💾 Archived View for espotiesfa.ddns.net › tirant › tirant146.gmi captured on 2024-02-05 at 10:39:47. Gemini links have been rewritten to link to archived content
⬅️ Previous capture (2021-11-30)
-=-=-=-=-=-=-
Tots los grans senyors que allà eren, vehent que tan bé havia parlat e tants consells bons los havia dats, car cascú lo<s>60 podia pendre per a si, de un acort61 se levaren e supplicaren al capità que volgués fer alguna grà cia al discret moro. E lo capità , qui tenia lo à nimo tan valerós, responent, dix:
–Mos senyors e majors de mi, a molta merçé auré a les senyories vostres que·m digau quina grà cia volreu que li faça, que yo seré molt content obeyr-vos.
E ells li regraciaren molt la sua graciosa offerta. E tots pensaren e agueren per conclusió que lo major do que podia ésser era libertat, e demanaren-li lo moro Abdal·là ab un fill que tenia pres ab ell. E Tirant fon molt content: per amor de tants grans senyors qui lo y demanaven, e per contemplació de ells, li dava libertat e XX d’altres per amor de ell. Lo cidi Abdal·là lançà ’s als seus peus per voler-los-hi besar, mas lo valerós no u volgué soferir, ans los donà son comiat e tornaren-se’n al seu camp.
AprĂ©s dos dies vengueren les naus ab moltes vitualles. E aprĂ©s que agueren descarregat lo que portaven, lo capitĂ aguĂ© son acort ab los senyors, e deliberaren que tots los presoners posassen en les naus e que·ls portassen a l’emperador. E axĂ fon fet. E foren comanats al gran conestable per llur capitĂ , e partiren per anar al port. E com los recullien en les galeres, feren-los despullar per veure què portaven. E trobaren, entre joyes e diners, lo que havien guanyat en la guerra hi de sou, passats CLXXX mĂlia ducats, car presoner hi havia que, entre joyes e diners, valia lo que portava X mĂlia ducats. E trameteren tots los diners al capitĂ , e aquell prestament los fĂ©u repartir entre tots los del camp.
Lo conestable féu donar vela e, ab pròsper vent, en breus dies arribaren al port de Constantinoble. Lo emperador e totes les dames staven a les finestres mirant entrar les fustes. Lo conestable féu traure los presoners e portà ’ls al palau. Lo conestable pujà alt hon era lo emperador, féu-li reverència e besà -li la mà e lo peu e, dites les recomandacions de part del capità , li presentà de part sua tots los presoners.
Lo magnĂ nim senyor los rebĂ© ab grandĂssima alegria, tenint molt gran contentaciĂł del capitĂ . E posats en bona guarda, lo emperador fĂ©u entrar lo conestable dins la sua cambra, hon era la emperadriu e la princessa. E demanĂ -li del stat del camp, e los seus cavallers com se regien, e lo seu capitĂ en quin Ă©sser era posat ni com se regia ab tota la gent. Lo conestable, ab gran modèstia, fĂ©u resposta de semblant stil.