💾 Archived View for espotiesfa.ddns.net › tirant › tirant125.gmi captured on 2024-02-05 at 10:36:42. Gemini links have been rewritten to link to archived content

View Raw

More Information

⬅️ Previous capture (2021-11-30)

-=-=-=-=-=-=-

CAPĂŤTOL CXXIII

LA RESPOSTA QUE TIRANT FÉU A L’EMPERADOR EN LO CONSELL

–No és digna cosa ni suficient que la majestat vostra, senyor, me haja a mi de preguar, sinó de manar, car a mi és massa gràcia la honor que la altesa vostra me ha feta de fer-me capità e lochtinent general seu, sens que yo no n’era mereixedor. E puix he acceptat lo offici, yo só tengut e obligat de servir-lo, car lo dia que yo deliberí de partir de la noble ylla de Cicília, me despullí de tota ma libertat, posant aquella en mans de la majestat vostra e de les coses vostres. Donchs, puix vos he fet mon senyor e la molta benignitat de la altesa vostra m’à volgut acceptar per servidor, jatsia indigne, supplich-vos que de açí avant la majestat vostra no·m vulla de res preguar, sinó manar-me axí com al més simple servidor que la altesa vostra té, e açò us tindré a gràcia singular. Per què mane’m la majestat vostra quant li serà plasent que yo vaja a veure los genovesos, que yo só prest de bon grat de anar-hi. Emperò, senyor, ab vènia e perdó de vostra altesa diré lo meu parer: que dich que la guerra guerrejada ha mester tres coses, e si la una de aquestes defall, la guerra no·s pot fer.

–Molt me plauria, capità —dix lo emperador—, de saber quines coses són aqueixes tres que la guerra ha mester.

–Senyor —dix Tirant—, yo les vos diré: gent, argent e forment. E si qualsevulla de aquestes coses hi fall, la guerra hauria de cessar. Com los moros hui en dia són molts, e ab sforç e ajuda de genovesos que·ls porten moltes vitualles, armes e cavalls encubertats e gent ben armada, és de necessari façam tot nostre sforç d’estar bé avisats e molt en orde per dar-los batailla cruel, fort e dura.

–Nós tenim —dix lo emperador— tot lo que vós dieu. De nostre repleguat tresor podeu dar sou a CC mília baçinets pagats per a XX o ha XXX anys. Tenim gent en nombre qui porien ésser, entre los qui són en la frontera sots la capitania del duch de Maçedònia, LX mília combatents, e los qui són en aquesta ciutat e en les terres que encara possehim, més de LXXX mília; los qui vénen ab les XL naus són XXV mília. Som molt ben fornits de moltes armes, de cavalls e de molta artelleria de totes les maneres que són necessàries per a la guerra. Del forment vos dich ne passam fretura, mas aquestes naus que ara vénen ne porten prou, emperò, de fet que sien arribades, los manaré tornar en Cicília e que porten tostemps forment. E yo he manat per via de la Sclavònia a Escandalor que vingua forment e altres vitualles.

–De tot lo que la majestat vostra me ha dit —dix Tirant— stich molt aconsolat. E de açí avant, senyor, donem fi al consell, puix som provehits de totes coses necessàries, e no entengam sinó en la guerra.

–Yo us diré què teniu ha fer —dix lo emperador—. Anau a la casa a la Saphir, hon està la mia cadira del juhí, e man-vos que us asigau allí, hoint a cascú de sos drets, usant de justícia e de misericòrdia.

Levà’s hu de<l>37 consell, qui·s nomenava Montsalvat, e dix:

–Senyor, vostra majestat deu mirar millor en aquests afers que no ha, per quant hi ha empediment de tres coses. La primera és com no deu ésser levat al duch de Macedònia son dret, que és la capitania general, com a ell se pertangua essent més afix a la imperial corona. La segona és que no deu ésser donat loch que home stranger haja offici ni benefici en lo imperi, majorment que sien de loch o de terra no coneguda. La terça és que ans que partixquen de açí la gent d’armes, deuen anar en romiatge e fer grans presentalles als déus en la ylla d’on Paris se’n portà la reyna Elena, e per ço agueren en temps antich los grechs victòria dels troyans.

No pogué més comportar lo emperador les folles paraules del cavaller, sinó que ab molta ira se pres a dir.

CapĂ­tol segĂĽent

ĂŤndex

CapĂ­tol anterior