💾 Archived View for espotiesfa.ddns.net › tirant › tirant181.gmi captured on 2024-02-05 at 10:44:26. Gemini links have been rewritten to link to archived content

View Raw

More Information

⬅️ Previous capture (2021-11-30)

-=-=-=-=-=-=-

CAPĂŤTOL CLXXVIIII

CONORT QUE LA PRINCESSA FA A TIRANT

–Si la fortuna ha comanat a tu ésser jutge de la mia salut, la vida e la mort mia en la tua mà stà; e lo poder que tens de destruir a mi, deu ésser a tu glòria, si tal poder te plau. Major virtut serà si yo só restaurada en premi de tos treballs. ¿E com pots tu pensar que la mia real persona se pogués sotsmetre a hun moro, ni lo meu cor, tan alt e generós, se inclinàs a ésser amiga de hun perro de moro, qui tenen tantes dones com volen e neguna no és muller, car poden-les lexar tota hora que·s volen? ¿Com? ¡De tants magnànims reys com ha en lo món, qui·m desigen haver per muller, e yo tostemps ho he denegat! Per què, ara és demesiada cosa pensar en tal cars, car mostraria que só tornada folla o he perdut de tot lo sentiment, si res de açò per l’enteniment me passava. E si has dubte que mon pare no·s concorde ab los del consell, no tingues tal temor, car tota la fermetat de l’emperador stà en la mia lengua, en yo dir sí o no. Mas la tua amor e sperança és laugera e de poca constància, car la adversa fortuna tostemps dóna aflicció als miserables qui tenen poca fe y sperança en les enamorades qui són de preu e de valor; e yo no·t conech més benigne en lo principi que en la fi. Remou, donchs, de tu, cavaller virtuós, tota natura de pensaments, e fia de la tua Carmesina, car aquella serà a tu segura defensa de tots tos drets axí com tu defenses e has defesos los seus. E pots manar, per manera de senyor de mi, totes aquelles coses que a tu en grat seran.

Estant en aquestes rahons, vench la emperadriu e torbà’ls, que no pogueren més parlar; e demanà’ls de què parlaven. Respòs Tirant:

–Puix a la magestat vostra li plau saber de què parlam, nosaltres parlàvem de aquests embaxadors com han tenguda tan folla presumpció en demanar que la senyora princessa sia muller de un perro fill de ca. Qui ha renegat son Déu e senyor, ¿no renegarà a sa muller si la té? Cert, senyora, sí farà. E com la tingués en la sua terra e li donàs mala vida, ¿qui seria aquell qui la defenés ni li pogués ajudar? ¿A qui recorreria ni demanaria socors? A son pare no u porà fer, que la sua edat no lo y consent. Si la demana a sa mare, ja molt menys, que temor tendrà de passar la mar tremolosa, ab tanta dolor com les dones la gosen passar. D’altra part, ¿qui porà vedar que algun turch, per força, no faça a sa voluntat de la excel·lència vostra, e per una senyora ne perdríem dues? Com pens en aquestes coses, la mia ànima plora gotes de sanch, e freda suor gela tot lo meu cors. E sols lo hoir ofén tant les mies orelles que desige ans morir que veure hun cars tan nefandíssim, de amar més hun moro renegat que hun cavaller de la sua terra. Cosa vergonyosa és d’ací avant parlar-ne més, sinó que desige que la mia ànima fos en lo repòs celestial e lo cors fos en la fossa.

No tardà la emperadriu, ab ànimo sforçat, fer principi a hun tal parlar per dar conort a Tirant.

CapĂ­tol segĂĽent

ĂŤndex

CapĂ­tol anterior