💾 Archived View for espotiesfa.ddns.net › tirant › tirant179.gmi captured on 2024-02-05 at 10:44:16. Gemini links have been rewritten to link to archived content
⬅️ Previous capture (2021-11-30)
-=-=-=-=-=-=-
–La lengua Ă©s senyal de ço que lo cor desija, e lo cavaller ha mester haja bon sentit natural, car l’ús de les armes, si·l perdia —ço que Ă©s de la sua heredat—, seria menyspreat per los bons cavallers de honor. E si los vostres ulls haguessen vist la gran discreciĂł que lo conestable tĂ© en les batalles e com s’i regeix, per lo cĂ rrech gran que tĂ©, deurĂeu sostenir gloriosa paciència en vĂłs matexa, considerant la honor que d’ell se pot atĂ©nyer. És lo callar mĂ©s propi que lo respondre. Però, senyora, yo us dirĂ© com serĂ : ja haveu vist com la senyora princessa me ha manat que yo vaja per exercir lo meu ofici, per la gran sperança que en mi tenen; per què m’és forçat de anar. E com sia allĂ , si ell stava dins hun ventre de peix, yo·l ne traurĂ© e trametré’l-vos.
De aquestes paraules restĂ molt contenta la duquessa.
E Tirant se n’anà a sa posada, hon trobà los metges qui l’estaven sperant.
Feren-lo tornar en lo lit, e miraren-li les nafres e trobaren-les molt alterades, per ço com stant ab la princessa se era molt inflamat per la molta amor que li portava. E la curació de les nafres fon pus greu que les nafres, com los del camp de Tirant staven desesperats de la sua malaltia e no tenien nenguna sperança de victòria sens la virtut de la sua noble persona. E la amor que la gent d’armes li portava era cosa de gran admiració.
Lo soldĂ tramĂ©s sos embaxadors al camp per contractar ab Tirant e, com hi foren, no y trobaren lo capitĂ . Dolgué’ls molt e per correu ne avisaren a l’emperador, lo qual prestament los tramĂ©s a dir que vinguessen a ell, que segurament podien anar e venir, car negun prĂncep no deu denegar la vista de neguns embaxadors.
Com los embaxadors aplegaren a la ciutat de Contestinoble, ja Tirant stava en bona disposició de les sues nafres, e anava al palau e cascun dia comunicava ab l’emperador de la sua partida.
Com l’emperador sabĂ© que los embaxadors venien, no volguĂ© que Tirant partĂs. E lo dia que los embaxadors entraren, l’emperador hi fĂ©u exir a rebre’ls tots los majors de la ciutat e de la sua cort bĂ© una legua luny de la ciutat. E lo capitĂ anĂ fins al portal de la ciutat.
Abdal·lĂ SalamĂł, com vĂ©u a Tirant, no contrastant que per lo gran soldĂ fos tramĂ©s, descavalcĂ prestament e donĂ del genoll en terra: fĂ©u-li molta honor e tornant-li a fer infinides grĂ cies com lo havia liberat com fon pres prop lo riu de Transimeno. Lo capitĂ lo fĂ©u tornar a cavall, e partiren de allĂ e anaren davant l’emperador, lo qual los rebĂ© molt bĂ©, ab cara afable, fent-los molta honor, per ço com allĂ venia per embaxador lo rey de ArmĂnia, qui era germĂ del Gran Caramany. Feren parlar Abdal·lĂ SalamĂł, per ço com era molt pus entĂ©s que tots los altres, e fĂ©u principi a tal parlar.