💾 Archived View for espotiesfa.ddns.net › tirant › tirant182.gmi captured on 2024-02-05 at 10:44:35. Gemini links have been rewritten to link to archived content

View Raw

More Information

⬅️ Previous capture (2021-11-30)

-=-=-=-=-=-=-

CAPĂŤTOL CLXXX

LO CONORT QUE LA EMPERADRIU FA A TIRANT

–Una causa qui·s mena injusta e s’i dóna sentència falsa, prest és revocada. Aquests embaxadors vénen ab la malesa al davant e volrien fer son joch taula. Dexau fer e tenir a l’emperador sos consells, car yo e ma filla ho tenim de fer e, qui compta sens l’oste, dues voltes té a comptar. E per ço, capità virtuós, puix yo veig vós conexeu la rahó e lo que no·s deu fer, siau vós de part nostra e noga qui puga, per bé que no y sia molt necessari. Però si·m fan despullar la gonella de paciència, yo us assegur, als qui mal hauran consellat, ells ne portaran penitència tal, que serà càstich a ells e exemple als altres. E si tal cosa se feÿa, vendrien a la mia memòria mil maneres de morir, e la mort seria a mi menor pena que la triga de la mort, car yo, ofesa, he aprés tembre los hòmens stranys per ço com tinch l’altra filla en stranya terra. E deguda cosa és a mi plorar, puix altre remey no tinch, e plorant desmenuix e aleuja la ira, e de nit los meus ulls destil·len doloroses làgremes en loch de dormir. Dexem aquestes rahons, car no poria parlar sinó de dolor, tan embolicada m’i veig. E per ço, capità virtuós, la tua cavalleria és digna de altes laors. E yo ans daria a ma filla marit que fos conegut e animós, per pobre cavaller que fos, que dar-la al major senyor del món qui fos covart e mesquí. No pense negú que en ma vida yo la dexàs partir de mi. Cavaller vull que sia valentíssim e sàpia guanyar e adquerir honor per a si e per als seus, e de aquell reste memòria en lo món, cascú fent-ne testimoni. E per mi jamés serà rebut, ni menys per ma filla, si perfet efecte no porta e sia fet net de totes les passades culpes.

–Senyora —dix la princessa—, ¿què val al cavaller ardiment, que savi no sia? És veritat que porten ab si gran noblea, ardiment e saviesa, però a tots los grans senyors és mes útil saviesa que ardiment, car més en lo món són stimats. En aquestes rahons entrà lo emperador e volgué saber de què parlaven. Dix lo capità:

–Senyor, ací tenim una qüestió, la més graciosa que dies ha yo haja hoït, y és aquesta. La senyora emperadriu posa semblant demanda, e diu axí: que si ella tenia hun fill, ella stimaria més que fos senyorejat de aquell virtuós senyor qui en lo món se fa nomenar ardiment que de negun altre, com sia lo major do e de major excel·lència que natura puga donar. Diu la senyora princessa que ardiment és gran senyor, e en lo món deu ésser molt reverit, però que ella té per molt major e de més alt grau e dignitat saviesa que ardiment, e que negú no pot negun bon fet fer si savi no és. Aquesta és la qüestió de aquestes dos senyores. Plàcia a la magestat vostra declarar quala manté millor dret.

Respòs l’emperador:

–Yo no y poria fer bon juhí si primer no hohia les parts, per què us prech, ma filla, que prestament sàpia vostra intenció.

–A mi, senyor, no és donat de parlar de semblants fets davant la magestat vostra, ni primer que la senyora emperadriu, mare e senyora tant amada per mi.

–Digues —dix l’emperadriu—, puix ton pare t’o mana. Mostra ací tot lo teu saber, car per açò no menyscabarà amor en mi.

La princessa se detingué molt en cortesies ab la mare, que no volia dir primer. Mas, per obeir al manament del pare e de la mare, no tardà en fer principi a paraules de semblant stil.

CapĂ­tol segĂĽent

ĂŤndex

CapĂ­tol anterior