💾 Archived View for espotiesfa.ddns.net › tirant › tirant126.gmi captured on 2024-02-05 at 10:36:51. Gemini links have been rewritten to link to archived content
⬅️ Previous capture (2021-11-30)
-=-=-=-=-=-=-
–Si no fos per sguart de nostre senyor Déu e de la mia edat, qui dóna loch a la ira, de continent te fera levar lo cap, com los mèrits teus molt ho meriten. E fóra fer-ne sacrifici a Déu e exemple al món, com tu sies un mal e reprovat crestià . Per què yo vull e man que Tirant, qui de present és capità nostre general, sia superior sobre tots los nostres capitans, per ço com ell n’és mereixedor per la sua molta virtut e resplandent cavalleria. Car lo duch de Macedònia, per son flach à nimo e maldestre en la guerra, no ha sabut jamés vençre una batailla. E aquell serà capità que yo manaré; si no, tots los que y contradiran yo·ls castiguaré de tal forma que per a tostemps ne restarà memòria en lo món. Car lo estil e dret de armes stà en cap de gentilesa, per la major part aquells regir-se per los antichs exemples dels nostres antecessors passats. E los qui de aquest mester saben, han aquest dret per clar: no l’hajam acà a disputar tu e yo.
E donà fi a son parlar per ço com era molt vell e ab la ira fallia-li la força del parlar. E la princesa pres les paraula del pare e dix en la següent forma:
–A tu pot hom dir fill de iniquitat, engendrat en la mala planeta de Saturnus. E est home qui mereixes molt gran reprenssiĂł e cĂ stich en la tua persona, que per la tua malĂcia e iniquitat envejosa vols venir contra la ordinaciĂł e voler de la imperial majestat, e contra la divina e humana ley, en aconsellar tan gran peccat de ydolatria, que dius que façam sacrifici al diable de qui tu est servidor, que mostres bĂ© en ton parlar que no est crestiĂ sinĂł ydòlatre. ÂżE no saps tu —dix la princessa— que, per lo gloriĂłs adveniment del rey DĂ©u JhesĂşs, cessĂ tota la ydolatria, segons recita la Sancta Scriptura en lo Evangeli? Que com Herodes rey se tinguĂ©s per burlat dels tres Reys de Orient, volguĂ© fer matar lo infant DĂ©u JhesĂşs, e lo Ă ngel aparech en somni a Josep e dix-li que prenguĂ©s la mare e lo fill e que fugĂs en Egipte; e entrant per Egipte, totes les Ă˝doles caygueren e en tot Egipte no n’i restĂ neguna. E encara est mĂ©s digne de gran puniciĂł que hajes tenguda tan gran audĂ cia que, en presència de la majestat del senyor emperador vols injuriar a negĂş, de dir que home stranger no deu tenir lo ceptre de la justĂcia ni de la general capitania. E per ço tu est dit principiador de mals. Digues-me, Âże si los estrangers sĂłn millors que los de la terra e sĂłn mĂ©s Ă bils e mĂ©s forts hi mĂ©s destres en la guerra e en altres coses, què dirĂ s tu açĂ? Si no, pren exemple de la tua flaqua persona de poch Ă nimo, que jamĂ©s has tengut atreviment de anar a la guerra per defendre la tua pĂ tria e a ton natural senyor. ÂżE tu est cavaller qui mostrar-te deguesses en consell imperial ni encara en loch hon cavallers hi haja?
E Tirant volgué parlar per satisfer en lo que·l cavaller havia dit de ell, e la princessa no u volgué consentir per squivar major mal, mas dix:
–No·s pertany de home savi respondre a paraules folles, car axĂ com lo foll tĂ© franca libertat d’escampar folles paraules, axĂ Ă©s gran discreciĂł al savi ab presència hoir-les e no satisfer-hi, car en les paraules Ă©s coneguda la follia de aquell qui la diu, car negĂş no·s deu eguallar ab la rohindat ni en la follia ab negĂş, sinĂł en la gentilesa e virtut. E qui paraules folles diu, digna cosa Ă©s que de la sua follia reporte condigna deciplina. E si no fos per la vostra gran clemència, aquell qui tan follament ha parlat mereixia que li fos levada la vida. E bĂ© Ă©s de conĂ©ixer que Ă©s benaventurat lo prĂncep qui tal conseller tĂ© en sa casa. Lo emperador se levĂ del consell e no volguĂ© mĂ©s hoir a negĂş. E prestament fĂ©u fer crida per tota la ciutat que tots aquells qui tinguessen clam o demanda de negĂş, que a l’endemĂ e de aquĂ avant fossen a la casa del juhĂ, que aquĂ los seria feta prompta justĂcia.
L’endemĂ Tirant se asiguĂ© en la cadira de l’imperial juhĂ e hohĂ a tots los qui·s clamaren, e a tots administrĂ justĂcia, car des que lo Gran Turch e lo soldĂ eren entrats dins lo imperi, no s’i havia feta justĂcia neguna.
Lo dia següent lo capità pres e convocà a tots los del consell e los regidors de la ciutat, e ordenaren primerament la casa de l’emperador en esta manera. Tots los servidors qui prenguessen acostament del senyor emperador fossen compartits de L en L, e los de major dignitat fossen capitans. E per semblant feren per tota la ciutat, que, com havien mester gent los capitans havien prest la gent que mester havien sens gran treball. Tirant ordenà que totes nits, a la porta de la cambra de l’emperador, en la sala dormissen L hòmens, e lo capità major venia totes nits, ell o son lochtinent. E com lo emperador se n’entrava a dormir, dehia lo capità a tots aquells L hòmens:
–Veu’s açà la pròpia persona del senyor emperador, la qual, sots pena de la vida e de la fealtat, vos coman, la qual siau tenguts demà per lo matà de restituir-me aquella. Fet açò, per lo semblant fahia de la emperadriu e de la princessa.
Com lo emperador se era mès en lo lit e les portes tancades de la sala e un poch ubertes aquelles de la cambra, agenollaven-se allà dos hòmens de aquells qui fahien la guayta e estaven scoltant lo emperador si demanava alguna cosa. E com era passada mija hora, levaven-se aquells e venien-n’i altres dos. E axà passaven tota la nit en la gran sala guaytant C hòmens.
Entorn del palau fahien guayta CCCC hòmens d’armes. En tal manera era guardada la persona de l’emperador. Per lo matĂ, com Tirant venia, aquells li restituhien lo emperador ab acte de notari, per lo semblant a les senyores desĂşs dites.
Com lo emperador agué vist lo que lo seu capità havia fet, ne fon molt content, com mostrava que tan bona guarda havia posada a la sua persona. E Tirant jamés fallia a les hores que devia, més per veure la princessa que per desig de l’emperador.
MĂ©s, ordenĂ per tota la ciutat en cascun carrer posassen de grosses cadenes e no les soltassen fins que del seu palau tocĂ s una petita campana que y havia, la qual podien bĂ© sentir per tota la ciutat. HordenĂ mĂ©s avant que, de nit, per la poca justĂcia que y havia dins la ciutat, per causa de la guerra, havia-y molts ladres, e que en cascun carrer la mehitat de les cases traguessen lums a les finestres fins a mija nit, e les altres, de la mija nit fins que fos de dia. E per aquest orde moltes cases foren reservades, que no les podien robar. E totes nits lo capitĂ fahia guayta aprĂ©s que exia de la casa de l’emperador: fins a mija nit ell anava per la ciutat. Passada aquella hora, Diafebus e Ricart, o alguns dels altres, prenien lo bastĂł de la capitania; e altra gent anaven fins al matĂ. Hi en aquesta forma e orde la ciutat era reservada de tot lo mal.
Encara més, ordenà , ab los regidors de la ciutat, que anassen per totes les cases e tragueren en la plaça quant forment e ordis e mills trobaren. E a cascú deixaven tant forment com mester havien per a son viure. E tot lo altre tacharen que valgués la cà rregua dos ducats, per a qui n’hagués mester. E axà ordenaren totes les vitualles que, ans que Tirant vingués, no trobà veu en tota la ciutat qui us venés pa ni vi, ne altres vitualles, e en pochs dies tota la ciutat fon abundosa de totes coses.
Tot lo poble daven gran lahor a Tirant e·l benehien del noble regiment en què·ls havia posats, que·ls fehia viure en gran tranquilitat, pau e amor. La à nima de l’emperador vivia molt aconsolada per lo bon regiment que Tirant los havia dat.
Aprés XV dies de la venguda de Tirant, totes les naus de l’emperador arribaren carreguades de gent, forment e cavalls. E ans que les naus apleguassen, l’emperador havia fet present al capità de LXXXIII cavalls, molt grans e bells, e molts arnesos. E Tirant féu venir primer de tots ha Diafebus, que triàs a son plaer de aquelles armes e cavalls. Com agué triat, pres Ricart e aprés tots los altres. E per a çi no s’aturà res.
Tirant passava passiĂł inextimable per les amors de la princessa, car cascun dia li augmentava la dolor. E tanta era la amor que li portava que, com li era al davant, no tenia atreviment de poder-li parlar res que de amor fos. E los dies se acostaven de la sua partida, car no sperave sinĂł que los cavalls fossen un poch reparats per lo treball de la mar.
Lo avisat cor de la princessa havia natural notĂcia de la molta amor que Tirant li portava. TramĂ©s un petit patge a preguar a Tirant li fos plasent a la hora del migjorn venir al palau, que en aquella hora quasi tots los demĂ©s reposen, e que vinguĂ©s ab poca gent. Com Tirant aguĂ© rebut lo manament de sa senyora, fon posat segons lo parer seu en lo pus alt loch de paradĂs, e prestament fĂ©u venir ha Diafebus e manifestĂ -li la embaixada, e com volia que los dos hi anassen sens altra companyia. Dix Diafebus:
–Senyor capità , molt stich content dels principis. No sé la fi quina serà . Mas féu-me grà cia que com siau ab ella, que axà com teniu à nimo de combatre un cavaller per valent que sia, que tingau axà à nimo contra una donzella qui no porta armes offensives, que ab gran ardiment li digau totes vostres passions, car per millor vos ne tendrà com veja que ab à nimo sforçat lo y haveu dit, car los prechs temerosos moltes voltes són deneguats.
E venint la hora del concert, los dos cavallers pujaren al palau e ab suaus passos entraren dins la cambra de la princessa sperant haver sperança de victòria. Com ella los véu agué gran plaer de la llur venguda, e levà ’s de peus e pres a Tirant per la mà e féu-lo seure prop de ella. E Diafebus pres ha Stefania per lo un braç e a la Viuda Reposada per l’altre e apartà -les a una part per ço que hoir no poguessen lo que la princessa li volia dir. La princessa, ab baixa veu e ab gest affable, féu principi a un tal parlar.