đŸ’Ÿ Archived View for espotiesfa.ddns.net â€ș tirant â€ș tirant175.gmi captured on 2024-02-05 at 10:43:45. Gemini links have been rewritten to link to archived content

View Raw

More Information

âŹ…ïž Previous capture (2021-11-30)

-=-=-=-=-=-=-

CAPÍTOL CLXXIII

RESPOSTA QUE FA TIRANT A LA RÈPLICA DE LA PRINCESSA

–Senyora inmortal, lo savi enemich tostemps studia e pensa com porĂ  enganar son enemich, e del foll amich li fa contrari, menyspreant les nobles virtuts e les miserables forces del cors qui donen sperança de infinida dolor. Ultra lo general desig que yo tinch en la magestat vostra veure e servir, aquella me fa Ă©sser mĂ©s que home e quasi DĂ©u, pujant-me en tan alt grau que a la noble vista de l’enteniment li aparen tan poques les coses de la terra, sens vostra celsitud, que ab fastijĂłs menyspreu les mira. DexarĂ© lo treball de recitar los actes e la virtut que la altesa vostra posseheix, perĂČ no vull celar lo ver de ma demanda, ço Ă©s, los amorosos besars: si aquells yo cascun dia podia haver, poria Ă©sser dit mĂ©s que gloriĂłs e posat en la mĂ©s alta gerarchia. E per ço no·m poria star de satisfer al que la celsitud vostra ha dit, que nosaltres som de mĂ©s dignitat e excel·lĂšncia. Dich, ab vĂšnia e perdĂł tostemps parlant, que no us atorgaria tal conclusiĂł, com per tots los doctors, axĂ­ antichs com moderns, Ă©s determenat tot lo contrari, donant major excel·lĂšncia a les dones que no als hĂČmens. E açĂČ ab tota veritat ho provarĂ© ab dits de la Santa Scriptura, e noresmenys ab los IIII evangelistes —qui mentir no podien, perquĂš eren il·luminats per l’Esperit Sant—, recitant en lurs evangelis que Jesucrist, com resuscitĂ , primer apareguĂ© a dona que no a home; per quĂš, rahonablement seria la dona de major excel·lĂšncia, conexent la divina bondat que per la molta virtut de vosaltres Ă©reu merexedores de tanta honor. Car primer apareguĂ© a la sacratĂ­ssima Mare sua e a la Magdalena que no als apĂČstols, per ço com conexia que no eren merexedores de precehir a les dones, e per causa de açĂČ, tostemps serĂ­eu jutjades per millors e de major dignitat. E per millor fortificar lo que dit he en aument de la dignitat que a vosaltres s’esguarda, com nostre senyor DĂ©u creĂ  l’ome, lo formĂ  del lim de la terra, e la dona formĂ  de la costella l’home, qui Ă©s pus pura matĂšria; per ço se mostra com Ă©s creada de mĂ©s noble cosa que no l’ome.

»E ultra les auctoritats de la Santa Scriptura, se mostra per speriĂšncia manifesta que si una dona se lavarĂ  les mans e aprĂ©s les se torne a lavar no donant spay sinĂł que sien exutes, l’aygua que n’exirĂ  serĂ  molt clara e neta. Feu lavar les mans a hun home e torne-les-se a lavar, sens que no toque en res, e veureu l’aygua que n’ix Ă©sser tĂšrbola e sĂștzia per moltes vegades que les se lave. E acĂ­ se mostra l’ome que tira a son semblant, del que Ă©s format, e no pot jamĂ©s donar sinĂł del que tĂ©. Per quĂš Ă©s bastantment provat la dona Ă©sser de major dignitat e excel·lĂšncia que l’home. E moltes altres justes al·legacions s’i porien fer, les quals lexe per altre dia.

En açĂČ vengueren los metges, e la emperadriu haguĂ© acabades ses ores, e acostà’s a Tirant e demanĂ  als metges quant darien licĂšncia al capitĂ  poguĂ©s anar fins al palau.

–Senyora —respongueren los metges—, dins III o IIII dies porà anar.

La emperadriu se n’anĂ  ab totes les dames e Tirant restĂ  ab los metges. E sab DĂ©u, com la princessa se’n fon anada, l’ànima de Tirant quanta dolor sentia.

Com la princessa fon dins en la sua cambra, pensant en les rahons que Tirant li havia dit, venguĂ©-li un endolciment al cor de sobres de amor que li portava. Vench en tal punt, que fon fora de tot recort e cayguĂ© esmortida en terra. Com les donzelles la veren en tal so star, totes cridaren a grans crits, fins a tant que vinguĂ© a notĂ­cia de l’emperador, lo qual ab cuytats passos anĂ , pensant que tot lo mĂłn fallit li fos.

Com ell vĂ©u en terra sa filla, com a morta, lançà’s damunt ella fent lo major dol del mĂłn. E la mare havia posat lo cap de sa filla sobre la sua falda, e tan adolorits crits e plors dava que per tot lo palau eren sentits; e tota la cara e les robes eren banyades de les sues lĂ gremes. Anaren-ho a dir prestament als metges, qui eren en la posada de Tirant. VenguĂ©-y hun cavaller qui secretament los dix:

–¡Cuytau, senyors, que la senyora princessa stà en tal punt que haureu prou a fer que siau a temps de trobar-la viva!

Los metges desempararen lo sopar de Tirant e ab cuytats passos anaren a la cambra de la princessa. Lo cor sentit de Tirant, prestament presumĂ­ que algun cars havia seguit a la princessa, segons los grans crits que ell sentia donar a hĂČmens e a dones, e creguĂ© fermament que axĂ­ devia Ă©sser.

Cuytadament se levĂ , axĂ­ mal com stava, e anĂ -se’n a la cambra de la princessa. E trobĂ -la ja retornada, e stava gitada en lo lit. E sabĂ© com los metges havien posada tota lur diligĂšncia en dar-li salut.

Com l’emperador vĂ©u ja star a sa filla en tot son bon recort, anĂ -se’n al seu apartament ab la emperadriu, e los metges lo acompanyaren per ço com lo veĂżen molt fatigat per lo cars de sa filla. E Tirant, entrant per la cambra, quasi com a home desesperat, e vĂ©u la princessa star gitada en lo lit, acostà’s a ella ab la cara molt alterada e, ab veu piadosa, fĂ©u principi a hun tal parlar.

CapĂ­tol segĂŒent

Índex

CapĂ­tol anterior