đŸ’Ÿ Archived View for espotiesfa.ddns.net â€ș tirant â€ș tirant174.gmi captured on 2024-02-05 at 10:43:32. Gemini links have been rewritten to link to archived content

View Raw

More Information

âŹ…ïž Previous capture (2021-11-30)

-=-=-=-=-=-=-

CAPÍTOL CLXXII

RÈPLICA QUE FA LA PRINCESSA A TIRANT

–Yo bĂ© crech vĂłs no volrĂ­eu que·s mostrassen dos contraris en presĂšncia dels barons e nobles cavallers, los qui de honor senten, com sĂłn paraules de amor e de dolor, per ço que no stan bĂ© en boca de cavaller. E teniu vĂłs esment, tant com la vida vos acompanye, car les paraules dissimulades sens obra difamen l’ome; e yo bĂ© sĂ© que a vĂłs no poran metre mostalla per jolivert. ÂżPer quĂš voleu tant ocupar lo vostre enteniment envers mi —car tostemps he hoĂŻt dir que en una capça no y pot cabre honor e delit— que hajau a dexar la glĂČria e fama de la honor vostra? Feu vĂłs axĂ­ com fĂ©u aquell famĂłs Alexandre. Com ell haguĂ© vençuda la batalla, e mort Dari, pres la ciutat hon era la muller e tres filles, les quals en tot l’univers mĂłn no·s trobaren tres donzelles de mĂ©s bellea, seny e avisat entendre, com DĂ©u les ne haguĂ©s dotades mĂ©s que a totes les altres. E mort Dari, sabuda la nova per la muller e filles, lo primer capitĂ  qui entrĂ , agenollaren-se als seus peus e suplicaren-lo que no les volguessen matar fins a tant lo cors de Dari haguĂ©s rebuda sepultura. E aquell les posĂ  en gran sperança, per ço com les vĂ©u en strem belles. E tots los qui de amor sentien, de bon grat s’i aturaren per contemplar-les. AprĂ©s que elles foren tornades dins los seus palaus, lo capitĂ  ab molts altres cavallers ho digueren a Alexandre, recitant-li la gran bellea de la mare e de les filles, suplicant-lo hi volguĂ©s anar per veure-les. E Alexandre, mogut de amor natural, respĂČs que era molt content. E com fon fora de la posada, essent en vista dels palaus de les donzelles, tornĂ -se’n. Los cavallers li demanaren per quĂš se’n tornava. Alexandre respĂČs: «Dubte tinch no m’abellĂ­s la vista de alguna de aquestes donzelles e que tan plasent me fos, segons la mia edat, e·m contentĂ s los cinch senys corporals, per quĂš yo haguĂ©s a dexar lo noble exercici de les armes ab la honor ensemps. E no volria la mia libertat encativar en poder de una donzella stranya.» E tal cavaller com aquest portava devisa de virtut, en sa companya.

»AxĂ­ volria yo que vĂłs fĂ©sseu. E serĂ  forçat la vostra persona sostinga dans e congoxes, ab pĂšrdua de vostra honor si us aconortau de aquella, mas justa escusa no teniu per al que m’haveu ofesa, perquĂš los hĂČmens envejosos de nostra prĂČspera fortuna, de lur poder perdessen la conexença, perĂČ la gran stima nostra, egualment perdent, fa adversa nostra fortuna. E açĂČ no u dich a fi per dir paraules qui us enugen, sinĂł per la erra dels vostres mals, en los quals perseverar voleu. E venint al que vull dir, e grĂ cia de vĂłs obtenir porĂ© que no vullau perdre la honor e fama per causa mia, car los bons cavallers vos incriminarien de desleal e afeminat, e a mi de engan, car dirien yo Ă©sser stada enganadora de les vostres forces e virtuts.

»Per quĂš us plĂ cia voler mirar los nobles fets dels cavallers antichs com lur principi fon bo e la fi fon mala. Mirau los fets de SalamĂł, com fon cap de la saviesa del mĂłn e per dona fon idĂČlatre. Mirau SamsĂł, qui de fortalea avançà tots los del mĂłn, e tenint la virtut sua en los cabells, e per dona fon enganat, que·l ginyĂ  li diguĂ©s en quĂš stava la sua gran virtut, e dix-lo-y e, tan prest com li haguĂ© tallats los cabells, lo posĂ  en mans de sos enemichs, puix haguĂ© perduda la força. Mirau al rey David, com li’n pres. E a nostre pare Adam, qui volguĂ© passar lo manament de DĂ©u per menjar del vedat fruyt. Mirau Virgili, qui fon tan gran poeta, com fon decebut per una donzella que·l fĂ©u star penjat dins un cove una nit e hun dia a vista de tot lo mĂłn, per bĂ© que la venja que·n fĂ©u fon molt gran, perĂČ ell restĂ  ab sa vergonya. Mirau AristĂČtil e YpocrĂ s, grans philĂČsofs. Tots foren decebuts per dones, e molts altres de qui recitar no cur per no tenir prolixitat. ÂżQuĂš sabeu vĂłs yo si sĂł fornida de tanta astĂșcia com aquelles e que us mostrĂ s molta amor e voluntat ficta, fent-vos variar lo vostre bon enginy e sentiment o que·n fes demostraciĂł per ço que vĂłs, vencedor de batalles, tornĂ sseu tot lo nostre imperi en libertat e en nostre domini?

»Mirau, Tirant, senyor, quĂš fareu. E no vullau amar tant a altri que encativeu la vostra honor e fama e vullau perdre la glĂČria de tantes victĂČries que haveu obteses e podeu obtenir. Per quĂš no Ă©s bona cosa que per una donzella vullau perdre tant de bĂ©. E sĂ©-us ben dir que no Ă©s mĂ©s secreta cosa en lo mĂłn com Ă©s lo cor de la donzella, per ço com la lengua rahona lo contrari del que tĂ© en lo cor. E si vĂłs sabĂ­eu la vil prĂ tica de nosaltres, no Ă©s home en lo mĂłn qui·ns deguĂ©s res stimar, sinĂł per la gran magnificĂšncia de vosaltres, per ço com Ă©s natural cosa los hĂČmens amar a les dones. EmperĂČ, si vosaltres sabĂ­eu los nostres defalts, no·ns deurĂ­eu jamĂ©s voler bĂ©, sinĂł que lo apetit natural qui us força, que no guardau dret ni envĂ©s. Per quĂš us prech, per lo molt bĂ© que us vull, que no sia dona ni donzella que us puga fer errar. ÂżE no sabeu vĂłs quĂš dix aquell savi SalamĂł?: «III coses sĂłn a mi difĂ­cils de conĂ©xer e la quarta no puch saber: la via de la nau en la mar, la via de l’ocell en l’ayre, la via de la serp en la roca, e la via del jove en la sua joventut quina serĂ .» E sĂłn los versos aquests:

<p CLASS="ppoema"><I>Quant en la roca veurĂ s</I>

<I>lo pas de la serpent,</I>

<I>de la dona sabrĂ s</I>

<I>tot son enteniment.</I>

<I>Hom no sab l’aucell</I>

<I>volant hon se posarĂ ,</I>

<I>ni·s sa<b> del jove<nçell>86</I>

<I>si bo o mal serĂ .</I>

&#187;Per ço dich a vĂłs, Tirant, que dexeu amor e conquistau honor. No u dich perquĂš la lexeu del tot, car en temps de pau hi pren hom gran alegria e, en temps de guerra Ă©s forçat que hom ha de soferir treballs e congoixes. E mirau los romans, qui del mĂłn hagueren monarchia, car dreta virtut de cor proceheix de saviesa. E tot lo que he dit dels actes gloriosos que han fets, encara la tinta no Ă©s exuta. PerĂČ ab tot, no contrastant yo diga que aneu, no resta la mia Ă nima no·n passe grandĂ­ssima dolor per los perills grans que·n les armes se costumen seguir. Per quĂš suplich a la inmensa bondat de Jesucrist que us done honorosa vida e paraĂ­s aprĂ©s la mort, per ço com lo altisme DĂ©u e senyor ha manat e vol que totes les coses del mĂłn sien subjectes a l’hom, com a majors e millors en dignitat e excel·lĂšncia, car yo veig la vostra prĂČspera persona en durment y en vetlant de totes coses Ă©sser vencedora. E par-me a tot mon seny que yo y era com DĂ©u vos fĂ©u, e yo deĂża-li: «Senyor, fes-lo’m tal, que tal lo vull.»

Acabant la princessa, no tardĂ  Tirant fer principi a hun tal parlar.

CapĂ­tol segĂŒent

Índex

CapĂ­tol anterior