo stament real requir que indueixca los altres a virtut, per ço com no Ă©s poch difĂcil que la voluntat en lo regne de nostra Ă nima, senyora del ver juhĂ, a l’enteniment no faça los seus passos torçre, car la virtut Ă©s sperança de tot bĂ© e del vici no se’n spera sinĂł mal e temor de confusiĂł, e negĂş no deu posar la sua sperança sinĂł en sdevenidor bĂ©. Noblea, riquea e potència deuen Ă©sser comptades en los bĂ©ns de virtut, usant bĂ© de aquelles; emperò no diem que sien hun mateix bĂ©, car segueix-se que alguns sĂłn nobles perquè devallen de noble linatge, emperò no sĂłn richs. Per açò la inòpia no basta a contrastar que lo qui Ă©s noble de cor no puga usar de la virtut de noblea: fent lo contrari no sĂłn dits nobles. Altres n’i ha qui sĂłn richs e exits de poch linatge, qui sĂłn tan virtuosos que amen les virtuts de noblea e usen de aquelles, e deuen Ă©sser molt stimats perquè fan mĂ©s que lur natura no·ls atorga. E de açò, axĂ los doctors sancts com los philòsofs en esta sentència sĂłn concordes, per què covĂ© que les virtuts sien ligades, car ells digueren que qui posseheix una virtut, totes les tĂ©, e aquell qui fretura de una, de totes fretura. Donchs, lla hon Ă©s trobada rahĂł e bondat, que deu Ă©sser mĂ©s principal, e majorment haver amor als bĂ©ns divinals. ÂżPer què dich yo aquestes coses? Per ço com veg anar aquest miserable de mĂłn rodant de mal en pijor, car veg que los mals hòmens qui amen ab decepciĂł e frau, sĂłn prosperats, e veg abaxar virtut e lealtat, e veg dones e donzelles qui en lo passat temps e en lo present solien bĂ© amar, ara per or e per argent sĂłn difraudades. No Ă©s negĂş qui virtuosament ame.
Dix lo cavaller Fe-sens-pietat, allà en presència de tots:
–Digau, senyor, la senyoria vostra, qui semblants coses en exa spasa de virtuts troba, ¿quines són les passions que donzella té?
E açò li dix perquè la princessa lo n’havia pregat que lo y demanà s. E lo rey, responent, dix:
–Dexa-m’o veure, que yo t’o diré.
Com ho hagué vist, dix:
–Amor, oy; desig, abominaciĂł; sperança, desesperaciĂł; temor, vergonya que negĂş no u sĂ pia, audĂ cia; ira; delectaciĂł, tristĂcia. Lo major do que la noble en virtuts deu haver sĂ Ă©s vida casta.
–Sia de vostra mercé —dix Fe-sens-pietat— me digau les abominacions de l’hom.
Com hagué mirat en la spasa, dix:
–Savi sens bones obres, vell sens honestat, jove sens obediència, rich sens almoyna, bisbe negligent, rey inich, pobre ergullós, senyor sens veritat, catiu sens temor, poble sens disciplina, regne sens ley.
Dix l’emperador:
–Demanau-li quins són los béns de natura.
Respòs lo rey que eren huyt, los qui·s seguexen.