💾 Archived View for espotiesfa.ddns.net › tirant › tirant180.gmi captured on 2024-02-05 at 10:44:22. Gemini links have been rewritten to link to archived content
⬅️ Previous capture (2021-11-30)
-=-=-=-=-=-=-
–A la tua alta magestat, senyor, som tramesos per aquell temerĂłs excel·lent e lo major del mĂłn, senyor dels senyors de la secta mafomètica, ço Ă©s, lo gran soldĂ de Babilònia, hoc encara per lo Gran Turch e senyor de les ĂŤndies, e per los altres reys qui·s troben en lo seu camp. Venim a la tua prefata magestat per tres coses, sens la primera: los quals tenen gran desig de saber la tua sanitat, vida, honor y stat. E venint a la primera: treves de tres mesos per mar e per terra a tu sien dades si admetre-les volrĂ s. La segona: sabent com aquest virtuĂłs capitĂ dels crestians ab la sua fort spasa ha subjugat aquell poderĂłs senyor, lo Gran Caramany, e lo rey de la subirana ĂŤndia, qui venia en sa companya, e si per preu de rescat volrĂ s dar lo Gran Caramany, que sia pesat tres voltes e, tant com serĂ son pes, d’or te serĂ donat; e com la balança serĂ al fi, ab pedres precioses serĂ mès en la balança de ta part, tantes fins que a l’altra faça desdir. E darem per lo rey de la subirana ĂŤndia hun pes e mig. Venint al tercer cap: si la tua excel·lència volrĂ concòrdia e pactar-se, tota iniquitat e malvolença apart posada, mas ab pau, amor e bona confederaciĂł, e tu com a pare per ell serĂ s tengut e tu a ell porĂ s haver com a fill. E si per premi de ta concòrdia li volrĂ s dar a Carmesina per muller, sots aquest pacte e condiciĂł: que si fill ix, haja a pendre la nostra secta de nostre sant profecta Mafomet, e si ix filla, sia representada a la mare e vixqua en ley crestiana. E aquell viurĂ en sa ley e la princessa en la sua. E axĂ porĂem dar fi a tots los mals. E lo dit soldĂ , en premi del dit matrimoni te restituhirĂ totes les ciutats, viles, castells que dins lo teu imperi ha presos, e mĂ©s, te darĂ dos comptes de dobles e farĂ pau final ab tu e ab los teus, e fer t’à valença contra tos aquells qui noure’t volran.
E donĂ fi en son parlar. Lo emperador haguĂ© bĂ© comprĂ©s tot lo que l’embaxador havia preposat. Levà ’s de allĂ hon seĂża e entrĂ -se’n en una altra sala ab lo capitĂ e ab tots los seus de son consell. Concordaren allĂ, per sguart de la malaltia del capitĂ , fossen donades e atorgades les treves.
L’emperador féu entrar allà los embaxadors e dix-los que per amor e contemplació del gran soldà e, per semblant, del Gran Turch, ell era content de fermar en les dites treves e pau de tres meses, e de les altres coses se aturava son acort.
Fermades les treves, ab imperial crida foren publicades, e semblantment ho feren los turchs. L’emperador solicitava molt sovint los consells. E molts, per atényer la pau, loaven molt lo matrimoni de la princessa, en tant que l’à nima de Tirant no era segura. E hun dia Tirant, essent dins la cambra de la princessa, present moltes donzelles que y havia, dix:
–¡O, com me tinch per malaventurat per Ă©sser vengut acĂ, per ço com veig dos contraris star ensemps en una voluntat, qui deneguen lo dret a de qui Ă©s! ¡O, cruel Tirant! ÂżPer què dubtes morir, que veus lo pare unit ab son consell contra la excelsa persona de sa filla? ¡Que sia sotsmesa a hun moro enemich de DĂ©u e de la nostra ley! ¡Tanta bellea, virtut e grĂ cia, ab tanta magnitut de linatge, Ă©sser aterrada e posada en tan gran decaĂżment! E si a mi era lĂcit de yo recitar les perfeccions e grans singularitats que la senyora princessa poseheix, la qual yo ame e desige servir, a una deesa la poria acomparar. ¡Ay, que yo veig ab la pensa allĂ hon ab lo cors no puch anar! ¡O, missatger mĂ©s cruel que los altres! Yo·t tenguĂ pres e, si tant haguĂ©s sabut que m’havies tant enujar, no t’haguera perdonada la vida ni posat en libertat. E donant-te de grat lo que tant desijaves, Âżper què fas tan cruels batalles contra mi ab pensa deliberada? ¡O, missatger, qui Abdal·lĂ SalamĂł nomenar-te fas! Si est en recort com me diguist que havies amat e, si no u sabs, vull que u sĂ pies: que, encara que tu no cometes crueldat contra la senyora princessa, comets-la contra mi, qui tant de bĂ© t’é fet. ÂżQuè faries tu si no sabesses què Ă©s amor? ¡Benaventurada cosa Ă©s la mort, qui dĂłna remey a tots los mals! Yo, donzelles, no sĂ© qual Ă©s major dolor. Consellau-me vosaltres, d’ésser luny o prop del que mĂ©s ame. La sperança de la senyora princessa, ara que la tinch prop, m’escalfa per la flama qui·m crema, mas aquest foch mou a mi sovint a lĂ gremes de pena. E lo qui stĂ luny, encara que tinga molta sperança, no l’escalfa tant la sperança com la flama, e per consegĂĽent, la pena Ă©s mĂ©s simpla e mĂ©s larga, e lo qui Ă©s mĂ©s prop crema mĂ©s fort. E si la altesa vostra se’n va, la pena del desig que yo sentrĂ© com no us porĂ© veure, serĂ tal com lo de TĂ ntalus, qui vol pendre les pomes qui li fugen e seguir ab la boca l’aygua que li fuig. ÂżE què resta, donchs, a mi que puga fer, si la magestat vostra se’n va? Que·m done yo mateix la mort. E serĂ senyal per lo qual yo serĂ© cregut que sens ficciĂł amava la celsitut vostra mĂ©s que a mi mateix.
No tardĂ la princessa fer principi a paraules de semblant stil.