💾 Archived View for espotiesfa.ddns.net › tirant › tirant144.gmi captured on 2024-02-05 at 10:39:32. Gemini links have been rewritten to link to archived content
⬅️ Previous capture (2021-11-30)
-=-=-=-=-=-=-
–Gran admiraciĂł tinch, magnĂ nim capitĂ , per tu Ă©sser mestre de tal mester, com no has pres lo soldĂ e tots quants ab ell eren, car si aguĂ©s usat del que la tua molta discreciĂł ha acostumat en fer, no u podies errar. E per speriència se mostra que totes les coses que has volgudes empendre te sĂłn vengudes axĂ com a <l>a50 desijada Fortuna li Ă©s stat plasent, com no fes menys en lo Ă nimo que en la execuciĂł. Les tues virtuts, encara que no sien en notĂcia de les gents, fan a tembre, perquè saps salvar a tu mateix e als teus. Açò sĂłn coses que fan augmentar la tua glòria, honor e fama. E venint a l’efecte del que vull dir, aquella miserable de gent, e yo ab ells, davant la tua clemència cridam: Fam, fam. Si a la tua senyoria, capitĂ magnĂ nim, serĂ plasent fer-nos grĂ cia de voler venir en alguna concòrdia, ço Ă©s, que la tua clemència e pietat los vulla perdonar la vida, series reputat per gloriĂłs dins les portes dels teus enemichs. E plĂ cia a tu usar virtuosament, segons tu qui est e no mires lo que ells volien usar contra tu, que havien a fer segons ells qui sĂłn.
Lo capità féu entrar lo moro dins la sua tenda, ab tots los qui venien ab ell, e féu-los dar a menjar a tots, que bé ho havien mester. Lo capità féu ajustar tots los grans senyors e demanà ’ls de consell de aquest fet, e tots foren de acort del que Tirant havia dit. Feren venir lo embaixador Abdal·là e Tirant li féu la resposta en stil de semblants paraules:
–Cidi Abdal·lĂ , nosaltres no havem agut exercici de virtut, mas glòria indostriosa; però la mia confiança Ă©s posada en sa valor, puix tenim causa d’esperimentar actes mĂ©s virtuosos de cavallers, no oblidant la ofença que han fet al senyor emperador. E per ço com veritat advoca la mia part, confie en lo divinal auxili ans que passe molt yo darĂ© al soldĂ e als altres ab les mies mans condigna pena e cĂ stich, com tingue tĂtol de justĂcia. Perquè coneguen que yo no vull fer tot lo mal que poria, sĂł content que porten totes les armes offensives e defensives enmig de aquella praderia, e ells mateixs les hi porten, no tots justats, mas de C en cent; e los cavalls vendran aprĂ©s. E axĂ vull que·s faça.
Lo embaixador pres licència del capità e tornà -se’n. E féu complir tot lo que Tirant havia manat.
Com totes les armes foren posades, lo capità les féu totes pujar al camp, e aprés tots los cavalls. E los turchs ho tengueren a gran grà cia com no·ls fehien morir a tots, car pensaven que, encara que fossen catius, ab rescat ne porien exir.
Com no tingueren armes, lo capitĂ los fĂ©u venir al peu de la montanya: aquĂ·ls fĂ©u dar a menjar en gran abundĂ ncia, e la sua gent de peu los guardaven. E Tirant devallĂ hon ells eren e pres tots los duchs, comtes e cavallers crestians, e fĂ©u-los pujar ab ell alt en lo camp e fĂ©u-los posar dins una gran tenda. E aquĂ eren molt ben servits de tot lo que necessari havien per a la humanal vida, si bĂ© no era plasent a molts com lo capitĂ los fehia tanta honor, com ells no meritassen bĂ© ni honor per Ă©sser venguts en ajuda dels moros contra crestians. E la gent de Tirant los ho dehien davant, e ells, coneixent lo gran defalt que fet havien, çessaven de menjar.
E en aquella forma tingué Tirant los presoners fins que les naus foren vengudes. E lo capità no deixava partir prop de si al moro Abdal·là per les bones e discretes rahons que li dehia. Un dia que tots los duchs e grans senyors se levaven de dinar, preguaren al capità fes venir allà lo gran philòzoph Abdal·là . Com fon vengut, Tirant lo preguà que digués alguna bona cosa que profitàs per a tots.
–¿Com poré yo res dir, que stigua atribulat —dix lo moro—, fins haver-hi gens pensat? Feu-me grà cia dar-me spay fins a demà e yo esta nit hi pensaré perquè pugua millor contentar les senyories vostres.
Dix lo duch de Pera:
–Cidi, no·s pot fer lo que dius. Ara que som bé dinats havem mester una poca col·lació.
Tirant féu portar un drap de raç enmig de una praderia, e un banch en què lo moro stigués de peus. E Tirant fehia tenir entorn de ells bona guarda de gent de cavall e de peu. Com Abdal·là véu que no·s podia scusar, dix:
–Puix lo senyor capità m’o mana, dar-li é un consell, lo qual cascú de vosaltres lo porà pendre per a si.
E pujat lo moro sobre lo banch, féu principi a tal parlar.