💾 Archived View for espotiesfa.ddns.net › tirant › tirant181.gmi captured on 2024-02-05 at 10:44:26. Gemini links have been rewritten to link to archived content
⬅️ Previous capture (2021-11-30)
-=-=-=-=-=-=-
–Si la fortuna ha comanat a tu ésser jutge de la mia salut, la vida e la mort mia en la tua mà stà ; e lo poder que tens de destruir a mi, deu ésser a tu glòria, si tal poder te plau. Major virtut serà si yo só restaurada en premi de tos treballs. ¿E com pots tu pensar que la mia real persona se pogués sotsmetre a hun moro, ni lo meu cor, tan alt e generós, se inclinàs a ésser amiga de hun perro de moro, qui tenen tantes dones com volen e neguna no és muller, car poden-les lexar tota hora que·s volen? ¿Com? ¡De tants magnà nims reys com ha en lo món, qui·m desigen haver per muller, e yo tostemps ho he denegat! Per què, ara és demesiada cosa pensar en tal cars, car mostraria que só tornada folla o he perdut de tot lo sentiment, si res de açò per l’enteniment me passava. E si has dubte que mon pare no·s concorde ab los del consell, no tingues tal temor, car tota la fermetat de l’emperador stà en la mia lengua, en yo dir sà o no. Mas la tua amor e sperança és laugera e de poca constà ncia, car la adversa fortuna tostemps dóna aflicció als miserables qui tenen poca fe y sperança en les enamorades qui són de preu e de valor; e yo no·t conech més benigne en lo principi que en la fi. Remou, donchs, de tu, cavaller virtuós, tota natura de pensaments, e fia de la tua Carmesina, car aquella serà a tu segura defensa de tots tos drets axà com tu defenses e has defesos los seus. E pots manar, per manera de senyor de mi, totes aquelles coses que a tu en grat seran.
Estant en aquestes rahons, vench la emperadriu e torbà ’ls, que no pogueren més parlar; e demanà ’ls de què parlaven. Respòs Tirant:
–Puix a la magestat vostra li plau saber de què parlam, nosaltres parlĂ vem de aquests embaxadors com han tenguda tan folla presumpciĂł en demanar que la senyora princessa sia muller de un perro fill de ca. Qui ha renegat son DĂ©u e senyor, Âżno renegarĂ a sa muller si la tĂ©? Cert, senyora, sĂ farĂ . E com la tinguĂ©s en la sua terra e li donĂ s mala vida, Âżqui seria aquell qui la defenĂ©s ni li poguĂ©s ajudar? ÂżA qui recorreria ni demanaria socors? A son pare no u porĂ fer, que la sua edat no lo y consent. Si la demana a sa mare, ja molt menys, que temor tendrĂ de passar la mar tremolosa, ab tanta dolor com les dones la gosen passar. D’altra part, Âżqui porĂ vedar que algun turch, per força, no faça a sa voluntat de la excel·lència vostra, e per una senyora ne perdrĂem dues? Com pens en aquestes coses, la mia Ă nima plora gotes de sanch, e freda suor gela tot lo meu cors. E sols lo hoir ofĂ©n tant les mies orelles que desige ans morir que veure hun cars tan nefandĂssim, de amar mĂ©s hun moro renegat que hun cavaller de la sua terra. Cosa vergonyosa Ă©s d’acĂ avant parlar-ne mĂ©s, sinĂł que desige que la mia Ă nima fos en lo repòs celestial e lo cors fos en la fossa.
No tardà la emperadriu, ab à nimo sforçat, fer principi a hun tal parlar per dar conort a Tirant.