💾 Archived View for espotiesfa.ddns.net › tirant › tirant131.gmi captured on 2024-02-05 at 10:37:34. Gemini links have been rewritten to link to archived content
⬅️ Previous capture (2021-11-30)
-=-=-=-=-=-=-
–¡O, mĂ©s virtuosa que totes les mortals! No deuria ignorar la celsitut vostra la vĂ lua, forces e gran poder de amor, la qual mou los cels, les infatigables intel·ligències delitant-se en tal moure, sols per la amor que a la primera causa tenen. Reposen los elements en llurs speres per la amor que a llur propis lochs porten. AxĂ, tots los elements, les coses que a llur Ă©sser se condonen afectadament volen, que en altres lochs trobar no·s deixen, sinĂł en aquells que a sa condiciĂł sĂłn conformes. Per què la mia Ă nima stĂ molt adolorida, car yo contemplant la gran singularitat de la bellea, grĂ cia e noblea, posĂ la libertat mia sots domini de vostra excel·lència e, fahent molts pensaments duptosos, era fet home sens recort, e veig ara que la altesa vostra ab ira cruel me condamna a total destructiĂł, posant aguayts a la mia Ă nima per abreujar la mia penosa vida. Açò ha administrat la fortuna, que en tal cars me haja fet venir per yo haver fet un cars tan bo sens dar-ho a sentir a persona del mĂłn Ja tement que les mies paraules no agreujassen la celsitut vostra, fuy forçat de aquella amor que a molts força dar-vos-ho a sentir ab senyals de molta honestat. E posat cars que defalt hi haja, lo perdĂł no·m deu Ă©sser denegat, per ço com amor tĂ© poder absolut sobre mi. Incolpau, donchs, amor e deixau a mi, e vullau usar vers mi de la vostra excelsa pietat per ço com les coses que per sola virtut de amor se obren, de major premi sĂłn dignes, car si la vostra excelsa persona no fos dotada de tantes insignes virtuts com tĂ©, la mia Ă nima ni los meus hulls jamĂ©s se foren alegrats de res que vist aguessen, com lo dia que la majestat vostra veheren, deixaren a mi e prengueren a vĂłs per senyora. No vull mĂ©s recitar per no enujar la celsitut vostra, sinĂł que vull satisfer en aquell mot que la altesa vostra me ha dit, com ab Ă nimo sforçat vos havia requesta de amors. Vull que la celsitut vostra sĂ pia tant de mi que si los sancts qui sĂłn mĂ©s acostats a Jhesucrist podien fer una donzella de mortal carn a semblança de vostra altesa, yo la requeria de amors, quant mĂ©s a vostra majestat, qui sou filla de un emperador Però sĂ©-us tant dir que, per totes les parts del mĂłn la majestat vostra trobarĂ cavallers de major stat e dignitat de linatge e de riqueses, gentils de honor e fama, ab mĂ©s affabilitat e grĂ cia, de armes mĂ©s valents e ab mĂ©s Ă nimo sforçat de cavalleria de aquests tals se’n trobarien mĂ©s que no tinch cabells al cap. Però, senyora, sĂ©-us dir que, si mil anys vostra altesa viu en lo mĂłn, no trobareu jamĂ©s cavaller, patge ni scuder qui tant desije glòria, honor e la prosperitat de la celsitut vostra com yo faç, ni applicar servey a serveys, honor a honors, e delit a delits; e yo haurĂ© açò de la altesa vostra, ço Ă©s, repòs, si repòs en tribulacions pot Ă©sser dit. E ara coneixerĂ la celsitut vostra quanta era la amor e voluntat que yo tenia de servir la majestat vostra. E puix lo meu cor ha tant fallit, que Ă©s stat causador de tant agreujar la vostra singular persona e percaçar tant de mal per a mi, ab la mia mĂ plena de cruel venjança, ans que lo sol haja passat les columnes de Hèrcules, yo·l partirĂ© en dues parts. La una trametrĂ© a vostra excel·lència perquè de aquell prengau complida venjança; l’altra part trametrĂ© a la mare que IX mesos lo portĂ en lo seu ventre, perquè de aquell prengua la darrera consolaciĂł. ¡O, dia excel·lent qui darĂ s repòs a la mia fatigada pensa: amagua la tua lum per ço que breument sia complit lo que tinch deliberat! ¡BĂ© sabia yo que axĂ havien a finir los meus trists e adolorits darrers dies! ÂżE no sap bĂ© la altesa vostra lo jorn que yo diguĂ, present la senyora emperadriu, qual mĂ©s valia, morir bĂ© o morir mal? E per la majestat vostra me fon respost mĂ©s valia morir bĂ© que no mal. BĂ© sabia yo que si no us dava a sentir part de la mia atribulada pena, una nit me agueren trobat mort en un racĂł de la cambra, e si us ho manifestava havia de venir en lo que ara sĂł. Aquest serĂ lo darrer any, mes, dia e hora que la altesa vostra viu me veurĂ . E aquestes seran les darreres supplicacions que jamĂ©s farĂ© a vostra celsitut, aquestes seran les paraules que m’hoireu parlar. Que almenys, en premi dels serveys que tenia en voluntat de fer a la majestat del senyor emperador, pare vostre, e a tot lo imperi, car per contemplaciĂł de la excel·lència vostra tenia deliberat de despendre tots los dies de la mia trista vida en prosperar e augmentar la corona de l’Imperi Grech per yo Ă©sser cert que per vĂłs havia Ă©sser possehida; per què, axĂ agenollat com stich, altra grĂ cia no us deman, sinĂł que ab les vostres angèliques mans, aprĂ©s la mia mort, me vullau vestir la mortalla, e sobre la mia tomba me façau scriure letres qui pronuncien tal sentència:
<p CLASS="pinscrip">«açà jau tirant lo blanch, qui morà per molt amar.»
E venint-li quasi los hulls en aygua e acompanyat de dolorosos suspirs, se levà dels peus de la princessa e ixqué de la cambra fahent la via de sa posada.
Com la princessa véu que ab tan gran desconort se n’era partit, moguda de molta amor e d’estrema dolor, los seus hulls destil·laren vives là grimes mesclades ab molts suspirs e sanglots, que neguna de les sues donzelles no la podien aconortar, lançant veus doloroses e mostrant ses dobles e tristes dolors. E dix:
–Veniu vós, la mia fael donzella, vós qui us sentiu dolre de mon turment. ¿Què faré, trista de mi? ¡Que a mi par que no·l dech veure jamés sinó mort! E axà m’o ha dit ell, car lo seu cor és tan alt e de tanta noblea que prestament ho posarà en execució. Donchs, vós, la mia Stephania, vullau haver mercé de mi. Anau cuytadament a Tirant e preguau-lo molt de part mia que·s vulla deixar de fer alguna novitat, que a mi desplau molt lo que he dit. ¡O, miserabla de mi! ¡Que, posat cars que me’n penida emperò fet ho he! Lo plaer que y havia pres en dir-lo-y, en açò seré yo feta desplasent a Tirant. E tota la ira se és partida de mi e se és convertida en pietat, per bé que Tirant la haja de si foragitada.
Les quals paraules recitava la princessa ab moltes là grimes. E Stephania, per contentar la voluntat de sa senyora, pres una petita donzella ab si e anà a la posada de Tirant, qui stava molt prop del palau. E pujà alt en la cambra e trobà ’l que lavors se despullava un mantó de brocat que vestia, ab Diafebus, qui prop li stava, aconortant-lo.
Com Stephania lo véu despullat en gipó, pensà que s’era despullat per dar sepultura al seu cors. Lançà ’s Stephania als peus de Tirant, axà com si fos senyor de natura, e dix-li semblants paraules:
–Senyor Tirant, Âżquè voleu ordenar de la vostra persona qui Ă©s dotada de tota virtut? Car tots los vostres fets fins açà sĂłn stats il·luminats de memorable glòria, ara, per tan mĂnima causa no vullau perdre tots los treballs ni lo premi de vostres gloriosos actes. E plĂ cia-us no vullau avorrir la vostra pròpia carn, la qual restaria tostemps per exemple de viltat. E si lo contrari feu, serĂ abandonada la vostra grandĂssima honor e fama, car mĂ©s valen les obres de pietat e de virtut que no la ira de aquest mĂłn que per tan poca cosa com ma senyora vos ha dit vĂłs siau tant agreujat que·n vullau perdre la sua amor e lo cors e la Ă nima. Car la majestat sua ho dehia amigablament per burlar-se ab vĂłs —e de açò porĂ© yo fer salva ma fe—, e vĂłs, tantost vos sou mogut a ira intol·lerable. Per què us supplich ab molta amor que vullau remetre totes aquestes coses a obliviĂł e perdonar a la vostra joventut e gentil disposiciĂł, e no vullau fatigar la fortuna, qui us Ă©s pròspera, car gran sobres li farĂeu.
E callà e no dix més. E com Stephania entrà per la cambra e Tirant véu que féu continent de agenollar-se, tan prest fon Tirant ab lo genoll en terra, e açò per quant era donzella qui servia a filla de emperador, e més, perquè era donzella de gran stima, neboda de l’emperador e filla del duch de Macedònia, lo major duch de tota Grècia, Tirant volgué satisfer a les paraules de la donzella, mogut per glòria de domèstica senyoria, e féu principi a paraules de semblant stil:
–Tants sĂłn los mals que comport, que no comporten de si trigua alguna, car flames turmenten contĂnuament lo meu cor, e adolorida temor me dĂłna turment irreparable. Aquests sĂłn los fochs de la mia offeguada pensa, ja cansat de viure e vençut de les penes de amor. De hon se segueix que la mia Ă nima s’és rebetlada contra lo cors, volent dar fi als treballs e turments de aquest miserable mĂłn, per ço com pens, si voluntat no m’engana, que en l’altre sien de molt menor pena, per ço com no seran de amor, com aquesta sia la pena qui excel·leix totes les altres penes. E no·m dol la mort com pens morir per tal senyora; que, morint en lo mĂłn, reviurĂ© per gloriosa fama, que diran les gents que Tirant lo Blanch morĂ per amors per la mĂ©s bellĂssima e virtuosa senyora que sia ni serĂ en lo mĂłn. Per què, senyora, supplich a la mercĂ© vostra que us ne vullau anar e leixar a mi, dolorĂłs.
La princessa stava ab inextimable congoixa com vehia que Stephania no tornava per recitar-li noves de Tirant. E no podent-ho més comportar, cridà una donzella sua qui havia nom Plaerdemavida, e pres un drap e posà ’l-se sobre lo cap perquè no fos coneguda, e devallà per la escala de l’ort e, uberta la porta de l’ort, passà en la casa hon era Tirant, que per negú no fon vista. Com Tirant la véu entrar per la cambra, se lançà estés per terra, hi ella, com los véu star a rahons hi agenollats, també volgué estar axà com ells estaven. E començà a fer principi a un tal parlar.