💾 Archived View for espotiesfa.ddns.net › tirant › tirant182.gmi captured on 2024-02-05 at 10:44:35. Gemini links have been rewritten to link to archived content
⬅️ Previous capture (2021-11-30)
-=-=-=-=-=-=-
–Una causa qui·s mena injusta e s’i dĂłna sentència falsa, prest Ă©s revocada. Aquests embaxadors vĂ©nen ab la malesa al davant e volrien fer son joch taula. Dexau fer e tenir a l’emperador sos consells, car yo e ma filla ho tenim de fer e, qui compta sens l’oste, dues voltes tĂ© a comptar. E per ço, capitĂ virtuĂłs, puix yo veig vĂłs conexeu la rahĂł e lo que no·s deu fer, siau vĂłs de part nostra e noga qui puga, per bĂ© que no y sia molt necessari. Però si·m fan despullar la gonella de paciència, yo us assegur, als qui mal hauran consellat, ells ne portaran penitència tal, que serĂ cĂ stich a ells e exemple als altres. E si tal cosa se feĂża, vendrien a la mia memòria mil maneres de morir, e la mort seria a mi menor pena que la triga de la mort, car yo, ofesa, he aprĂ©s tembre los hòmens stranys per ço com tinch l’altra filla en stranya terra. E deguda cosa Ă©s a mi plorar, puix altre remey no tinch, e plorant desmenuix e aleuja la ira, e de nit los meus ulls destil·len doloroses lĂ gremes en loch de dormir. Dexem aquestes rahons, car no poria parlar sinĂł de dolor, tan embolicada m’i veig. E per ço, capitĂ virtuĂłs, la tua cavalleria Ă©s digna de altes laors. E yo ans daria a ma filla marit que fos conegut e animĂłs, per pobre cavaller que fos, que dar-la al major senyor del mĂłn qui fos covart e mesquĂ. No pense negĂş que en ma vida yo la dexĂ s partir de mi. Cavaller vull que sia valentĂssim e sĂ pia guanyar e adquerir honor per a si e per als seus, e de aquell reste memòria en lo mĂłn, cascĂş fent-ne testimoni. E per mi jamĂ©s serĂ rebut, ni menys per ma filla, si perfet efecte no porta e sia fet net de totes les passades culpes.
–Senyora —dix la princessa—, ¿què val al cavaller ardiment, que savi no sia? És veritat que porten ab si gran noblea, ardiment e saviesa, però a tots los grans senyors és mes útil saviesa que ardiment, car més en lo món són stimats. En aquestes rahons entrà lo emperador e volgué saber de què parlaven. Dix lo capità :
–Senyor, acĂ tenim una qĂĽestiĂł, la mĂ©s graciosa que dies ha yo haja hoĂŻt, y Ă©s aquesta. La senyora emperadriu posa semblant demanda, e diu axĂ: que si ella tenia hun fill, ella stimaria mĂ©s que fos senyorejat de aquell virtuĂłs senyor qui en lo mĂłn se fa nomenar ardiment que de negun altre, com sia lo major do e de major excel·lència que natura puga donar. Diu la senyora princessa que ardiment Ă©s gran senyor, e en lo mĂłn deu Ă©sser molt reverit, però que ella tĂ© per molt major e de mĂ©s alt grau e dignitat saviesa que ardiment, e que negĂş no pot negun bon fet fer si savi no Ă©s. Aquesta Ă©s la qĂĽestiĂł de aquestes dos senyores. PlĂ cia a la magestat vostra declarar quala mantĂ© millor dret.
Respòs l’emperador:
–Yo no y poria fer bon juhà si primer no hohia les parts, per què us prech, ma filla, que prestament sà pia vostra intenció.
–A mi, senyor, no és donat de parlar de semblants fets davant la magestat vostra, ni primer que la senyora emperadriu, mare e senyora tant amada per mi.
–Digues —dix l’emperadriu—, puix ton pare t’o mana. Mostra acà tot lo teu saber, car per açò no menyscabarà amor en mi.
La princessa se detingué molt en cortesies ab la mare, que no volia dir primer. Mas, per obeir al manament del pare e de la mare, no tardà en fer principi a paraules de semblant stil.