💾 Archived View for espotiesfa.ddns.net › tirant › tirant186.gmi captured on 2024-02-05 at 10:45:05. Gemini links have been rewritten to link to archived content

View Raw

More Information

⬅️ Previous capture (2021-11-30)

-=-=-=-=-=-=-

CAPĂŤTOL CLXXXIIII

REPLICA LA EMPERADRIU, RESPONENT A SA FILLA

–Si de l’univers la consideració mires, veuràs com sol ardiment és aquell qui·l conserva, lo qual, si·s perdia, en poch temps lo món tot se perdria caminant en total destrucció. Com sia cert que ardiment sia de major exel·lència que saviesa, te vols sforçar de sostenir causa ja perduda. E per ço com est de poca edat e lo saber no t’acompanya en tal meneg, dar-t’o he a sentir pus clarament, com saviesa en la testa stà e ardiment en lo cor. E per ço dien los naturals philòsofs que lo cor és lo més noble membre del cors, e tots los altres membres són a ell subjectes e li són obedients a tot lo que lo cor los mana, e negun altre membre no pot res fer per si, sinó tant com lo cor vol, e totes les virtuts que lo cors posseyr pot, han de haver principi del cor, d’on se mostra clarament que ell és lo senyor. E si la persona té gens de enuig, prestament se coneix en la vista, segons lo cor stà. E si lo cor dorm, los altres membres no·s mouen ni tenen gens de sentiment. Per què, bé par clarament que lo cor és senyor de tots los altres membres.

»Ara pots veure com he bĂ© provat, ab natural rahĂł, que lo cor Ă©s del senyor, axĂ­ com Ă©s ardiment de saviesa. E com la divina Providència creĂ  l’ome, lo cor li posĂ  enmig del cors perquè fos millor guardat, axĂ­ com un rey Ă©s posat enmig dels seus com volen donar batalla, per ço que los enemichs no li puguen dan fer, per ço que los guarden ab gran sforç e diligència, car lo seu dan de tots seria. E per ço diu lo vulgar que ardiment Ă©s cap e principi de totes virtuts, car altrament l’ome no seria res stimat. Per què·m par que haja prou dit e copiosament provat tot lo que dir s’i poria, e sens ardiment no·s pot atĂ©nyer la glòria de paradĂ­s ne conquistar lo mĂłn. E fas fi suplicant a la magestat del senyor emperador que y vulla donar la sua difinitiva sentència.

No tardĂ  lo magnĂ nim emperador en fer semblant resposta.

CapĂ­tol segĂĽent

ĂŤndex

CapĂ­tol anterior