💾 Archived View for espotiesfa.ddns.net › tirant › tirant155.gmi captured on 2024-02-05 at 10:41:02. Gemini links have been rewritten to link to archived content
⬅️ Previous capture (2021-11-30)
-=-=-=-=-=-=-
Com Tirant agué feta la letra, mostrà -la a tots los senyors e aquells concordes digueren que bé anava. Tirant féu venir lo trompeta e donà -li la letra e una jornea tota de argenteria e CC ducats, e dix-li:
–Yo·t prech de paraula vulles dir al senyor e Gran Soldà , ab aquest rey d’armes qui ab tu yrà , li done licència de parlar davant ell.
Aquell acceptà e guià aquest en nom de son senyor. Com foren dins lo camp, per tots li fon feta gran festa, e lo rey d’armes dix al soldà que volia parlar ab sa senyoria en presència de tots los reys e altres senyors qui en lo seu camp eren. Lo soldà prestament manà sonar la sua trompeta e tots los senyors se ajustaren là hon ell era. Com tots foren ajustats, lo soldà dix al rey d’armes:
–Ara pots dir libertament tot lo que ton senyor t’à manat que digues.
Lo rey d’armes se pres a dir:
–Lo capità de l’imperi Grech, representant la glòria de la majestat del senyor emperador, per mi vos notifica e intima, per ço com no ignorau la prà tica e costum d’armes, la qual és dada a reys e emperadors e a semblants de vós, com lo gentil stil d’armes requir per sos drets que, com vós hajau perdudes dos batailles ab los reys que açà són presents, e perdudes les banderes, no podeu portar bandera neguna, vós ni negú dels vostres —standart podeu portar, mas no bandera. E açò vos requir per art de cavalleria, e per stil e dret d’armes. E si lo contrari feu, usarà de tots los remeys a ell com a vençedor e a vós com a vençut, ço és a saber, fer-vos ha pintar en un pavés, ab tota la senyoria que teniu, e a la coha de un cavall vos farà roçegar per tot lo seu camp; aprés, per totes les ciutats que ell porà . E per ço que tal blasme ne infà mia per vós ni per los vostres no córregua, vos requir davant mi ho degau fer.
–Malaÿt sia qui tal cosa trobà —dix lo soldà . Puix stil d’armes ho requir, só content.
E prestament féu pleguar les banderes de ell e de tots sos súbdits, e restaren ab los standarts. Aprés se girà envers lo rey de Egipte e dix-li:
–Senyor, lo nostre capità ha fet resposta a ta letra, e diu que·t pregua li vulles trametre a dir lo dia de la batailla quina sobrevesta portarà s, per ço que en la presa de la gent te pugua conéixer e pugua venir combatre’s ab tu.
–Amich —dix lo rey—, dir-li as de part mia que yo aguera pres gran plaer ell e yo, spasa per spasa, nos fĂłssem combatuts. Però puix a ell no li plau scusar-se dels leigs cassos per ell fets e per mi posats, encara per suplir a la sua demanda, si bĂ© aquesta batailla per a ell e a mi serĂ civil, car yo volguera fos criminal per ço que yo ixquĂ©s ab ma veritat, dirĂ s-li yo portarĂ© una aljuba de carmesĂ, la qual Ă©s stada de la virtuosĂssima senyora de qui yo sĂł servidor. E al cap portarĂ© una Ă quila tota de or, e sobre la Ă quila portarĂ© un penĂł petit hon serĂ pintada aquella excel·lent senyora ja desĂşs nomenada. E si porĂ haver part de mi o yo·l pugua veure, yo li farĂ© atorguar tot lo que en la mia letra contĂ© o·l matarĂ© ab les mies mans.
Lo rey d’armes se’n tornà a son capità Tirant e féu sa relació diligentment de tot lo que li havien dit.
Lavors, los turchs ordenaren molt bé lo camp sperant la batailla.
Lo dia següent, havent enveja lo duch de Macedònia de la glòria de Tirant, proposà davant tots de dir-li semblants paraules:
–Puix no viviu en ley de cavaller, Tirant, e no servau lealtat alguna, deurĂeu pendre la sisma que Ă©s manada als moros, los quals, quant los fall la rahĂł per aprovar lo seu mal, ab gran error defenen aquella ab la spasa en la mĂ . E vĂłs voleu dar batailla a tan gran nombre de cavallers turchs com en la platga oriental stan, los quals bastarien a defendre’s de tot lo mĂłn justat, e vĂłs voleu fengir de capitĂ virtuĂłs. ÂżE com fĂ©u72 vostre poder de Ă©sser tengut en aquella possessiĂł, en fama hi en compte de home valent, car falses e colorades prĂ tiques no y basten? Emperò enterrogau la vostra consciència, qui sap bĂ© la veritat, car per ella poreu Ă©sser certificat del vostre stat miserable en què sou posat. Donchs, Âżquè amor de vida e temor de mort vos ensegua tant la rahĂł hi lo sentiment que us tol de tot en tot la coneixença del gran defalt qui feu en voler donar batailla als turchs axĂ com dieu que voleu fer, la qual per res no us serĂ consentida? ÂżE voleu posar nostres vides a joch de un tria l’as? BĂ© mostrau que us costam poch de criar. E vĂłs voleu dar batailla voluntĂ ria, la qual a present no Ă©s de necessitat, e si la perdem, tots som morts e detroĂżts, e a vĂłs no costarĂ res lo dan de tots nosaltres. Per a vĂłs lo mĂłn Ă©s gran e no us fallirĂ hon pugau viure: poreu regir una squadra de sacomanos. ¡Trists de nosaltres, qui som naturals de la terra, e aquells qui tenen mullers e fills! ÂżE tot nostre fet hajam a posar en mans de un stranger de solar no conegut? Digau-me què haveu tractat ab lo soldĂ hi ab los altres, mostrant desijos de ultrança ab lo rey de Egipte. E tot quant haveu fet no Ă©s sinĂł per enguanar-nos e vendre’ns als turchs. Digau, Âżquin preu haveu agut? ÂżSereu vĂłs lo segon Judes, qui venĂ© a Jhesucrist per preu de XXX diners? AxĂ·ns veneu vĂłs a nosaltres. Digau, Âżsou vĂłs aquell home de CaĂżm, qui matĂ a son germĂ Abel? ÂżSerĂeu vĂłs aquell virtuĂłs cavaller, fill del rey Ciperi, que·s jaguĂ© ab sa mare e del castell avall lançà a son pare? ÂżSerĂeu vĂłs, per ventura, Marquareu, que pres sa jermana Canatre e forçĂvolment la violĂ e passĂ -se’n a la ost dels romans e trahĂ per a son senyor natural e tot lo seu camp? ¡O, Tirant! Obriu los hulls, que tots stam svetlats e coneixerem molt bĂ© vĂłs qui sou, hoc encara coneixerem molt bĂ© les vostres singulars canòniques. ÂżCom partĂs de la vostra pròpia pĂ tria? ÂżPer quins actes tan desonests? E no gosau tornar en aquella perquè haveu agut glòria de ligar-vos ab nostres capitals enemichs, los quals per natura e segons ley crestiana los devem lonyar de nosaltres, e vĂłs haveu feta ligua e concòrdia ab ells. ÂżE no sabeu vĂłs, segons haveu dit en la letra que trametĂ©s al rey de Egipte, qui no ha fe no pot donar fe? ÂżCom la porem dar de vĂłs, que semblant malvestat haveu comesa de fer ve<r>s73 nosaltres, los quals vos tenĂem com si·ns fĂłsseu jermĂ e tots stĂ vem a ordinaciĂł vostra? Però sabuda la gran maldat per vĂłs comesa, tractada e ginyada ab gran infidelitat contra les nostres persones e de tot lo Imperi Grech, condigna cosa seria fĂłsseu posat en oli bulent, que tal premi mereix la vostra reprovada persona, car no sĂ© al mĂłn crestiĂ , qualsevol que sia, fes semblant maldat de la que vĂłs haveu temptada. Les pedres se deurien levar contra vĂłs: ¡quant mĂ©s los hòmens, qui sentiment tenen! Com tots cregam, e sens subtilitat, en la ley crestiana se aconseguex paradĂs e glòria, e los investigats ab subtil enginy cahen en dupte e poseheixen los inferns, axĂ com vĂłs fareu —en opiniĂł de les gents. No vull reste açò per dir, com tal regiment de capitania per dret ne per rahĂł vĂłs no·l devĂeu haver sens consentiment meu e de tots los altres qui en mon servey eren, e per ço no vull que d’açà avant tal regiment vĂłs tingau.
Per les paraules que·l duch dix se cuydà seguir un gran scà ndel, car tota la gent se armà e staven ab les armes en les mans, e molts qui pujaren a cavall com si aguessen entrar en batailla, per ço com a moltes gents era plasent, perquè és vici natural dels hòmens se alegren de novella senyoria.
Tirant, molt agreujat del foll parlar del duch, féu principi a un tal parlar.